Empordà

Empordà

Bàscara detecta un lleuger repunt de trànsit al tram urbà de l’N-II

La massificació de l’AP-7 motiva el pas enrere, però l’alcalde no veu «necessària» la variant

La carretera N-II, en el seu pas per Bàscara, aquest cap de setmana, amb pocs vehicles | JENNI MORENO

D’ençà que l’AP-7 ha passat a ser de lliure circulació, el trànsit de l’N-II en el seu pas per dins de Bàscara és molt menor que abans, que era constant i perillós. De fet, segons afirma l’alcalde de la població, Narcís Saurina, els primers dies en què circular per l’autopista es podia fer de forma gratuïta, va caure en picat. «Era pràcticament inexistent tret de les hores punta en les que passaven cotxes, però tampoc massa», destaca el batlle.

Actualment, però, l’afluència de el trànsit ha crescut lleugerament, ja que alguns conductors prefereixen circular per la carretera convencional. «Ara ja hi ha un volum de circulació bastant considerable, però majoritàriament són cotxes i a partir de les vuit del vespre ja comença a baixar», destaca Narcís Saurina. Alhora, l’alcalde de Bàscara explica que molts d’aquests vehicles decideixen circular per l’N-II per la por de conduir «envoltats de camions». Aquest fet torna a obrir un debat que fa anys que es discuteix: la necessitat, o no, de la construcció d’una variant d’aquesta carretera.

«Territori trinxat»

Tal com sempre s’ha defensat des del consistori bascarenc, Saurina afirma que «crec que no és necessària la construcció d’una variant», ja que «vivim en un tros de territori especialment trinxat (tenim el TGV, la MAT, l’autopista, l’N-II...) i fer una altra infraestructura d’aquestes seria trinxar-lo encara més». Tanmateix, l’alcalde de la població, conscient que potser el trànsit «exigeix» alternatives per descongestionar-se, es mostra partidari d’ampliar l’AP-7, i afegir-ne un carril.

A la vegada, cal recordar que el desdoblament de la carretera N-II a l’Alt Empordà és una actuació que el govern de l’Estat va «congelar» l’any 2020. El llavors ministre de Transports, José Luis Ábalos, sostenia la hipòtesi que en alliberar la circulació per autopista, el trànsit de mitjà i llarg recorregut es faria per l’AP-7, i l’N-II serviria per desplaçaments locals i de curta distància. Malgrat aquest estat de congelació, Narcís Saurina apunta que en els darrers temps «hi ha hagut algun remenament topogràfic». En aquesta línia, especifica que «pel desdoblament que ara arriba entre el límit de Bàscara i Vilademuls, s’havien fet prospeccions per allargar-lo fins a Orriols. És a partir d’aquí que hi hauria d’haver una variant, però, certament, no la considero necessària».

Què passarà a partir de 2024?

Tot i que actualment el trànsit s’ha vist reduït dràsticament, de cara al futur hi ha una pregunta clau: Què passarà a partir del 2024? I és que a partir de l’1 de gener d’aquell any, segons el compromís subscrit pel Govern espanyol amb Brussel·les , en el marc del Pla de Recuperació, les autopistes i autovies hauran de tornar a ser de pagament. Això podria tornar a fer créixer l’afluència de trànsit a l’N-II en el seu pas per l’Alt Empordà, i, per tant, es podria tornar a posar sobre la taula el projecte de construcció d’una variant.

El pàrquing de 1.200 camions «No tenim més notícies del tema»

Bàscara té un altre debat sobre la taula: la construcció d’un aparcament per a 1.200 camions. Era al mes de desembre de 2021 quan coneixíem la notícia d’aquest possible projecte que plantejava construir un pàrquing al voltant de dues gasolineres que es troben a la carretera d’Orriols a l’Escala, i que podria arribar a les trenta o quaranta hectàrees. Alhora, a part d’una zona d’aparcament, tindria un espai de serveis, amb gasolinera, hotel, piscina i sauna. Aquesta informació va causar força enrenou, ja que veïns d’Orriols, de Llampaies i l’entitat ecologista IAEDEN-Salvem l’Empordà es mostraven contraris a la construcció d’un aparcament, sobretot pel fort impacte mediambiental que podia tenir. Ara, sis mesos després, la construcció del pàrquing no s’ha iniciat. De fet, i tal com explica l’alcalde del municipi de Bàscara, Narcís Saurina, «des que vam fer la reunió amb els veïns i els hi vam explicar les negociacions que s’estaven duent a terme entre el possible inversor i la Generalitat, no tinc cap més notícia». En aquest sentit, apunta que «des de l’Ajuntament no tenim coneixement sobre si es mantenen converses».

Compartir l'article

stats