Les aigües del cap de Creus van viure un dissabte diferent aquest 18 de juny per l'activitat de l'Associació Catalana per a una Pesca Responsable (ACPR). Un total de set taurons, d'entre 1,10 metres i 1,40 metres, van ser marcats per l'entitat per tal de poder-los fer seguiment, en el marc de la Jornada Científica de Marcatge de Taurons.
Els objectius són la preservació de taurons blaus, a més de poder fer un estudi de la situació d'aquests mamífers al Mediterrani, és a dir, saber quants n'hi ha i on són, ja que, en els últims anys, s'han arribat a perdre un 90% de les espècies. Aquesta davallada és un dels problemes que assenyala el vicepresident de l'ACPR i coordinador del programa de marcatge, David Juanola.
La principal dificultat: trobar els taurons
Sovint, però les entitats no tenen tanta sort com la d'aquest dissabte i el temps d'espera dels taurons s'allarga unes tres o quatre hores. "El primer d'ahir va picar quan dúiem 15 minuts al mar, però després vam estar tres hores sense tocar-ne ni un", comenta el vicepresident de l'ACPR. Tot i això, es mostra molt satisfet perquè, entre les dotze i la una del migdia, en van poder marcar cinc.
Segons exposa, els taurons es concentren en algunes zones del Mediterrani en èpoques molt concretes de l'any i, quan la temperatura de l'aigua supera els 20-21 graus, és més difícil trobar-ne.
Treball en equip
Amb tot, cal tenir present que les 10 embarcacions amb els més de 40 pescadors, 8 biòlegs, l'equip de 5 bussejadors, tots ells provinents de 5 ports base diferents, ja eren, a les nou del matí, a la zona on havien de començar la tasca: a quatre milles fora del cap de Creus, en aigües entre 150 i 400 metres de profunditat.
"Un dia com el que vam viure ahir és molt emocionant. Treballem totalment en equip perquè el que fem no és una competició, sinó una col·laboració", explica Juanola. El vicepresident també remarca que la tasca que fan és "com la dels mecànics de la Fórmula 1".
A més de l'ACPR, també hi van participar integrants de l'Institut de Ciències del Marc, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Fundació Zoo de Barcelona, amb la col·laboració de Sotamar Shark Tour, Club Nàutic l'Escala, Club Nàutic Llançà, WMC, GenRoses, Scientific Angler, Parc Natural del Cap de Creus i Roshi.
Una tasca complexa
El funcionament del marcatge és complicat i s'ha de ser ràpid per no ferir els animals. Així, una vegada els taurons piquen als hams especialitzats que s'utilitzen, les barques de biòlegs s'hi acosten i els pesquen per poder-los pujar a la taula de treball. Allà, mentre un els agafa per la cua, l'altre els immobilitza. "Ha d'anar tot molt ràpid. No podem deixar que perdin el contacte amb l'aigua", relata Juanola.
Quan són a la taula, se'ls fa el marcatge. Aquest pot ser amb marques convencionals, que serveixen per tenir informació dels taurons si aquests tornen a ser repescats, i marques electròniques, que permeten seguir els animals durant un any, a través d'informació via satèl·lit, cada vegada que aquests surten a la superfície. Els temps de marcatge és d'un minut en les convencionals, i de tres en les electròniques.
Tot i això, cal tenir present que aquestes són eines molt cares i que, en alguns casos, solen superar els 3.000 €. "Cada una d'aquestes marques val això. És molt important trobar una organització disposada a pagar-ho. Si ho fa, és perquè hi té interès", conclou Juanola.
