Quiosc

Empordà

Figueres

Eliminar la figura del jutge de pau, «un clar perjudici per als ciutadans»

Toni Caulas, Nuri Genís i M. Assumpció Cumbriu Pagès són jutges de pau de Vilafant, Vilabertran i Agullana

D’esquerra a dreta: Toni Caulas, Nuri Genís i Maria Assumpció Cumbriu Pagès Josep López Navarro

El govern espanyol té en cartera l’aprovació d’una nova Llei Orgànica d’Eficiència Organitzativa del Servei Públic de Justícia. Aquesta té com a objectiu modernitzar els processos judicials per tal de reduir els tràmits burocràtics i «fer la justícia més àgil». A priori, aquesta sembla una bona notícia, però a efectes pràctics aplicar aquesta nova llei significaria, entre altres, eliminar una figura històrica, ja que data de 1855, i referent a Catalunya: els jutges i jutgesses de pau. Aquesta emblemàtica personalitat seria substituïda per unes oficines judicials equipades informàticament.

Aquesta informació ha estat rebuda amb una certa preocupació, sobretot per tot el que comportaria, i així ho han constatat els tres jutges de pau de diferents pobles de la comarca amb els quals hem parlat. «Va directament en detriment del ciutadà. Segons s’especifica a la Llei, el jutjat de pau és un servei públic, de proximitat als habitants d’un municipi perquè li acosta l’administració de Justícia», afirma Maria Assumpció Cumbriu Pagès, jutgessa de pau d’Agullana.

En aquest sentit, aquesta emblemàtica figura té un altre afegitó: la proximitat. Tal com explica Toni Caulas, jutge de pau de Vilafant, «ens van dir que les persones encarregades de les noves oficines judicials serien funcionaris que es presentarien per oposicions. S’hi pot presentar qualsevol persona de tot l’Estat espanyol, i pots trobar-te que arribin persones que la gent no conegui de res». Cumbriu Pagès afegeix: «Nosaltres sabem els problemes reals que hi ha al poble. I a part d’unes hores establertes que podem pactar amb l’Ajuntament, ens troben a tota hora. Anem a la tarda, i si fa falta un diumenge. En unes oficines judicials amb un funcionari amb oposicions, hi haurà un horari establert i prou. Hi haurà fredor. I d’això el ciutadà es ressentirà».

A tot plegat, s’afegeix un altre dilema. El fet d’obrir aquestes oficines comportaria aplicar eines tecnològiques, la qual cosa podria dificultar l’accés a aquest servei a molta gent. «La funció del jutge de pau és que les persones que no tinguin recursos telemàtics puguin ser aconsellats. No tothom domina les tecnologies», reflexiona Nuri Genís, jutgessa de Pau de Vilabertran.

El motiu de l’eliminació

Alhora, en un escenari poc clar, el que també està força emboirat és el motiu de l’erradicació d’aquesta figura. «Amb quina finalitat es planteja? Amb la seva desaparició, la despesa augmentarà. Nosaltres cobrem noranta euros al mes, xifra que no serà la que cobrarà un funcionari», diu Toni Caulas. Afegeix: «Sembla una acció de caràcter polític. La sensació és que es volen treure competències de l’Estatut». Aquesta és una opinió que Nuri Genís i Maria Assumpció Cumbriu Pagès també comparteixen.

Alhora, els jutges de pau han trobat a faltar el suport dels jutjats, ja que no han mostrat cap suport ni han pronunciat paraula. Això sí, cal tenir en compte que «segons sembla, traiem un 20% de feina als jutjats», destaca Nuri Genís.

El suport de la Generalitat

Tot i que la situació no és gaire favorable, des de la Generalitat de Catalunya s’ha assegurat que «es plantarà cara» per tal d’evitar la desaparició dels jutjats de pau. Amb aquest afany, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, manté reunions amb els jutges de pau d’arreu de Catalunya. Amb els de les comarques gironines s’hi va reunir el 23 de maig.

Toni Caulas, Nuri Genís i Maria Assumpció Cumbriu Pagès van ser presents en aquesta convocatòria, i tots tres coincideixen que la trobada va ser informativa, i va demostrar que el govern posa voluntat per aturar l’eliminació d’aquesta emblemàtica figura. «A la reunió es van anunciar les actuacions que vol dur a terme el govern, en concret, les que volen dur a terme els grups parlamentaris catalans», al marge d’altres accions com «les mocions municipals i les parlamentàries i la compareixença dels jutges de pau al Congrés», detalla Cumbriu Pagès.

Ara bé, «la sensació és que anaven tard», diu Genís, ja que ja fa temps que es parla d’eliminar els jutges de pau. «La Generalitat demana presentar esmenes per aquesta llei perquè romangui aquesta figura aquí a Catalunya. La nostra feina ja l’hem fet. A partir d’aquí, veurem. L’esperança hi és», afegeix Caulas.

El 20 de juny, una data clau

El dilluns 20 de juny serà una data crucial, i és que aquell dia tindrà lloc un debat al Congrés dels Diputats a Madrid per parlar de la possible desaparició dels jutges de pau. «M’agradaria que hi hagués unió entre les forces catalanes que hi ha al Congrés. Si hi ha avinença, pensem que tenen prou pes en el govern espanyol per fer pressió», diu Caulas. Per la seva banda, Genís i Cumbriu Pagès assenteixen les seves paraules.

Tanmateix, els tres jutges de pau es mostren poc optimistes. «Com deia, depèn dels nostres parlamentaris a Madrid, i veient com van, no tenim gaire esperança», reflexionen. Tot i això, ho tenen clar: «S’ha d’intentar. Amb la desaparició dels jutges de pau, es perdria part de la identitat dels pobles». Una figura pròxima a les persones, oberta a tothom. «Als jutges de pau els tria el ple de l’Ajuntament, i el ple l’ha triat el poble. Més representatius que nosaltres, no hi ha ningú», conclouen.

Figura històrica, amb funcions que a vegades es desconeixen

Tot i que la figura del jutge de pau a Catalunya és històrica i freqüent –n’hi ha gairebé 900–, moltes persones desconeixen totes les funcions que poden dur a terme. «El jutge de pau, tradicionalment, és conegut com ‘la bona persona del poble’, amb la qual podies conversar, i solucionar dubtes i problemes. I molta gent ens relaciona només amb naixements i casaments, i ja està. No es plantegen que abans d’anar a un judici es pot acudir a nosaltres, per exemple», diu la jutgessa de pau de Vilabertran, Nuri Genís. En aquest sentit, Maria Assumpció Cumbriu Pagès, jutgessa de pau d’Agullana, afegeix: «El jutge de pau té tota una sèrie de funcions importants determinades per Llei. Tenim competències de Jurisdicció Civil, i podem fer judicis verbals, actes de conciliació i actes de comunicació. Tenim també competències de Jurisdicció Penal, i podem fer actes d’instrucció i de comunicació. I tenim competències de Registre Civil, amb inscripcions i certificacions».

Compartir l'article

stats