Empordà

Empordà

Castelló d'Empúries

Comença l’esperada millora de la carretera de Castelló a Peralada amb asfalt sostenible

La Generalitat també està executant la renovació del vial entre Llançà i el Port de la Selva en el marc del nou projecte que preveu reduir la petjada de carboni en aquest tipus d’obres

Els treballs d’asfaltatgeentre Castelló i Vilanova de la Muga Santi Coll

Després d’un parell d’anys d’espera d’ençà de l’anunci de la solució al mal estat de les carreteres que uneixen Castelló d’Empúries i Vilanova de la Muga, per un costat, i Llançà i el Port de la Selva, per un altre, el Departament de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori ha engegat aquesta primavera les primeres de les dotze obres que executarà enguany en el marc del Pla de ferms sostenibles per a reduir la petjada de carboni de les obres de millora en carreteres, amb un estalvi estimat de 1.300 tones de CO2 respecte dels mètodes tradicionals.

Segons la Generalitat, «corresponen a la millora del ferm en carreteres que incorporen noves tècniques i materials més sostenibles, des del disseny, la fabricació i l’execució de les actuacions».

Entre aquests projectes hi ha el de les carreteres GIP-6042 i GIV-6043 entre Peralada i Castelló d’Empúries. Les obres de millora, en dos trams que sumen 5,3 quilòmetres, van començar la setmana passada després d’una llarga reivindicació dels respectius ajuntaments i dels seus alcaldes, el castelloní Salvi Güell i el peraladenc Pere Torrent.

La solució que s’utilitza en aquest vial és la de mescles amb fibres de cel·lulosa. El pressupost és d’1,3 MEUR.

En el cas de la carretera que uneix el Port de la Selva i Llançà, la GI-612, d’uns vuit quilòmetres de llargada, la solució innovadora és la d’utilitzar mescles en fred, amb un pressupost de prop de 800.000 euros.

Compra pública d’innovació

Pel que fa a la sostenibilitat de materials i tècniques, el Pla pretén afavorir la reducció d’emissions, l’economia circular, la sostenibilitat econòmica i la sostenibilitat energètica. S’ha desenvolupat mitjançant una compra pública d’innovació (CPI) i s’emmarca en l’Estratègia de recerca i d’innovació per a l’especialització intel·ligent (RIS3CAT) del Govern, amb cofinançament del Programa operatiu FEDER de Catalunya. Aquest programa vol promoure, mitjançant la compra pública d’innovació, l’aplicació de materials i tecnologies més sostenibles tant en el disseny com en la producció, construcció i manteniment de ferms per a carreteres, tot aportant nous valors afegits a la seva funcionalitat bàsica de seguretat viària. Així mateix, introdueix altres aspectes innovadors en la participació i implicació de les empreses adjudicatàries.

Aquest procés de compra pública d’innovació va comptar amb una primera fase, que va consistir en una consulta oberta al mercat. Fruit d’aquesta consulta, es van presentar fins a unes 200 propostes per incorporar tecnologies sostenibles als ferms de les carreteres catalanes, tot copsant les característiques tècniques i la qualitat de les solucions proposades pel mercat i recollint comentaris i suggeriments que van servir l’òrgan de contractació per a definir les licitacions.

Vehicles passant pel pont de Vilanova Santi Coll

Pendent de resoldre el coll d’ampolla del pont de Vilanova

La millora de la carretera que uneix Castelló d’Empúries i Peralada té dos colls d’ampolla importants per a la circulació de vehicles. Un d’ells és la travessia urbana per dins de Vilanova de la Muga, que té la seva velocitat regulada com passa en tots els nuclis urbans. L’altre punt negre és el pont amb forma de ferradura que passa per damunt de la línia internacional del tren Figueres-Portbou i que enllaça amb l’N-260.

Aquest pont és molt estret i no permet la circulació de dos vehicles al mateix temps. Un problema que s’accentua quan es tracta d’autobusos, furgonetes, camions de transport o maquinària agrícola. La construcció d’un nou viaducte que enllaci amb el de l’N-260 fa anys que està previst, però la seva execució no s’ha materialitat mai en cap projecte executiu concret.

Aquest punt és molt transitat per la seva connectivitat entre la costa i l’interior de la comarca.

Compartir l'article

stats