Josep Bofill Testart és l'alcalde de l’Escala. Nascut a l’Escala el 1985, viu en parella i té dos fills. És diplomat en Enginyeria Tècnica Industrial en Mecànica i Màster de Materials i Estructures. Ha format part dels dos darrers governs municipals de la Candidatura de Progrés encapçalada per Víctor Puga, a qui va rellevar després de la seva renúncia a l’alcaldia.
Josep Bofill ens rep en el despatx de l’alcaldia que, fins fa poc més d’un mes, ocupava Víctor Puga, de qui n’ha estat la mà dreta durant aquest mandat, juntament amb Marta Rodeja. Parlem amb ell d’aquest relleu.
Com li han provat aquestes primeres setmanes d’alcaldia?
Fins ara tot ha anat molt bé. He tingut feina d’organització de l’agenda, perquè ara és època de plena ebullició a l’Escala, amb moltes activitats, sobretot durant els caps de setmana. M’ha tocat assumir les responsabilitats que fins ara tenia Víctor Puga i, de moment, ens n’estem sortint sense entrebancs seguint amb la feina del dia a dia.
Ens consta que el relleu no va ser cap sorpresa, ja s’ho veien a venir.
En Víctor Puga sempre ha parlat clar, en tots els temes. Fa mig any, ja ens va alertar que podria haver-hi aquesta possibilitat, a mesura que anava superant les diferents etapes de selecció de la seva nova feina. A mesura que s’anava acostant la fase final ja ens alertava de la situació, encara que tots preveiem que seria més espaiat en el temps.
En el ple d’investidura, l’oposició en bloc va tenir paraules d’agraïment a la manera de fer política de l’anterior alcalde. No sempre passa així a tots els ajuntaments. Hi ha hagut un Estil Puga en la governabilitat municipal?
Va ser bonic escoltar aquestes lloances. Com a equip de Govern sempre hem buscat consensos en tots els temes possibles, però sí que és veritat que Víctor Puga tenia un estil propi, sempre buscava acords. En els grans temes, com els pressupostos municipals, per exemple, ha estat així. No hem imposat la majoria absoluta del nostre grup. Hi ha hagut una pau política entre govern i oposició, pensant en l’Escala, que també hi ha estat al carrer. Els veïns han agraït aquest estil.
Ara ha d’entrar una regidora nova. Hi haurà canvis en el cartipàs?
Seran mínims. Fins ara, cada regidor ha fet la seva feina. Tenim un programa de treball que s’ha anat complint en la mesura del possible. Víctor Puga era alcalde amb dos tinents d’alcalde coordinadors d’àrees, Marta Rodeja i jo mateix, i la intenció és que ella segueixi com a tinent d’alcalde. Servidor s’encarregarà de la part més tècnica i ella més dels temes culturals, socials i de promoció econòmica fent costat a la resta de regidors del Govern, que estan fent una gran feina.
S’havia plantejat mai que seria l’alcalde del seu poble?
Mai, sincerament. Aquests darrers mesos n’havíem parlat amb en Víctor davant la situació que s’acostava. Ell tenia tota la intenció de seguir fins al final i tancar la seva etapa com a alcalde durant dos mandats. Els fets s’han precipitat, i m’he vist d’alcalde. I estic orgullós de ser-ho, perquè crec que l’Escala té molt futur. Durant els primers quatre anys, vaig patir molt com a regidor, a causa de les obres de la platja. Jo era nou i hi va haver molta pressió, la qual cosa també em va servir per agafar experiència, tot sigui dit. Fins i tot em vaig plantejar plegar quan va acabar l’anterior mandat, però després m’hi vaig posar de caps.
Serà l’alcaldable el 2023?
No ho hem tractat, encara. Som un grup ben avingut i n’hem de parlar amb la Marta i els responsables de l’equip. Tenim gent molt vàlida.
Parla de la reforma del front de mar, un dels grans èxits de l’etapa Puga malgrat els entrebancs que van anar sorgint. El resultat és incontestable.
A la sala de plens tenim els retrats de tots els alcaldes dels darrers temps. Darrere de cada personatge hi ha algun tret característic o algun element emblemàtic de la seva legislatura. Dies enrere, un grup de nens em demanava què hi hauria darrere el retrat d’en Víctor. Crec que hi ha d’haver la reforma del front de mar, sense dubte.
Malgrat la pandèmia, han pogut aplicar bona part del seu programa de govern 2019-2023. De temes grans, sembla que només quedarà l’edifici del nou auditori amb la biblioteca.
Cert, hem pogut encarrilar bona part dels projectes que teníem en cartera, alguns dels quals són prou importants, com l’obertura de l’estany Poma, l’adquisició de Vilanera, una inversió de millora important a Empúries... No poder fer l’edifici nou que comentes ha estat un efecte de l’aturada provocada per la pandèmia, però ho tenim en cartera, perquè és un projecte important que ha d’acollir diversos serveis per a la nostra vila. També se’ns va quedar aturada la reforma de la urbanització dels Emperadors per aquesta causa, quan ja la teníem a punt de licitar. És una obra molt necessària que no pot tardar gaire a executar-se.
Dues assignatures pendents que queden per al pròxim mandat.
Sí, són dues obres prioritàries que donaran un impuls important. Els dos projectes estan molt treballats. L’edifici de l’auditori i biblioteca ens feia molta il·lusió, sobretot a n’en Víctor. Ens va contagiar les ganes de fer-lo realitat. Des d’un primer moment hem lluitat per tal que tingués un segell de sostenibilitat d’àmbit internacional que hem obtingut.
Quin és el full de ruta de l’Escala pensant en l’obtenció de recursos dels fons europeus Next Generation?
El tenim molt clar. Vam fer un primer intent, l’any passat, amb projectes diversos com l’allargament del passeig d’Empúries, la reforma dels aparcaments del front de mar, Vilanera, l’estany de Poma i edificis municipals. No vam obtenir una resposta positiva i aquest any hem insistit amb Vilanera. Si tot va bé, en un dels pròxims plens l’aprovarem definitivament l’adquisició. Ara, crec que el gran salt al futur de l’Escala serà l’obertura de l’estany Poma.
Quina incidència tindrà aquesta operació urbanística?
Revitalitzarà un sector molt important, a la zona de Riells, que en el seu moment va ser castigada per l’excés urbanístic del boom turístic. És un contrast molt fort passar de la trama urbana actual de Riells a l’estany de Poma, sembla que estiguis en un espai natural al mig del Montgrí. El Pla General vigent, quan es va redactar, era molt expansionista, com a qualsevol poble de la costa. Ara seria impensable tenir una trama urbana de cent trenta-cinc quilòmetres. La mentalitat de la gent ha canviat, per sort. Des de l’Ajuntament hem d’anar refent aquestes visions que no s’adapten als temps actuals i l’obertura de l’estany ens ajudarà molt en aquest sentit. Serà una sorpresa molt agradable per a tothom.
Els projectes de l’estany Poma i la recuperació de Vilanera poden ajudar a visualitzar millor la situació de l’Escala com a connector entre parcs naturals?
De ben segur que sí. Territorialment, tenim poc espai protegit en el terme dins del parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. És a la zona de les Planasses, important i poc coneguda. Estem a la vora dels Aiguamolls. Tot plegat ens situa en un punt privilegiat que hem de potenciar i donar a conèixer. La part de muntanya de Vilanera fa de ròtula entre els dos parcs. Tenim un front de mar molt potent, però la part de darrere no ho és menys, amb molt de paisatge, rutes ciclistes i de senderisme. Hem de donar visibilitat a tot plegat.
De pedres a la sabata n’arrosseguen alguna, com la promesa eterna, per part de la Generalitat, de condicionar una rotonda davant del cementiri.
Fa temps que ho esperem i no acaba d’arribar mai. Víctor Puga havia fet diverses reunions per parlar-ne. Jo mateix m’he trobat amb els responsables de Carreteres per tractar l’assumpte. És una carretera amb molt de trànsit i cal que la solució arribi.
La mobilitat també passa pel transport públic, en bus i en tren. Falten més connexions i que Camallera acabi sent, també, l’estació de l’Escala.
Sobre les freqüències dels busos ens diuen que hi ha estudis que demostren que no hi ha prou demanda, però segurament si fossin millors més gent aniria en bus. Sobre el tren, des de l’Ajuntament també hem fet gestions i seria molt positiu que Camallera acabés tenint un protagonisme ferroviari que ara no té. Si volem ser sostenibles, el transport públic és una eina clau.
Em consta que vostè es preocupa per la incidència del canvi climàtic en el municipi. Tenen propostes a punt per afrontar temes rellevants, com per exemple la reducció de platges com la del Portitxol?
La inquietud hi és i, el treball per buscar solucions, també. Estem fent accions per afavorir la sostenibilitat i la transició energètica, per exemple, amb instal·lacions fotovoltaiques en edificis municipals. Treballem per aprofitar l’aigua de pluja en qualsevol actuació urbanística. Sobre la regressió de les platges, he participat a diverses reunions amb Costes, al costat de l’anterior alcalde. La solució d’aportar sorra de fora a les platges no crec que sigui dels temps actuals. Hem de mirar si l’espigó de Sant Martí d’Empúries fa la feina que ha de fer i, per exemple, estudiar la creació d’espigons submarins. Ens ho han presentat, però no sabem si donen bons resultats, ens falta informació.
Sense cicles formatius i l’impacte de l’eòlica
L’Escala no disposa de cap oferta de cicle formatiu en el seu sistema docent. El darrer intent de l’Ajuntament i la comunitat educativa per aconseguir-ho ha rebut un no com a resposta per part de la Generalitat. Un fet incomprensible i que va a contracorrent de les manifestacions fetes pel mateix Govern sobre la importància de la FP. L’alcalde Josep Bofill no amaga la seva «decepció» per les negatives constants i apunta que «encara és més incomprensible després de l’anunci del Govern de l’Estat d’aportar 1.200 milions d’euros a l’impuls de la Formació Professional. Durant massa anys s’ha focalitzat l’ensenyament cap a la universitat i s’ha deixat de banda la formació en els diferents àmbits de les altres professions indispensables».
Sobre l’aparició de tres projectes per a construir parcs eòlics marins davant de la costa de la badia de Roses, Bofill té clar que «allò que demanem al Govern és que sigui clar, que ens digui si realment hem de tenir un parc eòlic a tocar de casa. No ens serveix saber que hi ha empreses privades, tres fins ara, que en volen instal·lar un. Volem que sigui el Govern qui digui el què i el com, sense embuts. Exigim claredat, perquè tenim ben assumida la transició energètica i que cal fer esforços, però necessitem transparència i informació».
