Mossèn Pere Lluís Aymerich Armengol, el rector de Darnius, és el capellà de la presó del Puig de les Basses de Figueres designat pel Bisbat de Girona. La seva missió consisteix principalment a proporcionar atenció religiosa als interns i compta amb un equip de deu voluntaris, tots ells de la Pastoral Penitenciària, que l’acompanyen per poder arribar a com més persones millor. «Als interns, nosaltres els oferim una conversa molt diferent de la que mantenen entre ells. Fem que sentin a parlar de fe, però des d’una mirada esperonadora», comenta mossèn Pere Lluís Aymerich en preguntar-li què és allò que ell i els voluntaris penitenciaris poden aportar a les persones que estan internes a la presó.
El capellà i els voluntaris van tots els divendres al Puig de les Basses i, a vegades, algun d’ells també hi va en dissabte. Tenen programades activitats grupals, com poden ser la celebració de la missa, la trobada de pregària o la Catequesi, i també es fan trobades individuals. En aquestes darreres, el voluntari manté una conversa amb l’intern que lliurement ho demana. «Hi ha un diàleg molt obert i podem parlar de tot. Un intern em va dir una vegada que venia a aquestes trobades perquè quan estava aquí s’oblidava que es trobava a la presó», comenta mossèn Pere Lluís Aymerich, el qual assegura que mai pregunta als seus interlocutors què els ha portat a ingressar en un centre penitenciari. «Potser n’hi ha algun que t’ho explica, però sense haver-li preguntat. També hi ha casos mediàtics que els coneixes pels mitjans de comunicació i que poden ser colpidors, però jo mai no pregunto. L’objectiu és que jo vegi l’altre com una persona i mai amb l’etiqueta del que ha fet o no ha fet», exposa el capellà.
Una altra experiència
El rector de Darnius es mostra públicament en un acte a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, amb motiu de la presentació del llibre "Sortir de la presó: Una aventura incerta. Voluntariat penitenciari, valor de la societat". El capellà acompanya un dels quatre autors d’aquest títol, Xavier Badia, que ha vingut des de Barcelona per parlar sobre la seva experiència com a voluntari penitenciari. Xavier Badia és professor d’institut jubilat, és membre de Justícia i Pau, com mossèn Pere Lluís Aymerich, i la seva tasca amb els interns és bastant diferent de la que fan els voluntaris penitenciaris al Puig de les Basses.
«Un intern em va dir una vegada que venia a aquestes trobades perquè quan estava aquí s’oblidava que es trobava a la presó»
Xavier Badia, per una banda, participa en un programa de voluntariat que consisteix a anar a Brians 2 a veure interns que no reben mai visites per part de ningú, ni de família ni d’amics. Conversa amb set persones un cop a la setmana i assegura que és una activitat molt enriquidora. També forma part d’un altre programa, el que centra el tema del llibre Sortir de la presó. Una aventura incerta, que es basa en l’acompanyament dels interns un cop surten en llibertat. Aquest segon programa es desenvolupa actualment en les presons de Brians 2, Lledoners i Wad-ras (dones) i s’està començant a introduir a Quatre Camins. I aquest acompanyament pot durar entre sis mesos i un any.
Xavier Badia parteix de la base que, tot i que podria semblar que la llibertat hauria de ser «una oportunitat per iniciar una nova vida» per als interns, sovint no és així. «Alguns, quan arriba aquest moment, comencen un autèntic via crucis personal. En molts casos, es tracta de persones que fa més de vint anys que no han tocat el carrer, persones que no tenen ningú o que tenen família però no en volen saber res d’ells», explica el professor jubilat.
Un temps abans de fer el pas a la llibertat, el voluntari i l’intern ja estableixen un primer contacte a la presó, per conèixer-se. «Es fa una entrevista personal entre el voluntari i l’intern amb la presència d’una treballadora social. Hi ha d’haver un temps per crear un vincle», explica Xavier Badia, que, en aquest sentit, és molt clar quan diu: «El voluntari ha de ser capaç de crear un vincle de confiança amb l’intern sense preguntes que el facin sentir incòmode».
«La clau està en el fet que el voluntari ha de saber mantenir un vincle amb l’intern però alhora ha de saber mantenir la distància»
A partir d’aquí, es fixa un pla de treball molt específic, segons les circumstàncies de cada persona. «El llibre coral que hem escrit quatre voluntaris és un reflex d’històries personals viscudes per una vintena de voluntaris des del punt de vista de les vivències, els xocs i els interrogants que trobem quan fem aquests acompanyaments», comenta el coautor de "Sortir de la presó. Una aventura incerta". Les persones que apareixen en el llibre ho fan amb noms ficticis, per una qüestió de respecte per la intimitat, de la mateixa manera que tampoc no s’esmenten els centres penitenciaris d’on són interns.
Per integrar-se en aquest equip de voluntaris penitenciaris, és imprescindible participar prèviament en una formació i, sobretot, les persones que desenvolupen aquesta tasca han de saber vetllar per la seva privacitat. Xavier Badia assegura que és important que el voluntari no expliqui res a l’intern que tingui a veure amb la seva vida privada i, a més, des de Justícia i Pau li proporcionen un telèfon específic per a les trucades amb els interns per tal que no hagi de fer ús del seu telèfon particular. «La clau està en el fet que el voluntari ha de saber mantenir un vincle amb l’intern però alhora ha de saber mantenir la distància», anota Xavier Badia, per al qual aquesta tasca va lligada a la protecció física i personal i també a la protecció de cara a la frustració, perquè les coses no surten sempre com un podria esperar.
Majoritàriament, aquest tipus d’acompanyament es fa a homes, perquè el percentatge de dones internes és inferior.
Les experiències dels voluntaris una vegada arriba la sortida en llibertat
En el llibre que firmen Xavier Badia, Juli de Nadal, Roser Garcia i Irene Monferrer "Sortir de la presó: Una aventura incerta. Voluntariat penitenciari, valor de la societat" (Icaria Editorial) s’hi recullen escrits que aporten l’experiència d’un equip de voluntaris de la Comissió de Presons de Justícia i Pau. Els textos apropen el lector genèricament a la realitat de les persones preses a Catalunya i, d’una manera més específica, als complicats moments que viuen en el trànsit de franquejar el llindar de sortida del centre penitenciari.
El llibre l’han escrit voluntaris amb personalitats molt diferents que tenen la tasca d’ajudar i acompanyar aquestes persones a partir del moment en què queden en llibertat. «És una realitat dura que revela les mancances del sistema penitenciari i de la societat per afrontar la reinserció de persones que, en un moment de la seva vida, han fet un mal pas», s’exposa a l’inici d’aquesta obra, que es presenta d’aquesta manera: «El món de les presons és força desconegut. En les persones privades de llibertat s’hi pensa poc. Com viuen la presó homes i dones, com s’organitzen la vida, quins són els seus sentiments, les seves necessitats i els seus anhels, semblen interessar poc i molt menys els problemes que troben en el moment crucial de sortir i incorporar-se novament a la societat».
