La CUP vol recuperar cares conegudes a la seva llista electoral

La CUP porta mesos polint una nova estratègia perquè els seus diputats al Parlament siguin decisius a l'hora de marcar el rumb de l'independentisme. «Hem de sortir del córner», resumeixen habitualment els anticapitalistes lluny del faristol. Per això, han activat a les seves bases la discussió d'un nou pla i estan aprofundint en la reformulació d'un programa per a les properes eleccions.

A la papereta utilitzaran cares conegudes, pesos polítics dins del partit, i amb bagatge a les institucions per liderar la candidatura. A les travesses sona amb força l'exdiputat David Fernández -tot i que ell a les últimes entrevistes ni ho confirma ni ho desmenteix- i l'exregidora barcelonina Eulàlia Reguant -que va tenir seient al Parlament.

També guanya punts la portaveu del secretariat nacional i exregidora del mateix consistori, Maria Rovira, i la que va ser candidata a Barcelona Anna Saliente, que no va arribar a entrar a l'ajuntament. Fonts de la CUP apunten que mediten l'opció de presentar quatre dones com a caps de llista a les quatre circumscripcions per donar un cop d'efecte. Una d'elles, van plantejar bases del partit, podria ser Anna Gabriel, tot i que no arribaria a recollir la seva acta. Portaveus oficials de la formació es limiten a insistir que tot segueix obert i en què fins a mitjans d'octubre no mostraran les seves cartes.

«Volem condicionar la política institucional al màxim, volem tornar a ser decisius, ser una força important per moure JxCat i ERC a les nostres posicions en la línia de continuar el conflicte polític existent fins a la seva resolució», expliquen fonts de la CUP immerses en el redisseny de l'estratègia.

Al 2016, els seus tres diputats van forçar el pas al costat d'Artur Mas, i el 2017 van pressionar Carles Puigdemont per convocar una consulta a canvi d'aprovar els seus pressupostos. Des dels episodis més àlgids de l'octubre del 2017, poc han comptat amb ells.TORNAR A INTENTAR / No hi haurà peripècies estratègiques en el nou full de ruta, el seu plantejament passa per recuperar la unitat i preparar «diversos embats a l'Estat»: «L'aprenentatge de l'1-O és que no hi pot haver un de sol, hi ha múltiples fronts, i s'han d'encarar amb pactes a nivell institucional i autoorganització popular », subratllen des de la CUP.

«Un altre embat», però ... quan i amb quines circumstàncies? Aquí és on no es mullen. El context de desorientació independentista i el Govern fracturat, a la vora d'unes eleccions, ha de posar fi. Això està clar. I després, un cop mesurats en les urnes, tornar a començar amb «un nou cicle» que contempli aquesta segona consulta. Segons la seva opinió, ha de ser unilateral perquè la comunitat internacional «intervingui». Tot això, amb una mobilització «massiva i sostinguda» als carrers.

Un escenari que tracten de compatibilitzar amb una pandèmia i davant una emergència socioeconòmica a la qual volen posar remei amb receptes nacionalitzadores i dosis d'inversió en el sector públic. Un altre propòsit és sumar en la papereta a descontents amb l'entrada de Unides Podem en el Govern de coalició, com l'organització Anticapitalistes, per forjar una candidatura «àmplia» sota les sigles de la CUP