Quiosc

Empordà

L'Alt Empordà, la comarca de Girona més afectada pel canvi climàtic

La temperatura és 2,6 graus més alta i hi ha un 62% menys de pluges que el 1950

L’embassament de Darnius Boadella l’abril, amb una capacitat del 68% DDG

El canvi climàtic ja és una realitat, i així queda reflectit en cada cop més dades i informes. L’últim d’ells és el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics, que des de fa quinze anys publica el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i que en la seva última edició constata que Catalunya registra actualment cinc episodis de calor més cada any que a mitjans del segle XX. I les comarques gironines no en són l’excepció. A l’Alt Empordà, la temperatura mitjana durant els mesos d’estiu és 2,6 graus més elevada ara que l’any 1950, mentre que la xifra de precipitacions a l’estiu s’ha reduït un 62,5% en aquest mateix període. Per tant, dades en mà, l’Alt Empordà és la comarca gironina més sensible a la petjada del canvi climàtic. De fet, els períodes de sequera en els últims temps hi han estat cada cop més habituals. D’altra banda, l’informe també posa de manifest que el nivell de l’aigua del mar a l’Estartit (Baix Empordà) s’ha incrementat en prop de deu centímetres des de l’any 1990

Gràfic de temperatures i precipitacions

Gràfic de temperatures i precipitacions Emporda.info

Segons els resultats de l’informe, la temperatura mitjana anual a Catalunya és actualment 1,8 graus més alta que a mitjans del segle XX, ja que s’incrementa a un ritme de 0,25 graus per dècada. A la província de Girona, l’Alt Empordà i el Gironès són les comarques que experimenten un creixement de la mitjana anual més elevat: 0,24 graus per dècada, la qual cosa significa 1,68 graus d’increment des de 1950 a l’actualitat. Ambudes es troben, per tant, per sota la mitjana catalana.

Tot i això, la situació canvia a l’estiu, que és quan l’increment de temperatures mitjanes és més evident. Al conjunt de Catalunya, des de mitjans de juny i fins a mitjans de setembre el creixement de la temperatura ha estat de 0,35 graus per dècada des de 1950, de manera que la tempretaura és actualment 2,5 graus més elevada que ara fa setanta-un anys. A les comarques gironines, tanmateix, s’han registrat increments superiors a la mitjana catalana: de 0,37 graus per dècada en el cas de l’Alt Empordà (és a dir, un total de 2,6 graus) i de 0,36 per dècada en el cas del Gironès (2,52 graus). 

Menys precipitacions

Un altre valor que l’informe ha tingut en compte és el de les precipitacions. En el conjunt de Catalunya, aquestes disminueixen al llarg de tot l’any de forma lleugera, però sense mostar encara una tendència que es pugui considerar concloent. En canvi, si s’observen específicament els mesos d’estiu, el descens del volum de pluges sí que ha estat notable, tant al conjunt de Catalunya com en el cas de diverses comarques gironines. 

A nivell català, al llarg dels últims 71 anys la mitjana de precipitacions ha anat disminuint a un ritme de -4,8% anual, el que fa que des de 1950 fins a 2021 el valor mitjà de la precipitació estival hagi disminuït gairebé un 35%, percenatge que equival a uns 47 litres per metre quadrat anuals. Si s’observen les comarques gironines, el percentatge de disminució de pluges a l’estiu és fins i tot més elevat, especialment a l’Alt Empordà, el Baix Empordài el Gironès. A l’Alt Empordà, el ritme de disminució ha estat del 8,9% per dècada, de manera que el global és un descens del 62,3%. A la zona concreta del Cap de Creus, la xifra s’ha situat en una disminució del 8,5% per dècada, amb un total de 52,5%. Al Baix Empordà, el ritme de descens ha estat del 6,8% per dècada (un total del 47,6%), mentre que al Gironès el descens s’ha situat en un -6,5% cada deu anys (45,5% en total). 

Tot i això, les comarques gironines no són, ni de bon tros, la zona de Catalunya on més s’han accentuat les sequeres esquivals. A la província de Lleida, hi ha comarques que han arribat a un descens de fins al 10% per dècada durant aquesta època de l’any. 

Compartir l'article

stats