Blog 
Vent blau
RSS - Blog de Francesc  Cruanyes

L'autor

Blog Vent blau - Francesc  Cruanyes

Francesc Cruanyes

Francesc Cruanyes (Figueres, 1961). Periodista i llicenciat en Història de l’Art. Ha treballat en premsa, ràdio i televisió, on ha dirigit i presentat diferents programes i informatius. Allò que més li plau és navegar en mar, el vi, la cuina, escriure i conversar. ...


Arxiu

  • 26
    Gener
    2015

    Adéu-siau, fins ara

    Fa trenta-sis anys. El 1979 vaig publicar la meva primera col·laboració esporàdica en aquest setmanari, i en fa onze que escric ininterrompudament aquesta columna que vaig batejar Vent blau com a tribut a la tramuntana i a un vaixell de vela que ja no tinc. No he faltat cap dimarts. Aquest és el darrer. Haig de ple-gar.
       
    Publicar un paperet a la contraportada de L’Empordà té un bri de gosadia, una mica de confessió, un punt de desvergonyi-ment. Sempre he sostingut que escriure des de casa per als de casa és un afer delicat, té més perills que fer...


  • 19
    Gener
    2015

    Flaire d'institut

    Probablement, la gran diferència entre una escola de Primària i un Institut sigui la flaire. L’olfacte és el sentit amb més registres de memòria oculta. Tot d’una et sorprèn un efluvi i en l’imaginari es desperten un munt de records que creies oblidats. El col·legi és un compendi de colònies de litre, de sorra a les butxaques del davantal, de goma d’esborrar esmicolada, de maquineta de fer punta, d’arròs a la cubana. Olors primàries, entranyables, d’una puresa infantil. I l’Institut, quines sentors emana?

    Podríem arrepenjar-nos en l’enyorament i pa...


  • 12
    Gener
    2015

    Ovnis de casa

    Les nits d’hivern i tramuntana veig ovnis. Em calço un parell de botes, un jersei gruixut, anorac tallavent, passamuntanyes i guants i m’enfilo abillat com un astronauta terrestre a qualsevol promontori per contemplar l’horitzó. El meu angle preferit és fitar cap a llevant, allà on el Sol es manifesta i la Terra confessa que a l’Univers tot gira. Però quan surto encara és negra nit. Repto fins la Muntanyeta, sento el ganivet d’aire que talla a la galta esquerra i un xiulet que eixorda, una força que m’empeny. Em planto, fixo els peus, albiro la plana des del sòl fins al ...


  • 05
    Gener
    2015

    La fred, la fred

    Escrit sense l'article, fred, sona a diminutiu de Frederic. Amb l'article masculí –el fred–, llegim Alfred, un altre nom d'home; però, a l'Empordà, aquest substantiu que sovint transmuda en adjectiu té tots els atributs de femella.
       
    El fred, no hi donem més voltes, en aquests rodals, és la fred, i aquests dies en fa una mica. Molta? Tampoc gaire. Potser només la que toca, la suficient per fer callar aquells que proclamen que abans en feia més. L'amnèsia històrica ens impedeix de recordar que fa tot just un quart de segl...


  • 29
    Diciembre
    2014

    La Cuartiella de Figueres

    La Nit de Santa Llúcia la figuerenca Maria Mercè Cuartiella va rebre el premi Mercè Rodoreda per l’obra Gent que tu coneixes. Subratllo “figuerenca” a consciència i lluny de cap ànsia d’apropiació a l’estil francòfon -a París se’n fan tips de presentar Dalí com a pintor francès! Ho faig directament per combatre la innecessària postil•la amb què molts mitjans, també els d’aquí, van presentar la guanyadora de Contes i narracions de la Festa de les Lletres Catalanes. S’hi referien com la figuerenca d’adopció… Que em perdonin si peco: en qualsevol cas, és e...


  • 23
    Diciembre
    2014

    Sempre toca

    Aquest any, tampoc. Tenies clar que si arribava a sonar la flauta te'n guardaries prou de precipitar-te cap a l'administració on vas comprar el dècim o cap al bar que et va subministrar la participació. Ni tan sols cap al banc, no pensaves córrer. Gens de cava i escuma, res de publicitat, cap càmera a l'aguait. De fet, de fa molts anys que ho tens planificat: si mai et toca la rifa no diràs res a ningú. Per això mateix els números els compres sempre fora d'aquí, en un altre municipi, lluny, a l'altra punta de l'Espanya lotera. Tampoc per internet, que...


  • 15
    Diciembre
    2014

    Gumbau, Barril

    Em trobo, passejant solitari, un dels figuerencs empedreïts amb qui comparteixo la secreta afició de ramblejar a deshora: l’Alfons Gumbau. Sense haver-nos-ho dit, amb l’Alfons segurament compartim altres manies: el plaer per l’observació, conversar sense estridències, llegir per convicció, escriure per gust. Com a bons manobres del periodisme local, de seguida surt l’ofici de columnista; això és, publicar setmanalment una columneta de pensaments, obres i omissions. I ens confessem el mal del full en blanc, el dolor de l’absència de tema. En aquest punt, em vanto ara i aqu...


  • 08
    Diciembre
    2014

    Si mai em perdo

    Comencen a proliferar els anuncis de sopars de cap d'any, d'ofertes amb llongant, filet, cotilló, raïm, orquestra i la promesa d'ambient, de molta gent. Dec ser rar: no m'hi trobaran. Practico la religió que defuig la multitud, el ramat, l'aglomeració.
       
    Si mai em perdo per la diada de sant Josep, que no em busquin a les Falles. València és una ciutat mediterrània plena d'encant, la cultura del foc m'atrau. La parafernàlia dels ninots i, sobretot, el plor enrimelat de les falleres em fa arronsar d'espatlles. Si ...


  • 01
    Diciembre
    2014

    La Rambla es queixa

    En un dels volums Gent que he conegut, Jaume Miravitlles relata un episodi sobre la Rambla de Figueres, prou citat. A l'exili de Nova York, coincideix amb Dalí, amic d'infància de l'Institut Ramon Muntaner, i atrapats per un atac d'enyorança comencen a discutir sobre les dimensions del passeig principal de Figueres, talment com una subhasta de metres, llargàries i amplituds. Més, més…!, es van corregint l'un a l'altre, a veure qui la diu més gros-sa, convençuts que fan curt. Al final, i el propi Met ho corrobora el dia que torna i a ulls clucs s'...


  • 26
    Novembre
    2014

    La llum i l'amor

    De petit tenia por a la fosca, ara em fa pànic la llum. Aquesta afirmació fa fortuna cada vegada que s'incrementen les tarifes elèctriques. Els savis de l'economia discuteixen sobre la factura energètica. Els lampistes aconsellen com estalviar. Els consumidors no tenim més remei que tornar a l'espelma.

    Posem-nos en situació: sopar amb un canelobre al mig de la taula i un llum de ble per desplaçar-se de la cuina al menjador. A les habitacions, un llum d'oli. Candeles en racons estratègics i mirallets multiplicadors. Evidentment, ni tele ni ràdio n...