Blog 
(Re)Formes Urbanes
RSS - Blog de Anna Albó Riera

L'autor

Blog (Re)Formes Urbanes - Anna Albó Riera

Anna Albó Riera

Sóc l'Anna Albó, arquitecta, i vull compartir algunes reflexions sobre l'urbanisme i el model de ciutat a Figueres, tot esperant el nou POUM.


Arxiu

  • 17
    Febrer
    2017

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

    Empordà Societat

    Museu del Circ

    S’agraeix que, finalment, s’hagi presentat públicament el projecte de museu del circ. El projecte museològic no em va semblar malament. Més enllà d’exhibir una col·lecció de peces, vaig intuir un cert discurs sobre la història del circ i una voluntat d’engrandir la col·lecció, de conservar, investigar i difondre el mon del circ. En definitiva, d’exercir les funcions que corresponen a una institució museística: conservar, investigar, fer difusió, fer formació, plantejar un discurs i permetre el gaudi a tots els interessats, amb activitats pensades per a diversos tipus de públics. Activitats com una escola de circ o un espectacle poden complementar i fer molt més dinàmic aquest museu. Segur que al projecte encara li queda molt per definir però el que ens van explicar no em sembla un mal punt de partida.

     

    Tot i que es nota que en aquest museu té un pes molt important la visió econòmica -la dinamització econòmica i turística de la ciutat- hi ha també un esforç, no sé si inicial o a posteriori, de tenir en compte el vessant educatiu, el potencial del circ com a factor d’integració social, l’aportació social, cultural i educativa cap a la ciutat. Es va plantejar com un nou equipament amb una sala d’un aforament mitjà, ara inexistent, que les escoles, les associacions i la ciutat en general podrien tenir a disposició per a conèixer millor el món del circ o com a sala d’actes per a altres esdeveniments. L’equilibri entre el vessant social i cultural i el vessant econòmic en aquest tipus d’iniciatives sempre és delicat. Caldrà veure com tot això. es concreta Preveure diversos escenaris d’impacte econòmic i sostenibilitat financera del museu, no només l’optimista, i fonamentar bé la relació amb la ciutat perquè no quedi només en un discurs buit.

     

    Ara bé, hi ha encara molts interrogants sobre la taula. Uns quants sobre la titularitat i forma de gestió. Un museu sembla que ha de ser una institució amb vocació de permanència. Que es parli de cessió temporal d’un edifici i d’una col·lecció, no se sap per quants anys, sembla estrany.

     

    El museu necessita una personalitat jurídica clara. La Circus Arts Foundation, http://circusartsfoundation.org/, és una fundació privada amb un patronat format per vuit persones, que fa públics la memòria i els comptes anuals. Res a dir. Tanmateix, un museu que es presenta com una institució que necessita una inversió inicial pública de gairebé 3 milions d’euros, el preu de la casa Nouvilas, més 6 milions d’euros per a l’adequació i ampliació de l’edifici, 4 dels quals procedeixen de fons públics, no sembla que pugui anar a càrrec d’una fundació privada sinó d’alguna institució pública.

     

    Em permeto un incís que no ve a tomb. Sisplau que no es digui més que la Sala Edison és privada i seria taaaan cara de comprar i rehabilitar perquè la resposta és “igual que la casa Nouvilas”. Fins i tot segurament es podria adquirir per un import inferior. I el cost de la rehabilitació depèn del que s’hi vulgui fer. La casa Nouvilas es va comprar sense un projecte clar o amb un projecte que no es va materialitzar i ha estat tancada des d’aleshores. I Caputxins, que sembla que va començar amb l’1% cultural i els 4 milions que comentava l’alcaldessa, havia començat a recuperar-se molt abans mitjançant l’Escola Taller, que com a mínim va permetre donar un ús a l’edifici, obrir-lo al públic en algunes visites puntuals i fins i tot fer-hi teatre.

     

    Certament, es va parlar de possible fundació o consorci. Consorci? Però si fa un parell d’anys es va dissoldre el Consorci del Museu de l’Empordà! La col·lecció inicial se cediria al museu però, i les futures col·leccions, de qui seria la titularitat?

     

    Quin seria el cost anual de la gestió del museu? La idea és que s’autofinanciï a partir del sisè any però... cal preveure diversos escenaris, cal preveure quines haurien de ser les aportacions de les diverses administracions i entitats privades que formin part del nou ens museístic.

     

    I pel que fa a la forma de gestió? S’està pensant en un museu públic que encomana la gestió a una fundació privada que al mateix temps forma part del consorci o patronat de la fundació titular? Una mica confús.

     

    Sembla que hi ha encara molts aspectes a definir abans de poder començar. Els temps de l’administració són lents. El Museu Dalí no es va fer en dos anys.

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook