Blog 
Això ho sap tothom - Raül Garrido
RSS - Blog de Raul Garrido Camps

L'autor

Blog Això ho sap tothom - Raül Garrido - Raul Garrido Camps

Raul Garrido Camps

Articles quinzenals publicats al setmanari "L'Empordà"

Sobre aquest blog de Societat

Raül Garrido


Arxiu

  • 02
    Gener
    2018

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

    Empordà Societat

    Els millors Reis

    Les festes ja són gairebé coll-avall i, malgrat que, des dels sectors més alarmistes donaven per fet que la suposada “ruptura social” arribaria a les llars de tota Catalunya i que els àpats de Nadal i Cap d’any, serien batalles campals, amb discussions i emprenyades que farien baixar tots els Sants, la sensació ha estat, -tant parlant per la experiència pròpia, com pels inputs rebuts entre amics i coneguts-, que les coses han fregat la normalitat, més enllà del típic toca-pebrots descerebrat que, a la tercera copa de cava, busca la gresca per qualsevol motiu, com els altres anys.

    Malgrat la excepcionalitat de la situació -sobre tot pels que han passat les festes forçosament fora de casa-, ho vivim amb més seny del que ens volen fer creure i que la divisió política que realment existeix, afecta més als que s’hi guanyen la vida i a aquells que no veuen més enllà dels seus nassos.

    Així les coses, un cop havent brindat amb totes les ideologies, el que cal és complir els desitjos d’any nou que, pels assenyats que toquen de peus a terra, són que el destí ens porti a primera fila polítics d’alçada, no com els que tenim ara, i que, de cadascun dels grans de raïm que ens vàrem empassar a les campanades de cap d’any, hi surti un diputat que sàpiga donar el punt de justícia i així tornar a dur la situació allà on no hauria d’haver marxat, és a dir, cap al diàleg, canviant repressió per acords i prenent decisions arriscades.

    Això si, la divisió d’opinions que cada any veig més accentuada és la dels bàndols que adoren el Nadal, les pel·lícules de portada blanca, els barrets de Pare Noel, els arbres de llumetes i els missatges de pau ensucrats i els que descreuen de tota aquesta parafernàlia i rebutgen la hipocresia d’una pau que s’oblida en dues setmanes i una solidaritat fugissera que deixarà seguir morint milers de persones al Mediterrani durant l’any que ha començat.

    Per això, crec que la millor diada és la de Reis, quan gent de totes les condicions es conjura per conservar una tradició i protegir els infants, sense fissures.

    Divendres al vespre tornarem a veurem els rostres il·luminats d’una mainada amarada d’una il·lusió que, en créixer, no s’hauria de perdre mai.

    Que els Reis Mags siguin generosos amb ells i, de passada amb tots nosaltres, deixant-nos dins les sabates la dosi justa de sentit comú.

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook