L’inici de curs marca, normalment, el retorn a la rutina, a la vida quotidiana que inclou la feina, l’oci o les diverses activitats a les que estem acostumats durant tot l’any. Se’n parla cada any, i va vinculat a un seguit de tòpics que es difonen per arreu comptant amb el descans dels pares o tornar a tenir uns horaris «normals» amb el que viure el dia a dia.
Malgrat tot, i ja s’ha convertit en tòpic, la tornada a l’escola també significa un cost important i cada any una mica més elevat. No parlo d’escoles o instituts concertats o privats, sinó a la mateixa escola pública també hi ha un cost per a les famílies que cada vegada costen més d’assumir; des de despeses imprescindibles com llibres de text o el material escolar, a d’altres més discrecionals com estoigs, motxilles, sabatilles o roba i que va en funció de les necessitats de cadascú.
Evidentment, la perspectiva ens fa veure com hem passat d’una escolarització selectiva només amb qui tenia recursos per accedir-hi, a una pràcticament universal amb garanties perquè cap infant no es quedi exclòs -això no encaixa massa amb alguns preceptors d’una malentesa meritocràcia-, de manera que tothom tingui les mateixes oportunitats a l’inici de les etapes de formació.
Tot i l’educació universal, no ho tenen fàcil moltes famílies en aquest inici de curs per cobrir totes les despeses que se’ls hi generen; de la mateixa manera que tampoc ho tenen fàcil els docents que hi posen el coll i que es troben, massa sovint, amb tot tipus d’impediments.
L’activista nord-americà Malcom X, afirmava que «l’educació és el passaport cap el futur, el demà pertany aquells que el preparen avui»; potser sembla molt retòric, però crec que el futur passa per l’educació, per l’escola, per l’esforç fins arribar a l’èxit. I tot aquest cicle, que és d’una enorme complexitat, ha tornat a començar aquesta setmana passada, entre corredisses per no arribar tard, motxilles plenes i un munt d’aventures que cal viure precisament quan toca tornar a l’escola.