Vaig descobrir el mitològic cavall alat als llibres infantils. Amb el pas del temps, vaig aprendre que la imatge fantàstica de Pegàs no era exclusiva dels déus i herois de l’antiga Grècia, sinó que ha format part de l’imaginari de nombroses cultures des de l’Antiguitat. Ara, per als nostres contemporanis, l’equí emplomat també serà recordat per donar nom a un programa espia israelià que està marcant la geopolítica mundial.
Però deixeu-me tornar al meu descobriment de Pegàs. Gràcies a la capacitat humana de connectar imatges i conceptes, molt aviat vaig relacionar el majestuós animal blanc que volava enmig dels deus amb els camions aturats prop de casa. Vivia al final del carrer Nord de Figueres, abans de connectar-se a l’actual carretera de Llançà i al barri de l’Eixample. Allà acabava, o començava segons es miri, la meva ciutat. Darrere d’un immens portal, hi aparcaven els camions d’una empresa ara quasi centenària, Transports Padrosa. Una flota blava i vermella que recorria mons exòtics a ulls d’un nen. Molts eren de la marca Pegaso, logotipats amb el cavall alat.
Allò que vaig tardar molts més anys a descobrir, és que aquells Pegasus —com en dèiem a casa— havien nascut fruit de la desaparició d’una marca nascuda per l’impuls de Damià Mateu i Marc Birkigt, la Hispano Suiza. La seva nacionalització, l’any 1946, va permetre impulsar l’Empresa Nacional de Autocamiones que fabricaria els Pegaso fins a la seva venda al Grup Fiat a començaments del noranta. En una nova ironia de la vida, quasi dues dècades després que el cavall alat deixés de volar, la quarta generació de la família Mateu Suqué, propietaris del Grup Peralada, va iniciar la comercialització d’un model nou de l’Hispano Suiza, el superesportiu elèctric Carmen. Tres anys més tard, la cigonya emblema de la marca continua volant i em diuen que amb grans projectes. Però això ja serà tema d’una altra Tribuna.