Diòptria projecta diversió amb la pel·lícula 'El nuevo nuevo testamento'

Un any més, el Festival Còmic compta amb la col·laboració de Cineclub Diòptria que ofereix una programació especial d´aniversari tots els dijous del mes d´abril amb la projecció d´un cicle integrat per quatre de les millors comèdies d´autor dels darrers 10 anys: La primera arriba aquest dijous amb 'Le tout nouveau testament' i seguirà amb Four lions, El ciudadano ilustre i Historias de la edad de oro. Les sessions seran a les 21.00 hores a la Cate. El preu de l'entrada és de sis euros.

El 50% de la recaptació anirà destinada a la campanya Casa nostra, casa vostra d´ajuda als refugiats. 'El nuevo nuevo testamento' és l´última obra del realitzador belga, Jaco Van Dormael, conegut per "Toto el héroe" (1991) i "Las vidas posibles de Mr.Nobody" (2009). Amb aquest darrer film, Van Dormael aconsegueix mostrar una singular, enginyosa i mordaç història, que combina gèneres tan dispars com la comèdia, el drama o la fantasia. Amb un guió excel·lent del propi director i Tomas Gunzig, des del primer fins a l´últim pla, és capaç de mostrar un humor corrosiu i intel·ligent, sense perdre l´ordre en la seva estructura: gènesi inicial, èxode i final.

La falta de llibertat per decidir el propi futur de l´ésser humà, sobrevola tota l´obra i fa prendre als protagonistes decisions absolutament comprensibles. Els intèrprets estan molt en concordança amb la finalitat pretesa: perduts, desconcertats, abocats a prendre resolucions sobre el seu futur o confosos en un caos no volgut. El director persegueix expressament la caracterització d´estereotips com el de la dona sola amb tares físiques, l´obsés sexual, l´assassí, la dona madura amb problemes? tots aquests personatges representats sense caure en la vulgaritat i sense que l´humor i el drama deixin d´estar presents. Els tres actors que encarnen a la divina família representen en la pantalla un Déu colèric, violent i odiós (Benoît Poelvoorde), una nena maltractada amb desig de venjança, però també d´ajudar al cruel destí de la humanitat (Pili Groyne) i una mare delirant i plena de barroquisme.

El gust de Van Dormael pel relat fragmentari es canalitza a través d´una sèrie de neoevangelis que proposen una nova era. Un nou món inclusiu, on el Déu pare gaudeix de la mort com el joc d´un nen pervers. La desfilada d´imatges sorprenents filtrades a través d´una textura malenconiosa, que evoca l´obra del fotògraf Andrzej Dragan, acaba construint un discurs molt ambiciós sobre la necessitat d´impugnar l´herència d´una religió opressiva i patriarcal. Un judici perquè l´espectador s´adoni, com anuncia el cartell de la pel·lícula, que Déu existeix i viu a Brussel·les.