Clara Segura es converteix en una dona al límit amb 'Conillet' a la Cate
El director Marc Martínez homenatja l'univers femení amb amb l'adaptació del text de Marta Galán
"El punt de partida de Conillet és un text magistrat, molt potent de Marta Galán" explica el director de l´obra, Marc Martínez, sobre l´obra original El conejito del tambor de duracell, del qual "he fet una adaptació amb profunditat d´un text molt salvatge: " Marta Galán és la mare, i jo l´educador, jo el vaig domar" assenyala Martínez. Dissabte arriba a La Cate de Figueres, (21.00 hores) en una oportunitat única de gaudir d´un monòleg en femení que honora la dona.
L´obra és un one-person show fet a la mida de l´actriu Clara Segura, especialment pensat per a ella. "Tot el que toca la Clara Segura es converteix en or, és molt fort el que ha fet en aquesta obra, molt bèstia". El director de l´obra no només sent devoció per l´artista, sinó per tot l´univers femení. "Conillet retrata una mare que és una màquina i que lluita". Treballa nou hores seguides, estima, té ràbia, té por i està molt i molt i molt cansada. "La història és molt original, la protagonista salta, balla, plora, riu i parla amb el públic, és un collage i és molt femení". Amb Conillet "faig un homenatge a la dona, a aquesta figura tan important i tan denostada per la societat, el maclisme i el patriarcat que tots patim" i per retre homenatge a l´univers femení, Martínez va triar un text que ha estat un èxit i que li va merèixer, a l´actriu Clara Segura, el Premi Butaca 2016 per la seva interpretació a l´obra.
Manifest d´intencions
Plaer i política: aquests són els dos ingredients que Marc Martínez diu haver cuinat quan prepara per a l´escena el text de Marta Galán Sala, ja que el text combina de manera brillant la crítica social i política amb un humor trencador i sorprenent. Martínez creu que el teatre pot fer molt més que entretenir, si és un mirall fidel del món. I entén l´actor com un activista, un provocador genuí de sensacions i pensaments, d´idees en acció. "Conec els meus textos. No tenen fre. No tenen mesura. No es queden mai quiets. Creixen, s´escurcen, es contradiuen, fan la guitza" assenyalava l´autora d´un monòleg que, protagonitzat per Clara Segura, es converteix en un manifest, en una declaració d´intencions que firmarien totes aquelles mares orquestres que estan al límit, que estimen, odien, són valentes, insegures. No es pot mostrar més satisfet Marc Martínez del recorregut de l´obra que ha triomfat al Lliure, i que no deixa de fer camí, amb èxit de públic i de crítica.