Scroll
Scroll
Scroll
La clau d’un bon míster no està només en els seus coneixements tècnics i tàctics, sinó també en la seva capacitat per animar el seu equip per treballar junts per un objectiu comú. Són entrenadors capaços d’inspirar no només els seus jugadors, sinó també el club, l’afició i fins i tot la societat. Luis Aragonés en seria tot un exemple.
¿Quina és la clau perquè un equip de futbol no només guanyi títols sinó que també sigui capaç de marcar una època? El talent dels jugadors importa, per descomptat, però en tots els conjunts que han marcat la història de LaLiga sempre hi ha un denominador comú: un entrenador capaç d’inspirar els futbolistes de tal manera que treballin junts per un mateix objectiu. Pot ser un repte competitiu, una idea determinada de joc, uns valors, un esperit de lluita compartit, un sentit de club, una identificació amb la seva afició…
De fet, hi ha entrenadors que transcendeixen el terreny de joc, i fins i tot el futbol, per convertir-se en referents de la societat. És el cas de Luis Aragonés, que va protagonitzar alguns moments irrepetibles del futbol espanyol i que ha passat a la memòria col·lectiva. Les seves arengues, les seves frases cèlebres, el seu “guanyar, guanyar, guanyar i tornar a guanyar”… Per això, el ‘Sabio de Hortaleza’ és el protagonista de la nova campanya de LaLiga, que culmina amb una frase molt certa: “Quan fas coses tan grans, vius per sempre”.
Luis Aragonés tenia molt clar que la part psicològica anava guanyant pes en el futbol modern, que la victòria o la derrota solen estar separades per petits detalls. Quan tècnica, tàctica i preparació física estan igualades, la ment és la que marca la diferència. I no es tracta només que el míster faci una xerrada motivacional abans del partit, sinó que és un aspecte que ha de tractar-se durant tota la setmana. Inspirar, a més, té dos vessants: l’individual i el grupal. És a dir, aconseguir la millor versió de cada jugador i que tots treballin pel benefici del col·lectiu.
Aquest és un repàs a aquells entrenadors de LaLiga que han sigut capaços, com Luis Aragonés, de passar a la història de la competició no només per les victòries, sinó per la seva capacitat d’inspirar els equips, els clubs, les aficions i que, fins i tot, han deixat empremta a nivell social:
L’entrenador que inspira, ¿neix o es fa?
Tots aquests tècnics tenen coses especials, com si haguessin estat tocats per la vareta màgica del carisma. No obstant, ¿pot aspirar qualsevol tècnic a inspirar els jugadors sense ser un Aragonés, un Guardiola o un Zidane? Xesco Espar, expert en alt rendiment, autor de llibres com ‘Jugar con el corazón’ i formador d’entrenadors, ho té clar: “Per descomptat. No només poden sinó que ho han de fer, perquè forma part de la seva responsabilitat. Els entrenadors han d’assumir dos rols, que s’entrellacen contínuament, com són el de mànager esportiu i el de líder del grup. En tots dos casos se’n pot aprendre”.
En primer lloc, han de saber que no és el mateix motivar, que estaria relacionat amb un objectiu a curt termini com un partit o un entrenament, que inspirar, més orientat al llarg termini i associat a uns objectius o valors determinats. “Per a mi, el que més inspira és lluitar per un repte molt gran, que fins i tot pugui semblar impossible al principi. La missió del tècnic és convèncer els jugadors que amb esforç, treball i creixement es pot aconseguir. I també fer-los veure que són més bons del que ells mateixos creuen”, remarca Espar, que va ser campió de Lliga i d’Europa com a entrenador del Barça d’handbol.
Una feina com a míster que no ha de ser puntual, sinó constant a través del seu exemple –el primer convençut ha de ser ell– i la comunicació, que pot ser en forma de xerrades col·lectives, vídeos, converses individuals, un sopar i fins i tot una bronca en un moment determinat. “L’entrenador ha de veure en cada moment què farà reaccionar l’equip i ser conscient de quina estratègia funciona millor amb cada jugador”, comenta. Perquè, en definitiva, els tres aspectes clau que s’han de dominar quan s’entrena en la màxima categoria són la tàctica, la preparació física i la psicologia. “Un jugador inspirat i motivat és capaç d’elevar el nivell de talent que utilitza. Si està motivat, usa tot el seu talent; si no ho està, es conforma amb la meitat”. I si onze jugadors usen tot el seu talent sobre el terreny de joc i tenen una idea de joc compartida són segurament imparables.
Inspirar des de la base
Encara que l’ofici d’entrenador és un, no és el mateix dirigir un conjunt en l’elit futbolística que un equip de planter o escolar. Els objectius canvien, els mètodes es transformen i els valors que es transmeten s’adapten a cada context. Però la necessitat d’inspirar segueix sent la mateixa. Per exemple, al planter del Vila-real CF tenen clar que, a més de formar a futbolistes que aspiren a arribar al primer equip, estan formant persones. Paula Roig ha passat com tècnica per pràcticament totes les categories del planter ‘groguet’ i està convençuda que el sistema centrat no només en les qüestions tecnicotàctiques, sinó també emocionals i socials acaba donant els seus fruits. De fet, el Vila-real B va aconseguir l’ascens a LaLiga SmartBank la temporada passada.
“Per a nosaltres, el primer és formar la persona, especialment perquè molts jugadors que estan a la nostra residència arriben de diversos punts d’Espanya amb 12 o 13 anys, una època molt sensible per a ells. En les primeres etapes, treballem aspectes com el respecte, l’autonomia personal, els temes emocionals… I quan arriben a Juvenils, qüestions com els valors de treball i esforç, ser un mateix o el formar part del grup”, relata Roig.
A més, el Vila-real compta amb una eina clau en la formació vital dels seus jugadors, que els servirà arribin o no a l’elit: el projecte Endavant Igualtat, en el qual els equips del planter apadrinen una associació social. Per exemple, el Juvenil B (amb Roig com a part de l’‘staff’ tècnic) va tenir diverses trobades amb la Fundació Aspropace, que treballa amb persones amb paràlisi cerebral. “És molt potent per a ells, perquè els ajuda a sortir de la seva bombolla de futbolistes. Veuen que existeixen altres realitats molt més dures i aprenen a valorar el que tenen. A part, quan veus que es genera un corrent d’afecte entre ells, és brutal”, resumeix Paula Roig.
Transformar la societat
I ja sense mirar l’elit, el futbol pot tenir un paper clau en el progrés de la societat, que va fins i tot més enllà del terreny de joc. Ajudant, per exemple, a la cohesió social en barris més desafavorits i donant una oportunitat a nens que provenen de famílies vulnerables. L’Athletic Club Fundazioa ha posat en marxa diferents accions socials, entre elles una col·laboració amb l’Associació Bakuva des del 2013 per impulsar una escola de futbol a la rodalia de Bilbao La Vella, amb el fi d’afavorir la inserció social de menors en risc d’exclusió social.
Jesús Camacho va començar com a entrenador voluntari fa una dècada i actualment és el coordinador de tot el Projecte Bakuva, que compta amb tres equips que juguen a les lligues escolars: benjamí, aleví i infantil. “El futbol és l’últim; el primer són els valors, el comportament i l’oportunitat de donar-los un espai d’oci fora dels carrers”, comenta. En aquest sentit, durant els entrenaments es posa el focus en qüestions com el treball en equip, el coneixement intercultural, la puntualitat, els hàbits saludables, la higiene personal… De fet, existeixen unes condicions per jugar els partits (que es disputen a les instal·lacions de Lezama de l’Athletic Club), com haver assistit a les classes de reforç escolar.
D’aquesta manera, aquest projecte busca aprofitar tota la inspiració i motivació que ofereix el futbol per formar persones que segurament no arribaran a l’elit esportiva. Però que sí que poden tenir un futur profitós per davant gràcies a tots els valors que aprenen mentre intenten fer un gol. “És un projecte molt bonic i gratificant, perquè són xavals que viuen situacions molt dures, que a vegades tenen dificultats a l’escola, i els estàs donant un espai perquè disfrutin i, a la vegada, els formes com a persones”, conclou Camacho. El poder transformador del futbol és tan potent, que fins i tot pot arribar a canviar vides; només es necessita una pilota, companys i un entrenador amb ganes d’inspirar. I és que ja sigui en l’elit o en les lligues escolars, necessitem un Luis Aragonés a cada banqueta.