Pecco Bagnaia i Fabio Quartararo es jugaran el títol de MotoGPl el 6 de novembre a València en l’última cursa del mundial. S’ho mira des d’un segon pla Maverick Viñales. La cosa no va amb ell. A l’empordanès és clar que li agradaria lluitar pel campionat. Mai l’ha guanyat, a la màxima cilindrada, tot i que un parell de vegades no hi ha estat massa lluny. Ara, la realitat parla un idioma diferent. És una altra història. Amb la seva Aprilia viu moments de tota mena. Dies de llum, d’altres més foscos. Una irregularitat que l’acompanya aquestes últimes temporades. No n’ha aconseguit cap en tot aquest 2022. Una situació estranya, per més que Viñales no estigui ara entre els corredors favorits a tot. Des del 2015, que no viu un any en blanc en la categoria reina i ara va camí, si no redreça el rumb a València.
És el seu setè any competint a MotoGP i només un cop, la temporada de la seva estrena, es va quedar sense ni una sola victòria. No té ganes de repetir-ho, tot i que fàcil no ho serà ni de bon tros. Aquest 2022 ha tingut de tot. Dies per oblidar i també bones actuacions. Tres vegades ha sigut de pujar al podi. Cap d’elles, això sí, al capdamunt. El mes de juny era tercer als Països Baixos, la mateixa posició amb la qual va tancar el Gran Premi de San Marino del passat mes de setembre. Una mica millor li van anar les coses al circuit de Silverstone, a l’agost, quan va ser segon. El resultat més positiu, fins ara, del curs. A la categoria reina ha pujat al podi en 31 ocasions.
En van ser fins a 40 entre el 2011 i 2014, quan competia algun esglaó per sota de MotoGP. Els seus inicis, els primers anys. Els més espectaculars, amb un títol Mundial a la butxaca. El que aconseguia el 2013 a Moto3. Ha plogut molt des de llavors i el 2015 feia el salt al capdamunt de la piràmide, per lluitar contra els millors. No ha desentonat mai i ha tingut anys de bonança. Entre el 2016 i el 2019 sempre va ser tercer o quart del món. Però mai ha arribat més enllà. Amb el 2020, el pas enrere. Sisena posició, abans de ser desè el 2021 en un any marcat per les desavinences amb Yamaha i el canvi d’escuderia a la meitat del calendari. El canvi a Aprilia no l’ha fet més competitiu, però li ha tret de sobre més d’un maldecap. Això sí, guanyar alguna cursa ja li comença a quedar una mica enrere. De la darrera victòria ja en fa més d’un any i mig. Va ser en la primera prova del 2021, a Qatar, al circuit de Losail. En aquella ocasió, un 28 de març, va completar el recorregut per davant de tothom, superant a la línia d’arribada a Johann Zarco i Francesco Bagnaia, que van ser segon i tercer, respectivament, i l’acompanyarien al podi. Des de llavors, els mesos s’han anat encadenant i no ha tornat a col·leccionar cap més victòria. En duu 9 a MotoGP en els set anys que fa que hi corre. Si la desena arriba aviat, podrà dir que tanca la temporada amb una nova alegria. Si no, li tocarà esperar fins al 2023.