El grup del País Valencià La Fúmiga actua al Festival Acústica de Figueres a la plaça Catalunya el dissabte 3 de setembre, a les 10 de la nit. Aquest és el seu primer concert a l'Alt Empordà i hi presenten Fotosíntesi, el seu últim disc.
Enguany fa 10 anys que La Fúmiga va començar la seva carrera musical. Com va ser aquell inici?
La nostra formació era pensada únicament per ser de carrer i fins al 2015 nosaltres no pugem a un escenari i el 2019 vam treure el nostre primer disc. Ens hem pres les coses amb molta calma, sense pressió addicional i això és el que ha fet que tot vingués de manera natural sense pressions que ens fessin perdre el nord. Som un grup que internament té molt clar on som, el que volem i fins on ens agradaria arribar i fins on no i continuar fent el nostre camí fins on ens porti.
Com han sigut aquests anys?
Sempre hem tingut una dependència molt gran del públic i per sort sempre hem estat acompanyats d’ells. Malauradament segur que hi ha projectes d’una qualitat molt més alta que la nostra que de vegades no tenen la sort de tenir sempre el públic allà baix i per a nosaltres això ha sigut la clau per a seguir fent allò que ens agrada.
Què us va animar a fer el salt de les versions als temes propis?
Segurament la pressió externa. Som un grup que mai ens hem cregut molt que valíem per a fer res més que tocar al carrer per inseguretat, autocrítica excessiva... I quan entrem a l’estudi de Mark Dasousa i ens posem a gravar les versions en les quals anaven a col·laborar gent del País Valencià com Aspencat ell ens va dir que havíem d’escriure i fer cançons pròpies. Nosaltres mai crèiem que fóssim capaços d’això. A més, se li suposa que mai ve lligat al que és la nostra formació acadèmica, en què som músics de conservatori, músics clàssics, amb els nostres estudis musicals reglats i no és molt comú el fet de posar-se a compondre lletres, ja que veníem de la part més instrumental. Primer per pressió externa, després el públic les rep i les agafa i així que ara ja no sabem fer altres coses.
L’any passat van treure el seu segon disc Fotosíntesi, quina rebuda està tenint?
Com sempre molt per damunt de les nostres expectatives. S’ha convertit en un disc de 10 cançons que cadascuna té una entitat i una màgia pròpia. Cadascú s’ha fet seva almenys una cançó del disc i una vegada ja s’ha posat a rodar el disc i vist amb perspectiva ha quedat un disc molt rodó. Només ens queda agrair perquè ho agrairem prou.
Són molt agraïts.
És la veritat. Tenim dependència del públic i sempre hem pensat que si no ens escolta ningú marxem cap a casa. Això no vol dir que no estimem la música, sinó que fem música per compartir-la i no per fer-la nostra: l’ADN de tocar al carrer, en el que sempre has de tenir feedback.
Un símbol que els identifica són els instruments de vent.
Així és! Ens han dit que havíem de reduir-ne el nombre, però nosaltres primer de tot som un grup d’amics i el nostre pseudoèxit és el de seguir amb la mateixa gent des dels 12 anys. És un element diferenciador i identitari del País Valencià ser un una banda formada per instruments de vent i percussió. També vam afegir un baix perquè faltava cos i és un altre amic.
Al primer disc van treure-hi la cançó Primera conjugació i a Fotosíntesi Segona conjugació amb la Suu. Per què vau decidir fer aquesta segona part?
A la primera explicàvem la història d’una trobada fortuïta sense efectivitat, només sexual, i a la segona és el que passa a vegades que et trones a trobar amb aquesta persona que crèiem que seria d’una nit i n’hi ha més i t’has de dir a tu mateix que per més que intentis controlar allò que et passi hi ha vegades que et desborda i el millor és deixar-se fluir, el més sa i respectuós possible cap a la persona amb qui comparteixes la història. Sempre tenint una responsabilitat efectiva.
A més, hi jugueu amb les conjugacions verbals.
M’alegra que t’hagis adonat d’això. En la Primera conjugació juguem amb els verbs de la primera i en la Segona conjugació amb els de la segona i en la segona part ja comencem a fer servir verbs de la tercera. Ens agrada jugar amb el llenguatge. I ens fa gràcia perquè estan fent servir en algunes escoles aquestes cançons per a treballar les conjugacions i no sé jo si no és un contingut massa sexual.
Així serà l'Acústica 2022
En aquest disc també teniu les col·laboracions de Panxo, Samantha, Esther... Com van ser?
Ens agrada fer col·laboracions amb gent que admirem per diferents motius sigui artístic o musical. Entenem les col·laboracions com un viatge d’anada i tornada per aprendre d’altra música i de noves visions, que sempre se surti guanyant.
Fotosíntesi també compta amb un tema d’amor a les mares.
Exacte. Sorgeix com sempre de converses quotidianes i ens vam adonar que tots tenim la sort de comptar amb les mares i ens agradava fer-los un homenatge i retornar una xicoteta part del que ens han donat a nosaltres. I volíem resignificar la paraula «mami», ja que el reggaeton l’ha sexualitzat.
La música del País Valencià està sonant amb força. Com ho valoren?
Sempre ha estat en un bon moment, tot i que encara és complicat viure a la nostra terra només de música en valencià. Cal ser conscients de la responsabilitat que té cada grup per seguir fent país, una cultura pròpia i defensar la llengua.
Com serà el concert d’Acústica?
Actuar a Figueres formava part d’un dels desitjos de l’inici de la gira i els reis es van avançar a l’estiu. La gent del nord té moltes ganes de veure’ns i mai hi hem estat, arribarem forts i amb moltes ganes.