Mai plou a gust de tothom, però sovint quan algun tema s’allarga més del compte és a causa de la seva complexitat. Ho saben molt bé la direcció i la junta rectora del Parc Natural de Cap de Creus, sobretot ara que han posat damunt la taula una de les eines més importants, el Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG).
Deu anys després que s’iniciés el procés, aquest PRUG encara la recta final després que, setmanes enrere, el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat engegués la fase participativa del pla, que s’allargarà fins a finals d’aquest octubre. El PRUG té com a principal objectiu la conservació de la biodiversitat i el paisatge d’una zona de gran interès i articular-ne la gestió.
Evidentment, el Pla afecta de ple totes les activitats que s’hi han fet fins ara, vinculades tant a sectors professionals com la pesca o les activitats amb finalitats lucratives, com la navegació i el lleure.
«Estem espantats, molt espantats, perquè ens hem sentit marginats en tot aquest procés. No s’ha tingut en compte què representa el nostre sector per a l’economia i el turisme de la comarca i, si no hi ha marxa enrere o no es reconsideren algunes restriccions que ens volen imposar, serà un desastre de grans conseqüències». Qui així s’expressa és Pedro Pérez, president de l’Associació d’Empreses Nàutiques d’Empuriabrava i que també lidera l’entitat que acull els usuaris dels seus canals. «Empuriabrava té algunes de les empreses més importants de tot el litoral català, disposem de cinc mil amarratges i som el lloc emissor de la majoria de navegants que s’estimen la badia de Roses i el cap de Creus, juntament amb els ports de Roses, Llançà i la badia de Cadaqués. El PRUG preveu unes limitacions que seran inassumibles i que faran marxar d’aquí a molta gent que navega habitualment per la Costa Brava nord», afirma.
«Per exemple, pretenen que les embarcacions de més de dotze metres fondegin amb una profunditat mínima de vint-i-cinc metres. I que la velocitat màxima dins dels tres-cents metres des de la costa sigui de només cinc nusos», relata abans d’afegir que «com a empresaris i navegants estem totalment d’acord amb les regulacions, si estan ben fetes i consensuades, però les prohibicions són moltes i no se’ns ha tingut en compte, perquè a les taules de treball hi havia vuit representants. Quatre eren pescadors, dos ecologistes i dos científics. I la nàutica, on era?».
Pedro Pérez considera que «el PRUG no té en compte que la nàutica s’ha autoregulat durant molts anys. Hem anat acceptant totes les mesures que s’han pres per a ordenar els fondejos a les cales del cap de Creus i estem a favor, com no podria ser d’una altra manera, de protegir la posidònia, però d’aquí a exagerar amb les limitacions i les prohibicions, com ara les de les motos d’aigua, hi ha una diferència molt gran que no acceptarem». Finalment, opina que «els ajuntaments ens han deixat sols i no saben veure quina repercussió tindrà per a les economies locals si el PRUG continua endavant tal com està ara».