El vincle de Cadaqués amb les embarcacions de fusta és intens i s’allarga en el temps. El poble no només ha estat un centre constructor –actualment hi ha un mestre d’aixa, Quico Despuig– sinó que és el que té més embarcacions de fusta en actiu al país, quasi dues-centes. L’associació Amics de la Vela Llatina de Cadaqués treballa per realçar el valor de tot aquest patrimoni marítim i fluvial i, entre les propostes que fa anuals, destaca la quarta concentració de barques de fusta, memorial Joan Nadal, que impulsa aquest dissabte a la platja d’Es Poal, i, a finals d’agost, la 35a Trobada de Vela Llatina. És, aquest darrer, tot un esdeveniment perquè, com explica Erik Tarrés, vocal de l’entitat, les trobades s’han fet ininterrompudament, fins i tot durant la pandèmia, i poden aplegar una quarantena de barques. «Som», recorda, «la segona vila catalana que va iniciar aquestes concentracions».
Aquest skyline mític de Cadaqués, amb les embarcacions de fusta en primer terme i les cases blanques de fons, és el que lluita per preservar l’entitat, creada als anys 80 amb motiu de la celebració del mil·lenari de Catalunya per «reivindicar la navegació a vela llatina i la tradició marinera, així com el patrimoni local». «Cadaqués era un poble de segona residència i els estiuejants de l’època, o forasters com els deien, s’hi feien construir les seves barques i aquestes s’han anat transmetent de generació en generació», comenta Tarrés. Ho diu per experiència pròpia. El seu besavi va començar a venir a Cadaqués i el costum, que ell també manté, va anar passant de pares a fills. Amb la seva dona, Pilar Claret, presidenta de l’associació, preserven el llagut Maria Teresa, construït a Cadaqués fa vuitanta anys pel mestre d’aixa Aniceto Nadal, tot un símbol que apareix en centenars d’imatges del poble.
"Totes aquestes embarcacions de fusta són tresors, ja que ara pràcticament no se’n construeixen de noves"
Totes aquestes embarcacions de fusta són tresors, ja que ara pràcticament no se’n construeixen de noves, només es mantenen les ja existents perquè, com diu Tarrés, «són embarcacions vives». «Les noves no tenen aquest sabor de fusta, les barques de Cadaqués tenen el pedigrí del seu mestre d’aixa», afegeix Tarrés. No totes les barques de fusta són de vela, n’hi ha de motor i de rem. De fet, la crida per la trobada d’aquest dissabte les abraça a totes, estiguin construïdes a Cadaqués, Mallorca, Menorca o a qualsevol altre punt geogràfic. Això, admet el vocal, augmenta el nombre de participants. L’objectiu de la trobada, que l’any passat tot i la pandèmia i la tramuntana es va fer, és reivindicar aquestes embarcacions de fusta i permetre als armadors, «que n’estan tan orgullosos», reunir-se i parlar dels temes que els afecten. Segons Tarrés, això fa que els armadors sentin que pertanyen a un col·lectiu que, malauradament, passa hores baixes. La trobada, doncs, els reconeix l’esforç per preservar aquest patrimoni.
"S'estima que un 30% d'aquestes estan tancades als garatges perquè els propietaris no poden assumir els costos"
L’associació de Vela Llatina de Cadaqués està preocupada per la supervivència d’aquestes embarcacions i, per això, fa temps que tracta diferents qüestions amb l’Ajuntament. «Hi ha veritables joies i no es poden perdre», afirma Tarrés tot reconeixent que algunes «podrien estar en un museu, tot i que no és el lloc que toca, sinó el mar». Moltes d’elles, un 30% segons estima l’associació, estan tancades als garatges perquè els propietaris no poden assumir el preu de mantenir-les. En aquest sentit, el cost és molt alt. A Cadaqués, posar una boia per una barca de tres metres durant tres mesos, és a dir, la temporada d’estiu, té un cost d’uns 1.200 euros, segons Tarrés. A part queda l’amarratge, que pot ser de lloguer o de propietat, i el manteniment. És, per aquest motiu, que l’associació creu que caldria una rebaixa per als armadors amb embarcacions de fusta perquè «a més de transmetre una tecnologia i una història a la gent, fan més bonic el poble, contribuïm que aquest tingui una qualitat interessant». També han sol·licitat que a la primera línia de costa només hi hagi barques de fusta perquè el perfil que vegi el visitant des de terra sigui maco. La realitat, però, és tota una altra. «Costa molt, abans veus les barques de lloguer amb el seu tendal que no les de fusta que quasi totes tenen cent anys».
Filles de la tradició
Erik Tarrés explica que aquestes barques «són filles de la tradició, que és molt sàvia» i que han sabut preservar «formes contrastades amb els segles». Tot i que pesen una mica més que les altres, segons ell, «naveguen molt bé». Tenen «un valor patrimonial i històric» i, conclou, de la mateixa manera que defensem cases històriques, també «ho podríem fer amb elles». En aquest sentit, les trobades que impulsen són veritables actes culturals. Només cal dir que cada any l’associació, que no arriba al centenar de socis, convida un artista a fer el cartell, obres que ja són «joies de col·leccionista». En el seu moment ho van fer Dalí, Raventós, Koyama i, l’any passat, el nord-americà Norman Narotzky. Enguany el signa Laia Armengol. També rifaran una maqueta de Joan Manuel Tajadura.
Pilar Claret, presidenta de l’associació Amics de la Vela Llatina de Cadaqués: «Cal mantenir-ne la memòria»
Fa quatre anys que Pilar Claret presideix l’associació Amics de la Vela Llatina de Cadaqués. És l’única dona a tot Catalunya.
Per què es va presentar?
Tant l’Erik (Tarrés) com jo ens vam comprometre molt amb l’associació i va haver-hi un moment que trontollava una mica, perquè és molt difícil, és una lluita contínua. Així vaig decidir posar-me al capdavant i tots els que estaven a la junta van acceptar.
És l’única presidenta d’aquestes associacions. Estrany, no?
Costa, hi va haver una mica de... buf, una dona. L’edat és bastant elevada i jo soc una mica més jove, però al final cap endavant i a lluitar.
Quin objectiu es marca?
Lluitar amb l’Ajuntament de Cadaqués perquè les barques de fusta estiguin a la vora del poble, que s’ajudi una mica a mantenir-les i no posar traves, que la gent mantingui la memòria de les barques de fusta perquè són molt maques i no es poden quedar als garatges. Estem amb la lluita que Cadaqués les ajudi, que no es perdin.
Corren perill?
Sí, que desapareguin totes. És molt car mantenir-ne una, són moltes preocupacions. I si a sobre et posen traves...