L’Ajuntament llersenc treballa, des de fa un temps, en la creació d’El Parc de Pedra de Llers, un projecte transversal que vetlla per la recuperació del paisatge de pedra seca del municipi. És una suma de propostes, un paraigua dintre del qual hi ha estratègies i actuacions per, no només restaurar un patrimoni i fer-lo valer, sinó per dinamitzar tota una àrea agrícola que a causa dels canvis dels darrers cinquanta anys està majoritàriament en desús.
I és que tal com explica Maite Oliva, regidora de Cultura del municipi, «el Parc de Pedra de Llers és un concepte ampli que respon a una suma d’estratègies. Dins aquest t’hi podràs trobar moltes coses». En aquest sentit, des del consistori s’estan promovent, de moment, tres grans accions per recuperar la pedra seca del municipi.
Recuperar les barraques
La primera acció, que ja s’està duent a terme, és la restauració de les vuit barraques de pedra seca situades al Pla Vinyers. «Aquesta intervenció està en marxa. Ja s’han restaurat més de la meitat de les barraques, i a finals d’aquest any ja estaran totes acabades», diu, amb il·lusió, la regidora de Cultura. Les construccions estan essent recuperades per l’associació Prat Comú, amb el marger Xavi Laporta al capdavant.
Tanmateix, Maite Oliva explica que per poder dur a terme aquestes rehabilitacions s’ha comptat amb el suport econòmic de la Generalitat, que ha atorgat al municipi la subvenció per l’execució d’obres de restauració i conservació d’immobles de notable valor cultural per al trienni 2020-2022, quelcom inèdit, ja que és la primera vegada que es concedeix una ajuda com aquesta per restaurar patrimoni de pedra seca. Per tant, aquest pot ser un projecte referent per Catalunya. «Aquesta línia de subvenció està pensada per restaurar ermites romàniques, per exemple, i té un mínim d’aportació de 15.000 euros. És una xifra desmesurada per arreglar una barraca, i per això vam sectoritzar les que estan declarades com a BCIL, delimitar una primera àrea d’actuació, i sol·licitar aquesta ajuda. I ho van acceptar amb predisposició», detalla Oliva.
Val a dir que per accedir a la subvenció, l’aparellador Vicenç Armangué, amb l’assessorament de Maite Oliva, va redactar el projecte tècnic.
Pel que fa a la segona actuació, es tracta de l’impuls des de l’Ajuntament d’una subvenció destinada als propietaris de camins amb murs per restaurar. «La pedra seca no només està en desús, sinó que malauradament, pel que fa a la normativa agrària, resta metres al camp i perjudica econòmicament el propietari», especifica Maite Oliva, que també explica que aquest fet fa que alguns propietaris desmuntin aquests marges de pedra seca per tenir més metres conreables i no tenir aquesta penalització.
Un camí ben especial
La tercera actuació que s’està duent a terme, és ben especial; és la recuperació d’una carrerada amb molta història: el camí Ceboller. «Aquest es troba documentat des del segle XVI. Anava de Vilanant a Sant Climent Sescebes, i ara s’està recuperant un tram de 350 metres, amb murs de pedra seca a banda i banda del camí, que passa justament pel mateix sector que estem restaurant les barraques, el Pla Vinyers, lloc de gran nivell etnològic», diu Maite Oliva.
A la vegada, cal esmentar que s’ha escollit recuperar primer aquest trajecte perquè arriba fins a la Fita dels Tres Termes, un espai simbòlic. «Llers no és l’únic municipi que té pedra seca, està dins la Garriga d’Empordà, que engloba quatre municipis més: Avinyonet, Vilanant, Biure i Pont de Molins. Crec que era interessant començar a intervenir en una àrea propera als municipis veïns», detalla la regidora de Cultura. En aquesta línia, Maite Oliva especifica que la idea és recuperar, a poc a poc, més trams de la carrerada. «La continuació és el camí termener que separa Llers de Vilanant, i és una carrerada recta espectacular».
Val a dir que per restaurar aquest camí, es va sol·licitar un pla de treball i formació del SOC, i s’ha creat un lloc de treball durant dotze mesos per fer específicament aquesta feina.
Més iniciatives
El projecte, però, encara té més fronts oberts. «Es tracta d’anar fent peces, anar construint aquest mosaic que configurarà el Parc de Pedra de Llers», explica Oliva. Per això, es treballa també per la restauració d’altres barraques que no són BCIL, gràcies a uns tallers fets amb voluntaris. En aquest sentit, fa un temps, en el marc de la Setmana de la pedra seca, es va fer un i es va restaurar una barraca.
Tanmateix, des del projecte també es treballa per intentar potenciar la ramaderia tradicional. «Un problema de la pedra seca és l’ocultació per vegetació. La ramaderia bovina és molt important per aquesta neteja, i estem buscant estratègies per intentar reforçar-ho», comenta Oliva.
La història del projecte
Maite Oliva és la regidora de Cultura de Llers des de 2019, però també és gestora de projectes culturals i patrimonials. Dintre aquesta faceta, és la coordinadora del projecte Col·labora x paisatge, d’ADRINOC, l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya, que precisament el que fa és intentar generar un desenvolupament econòmic i social a través de la pedra seca. «Fa cinc anys que hi soc, des del 2017, i vaig fer una immersió en la pedra seca. He de dir, però, que abans ja m’agradava molt; estan a Llers, és normal que t’enamoris de la pedra seca», diu Oliva.
I d’aquí neix la idea de recuperar el patrimoni de pedra seca. Ara bé, l’esforç que s’ha fet per posar en marxa el projecte ha estat titànic. «L’equip tècnic de l’Ajuntament és molt petit, i normalment està desbordat amb la gestió del dia a dia. És molt complex començar aquestes actuacions, perquè de dues de les tres iniciatives que ens proposem, no hi ha referents. S’ha de fer tot de nou. És un esforç molt gran. Si no fos per la seva complicitat i ganes, aquest projecte no hagués pogut tirar endavant», explica Maite Oliva.