Celaá no veu actuació «censurable» al control de les delegacions
La portaveu del Govern va afirmar que la Generalitat «no té ambaixades» i que «no hi ha hagut espionatge»
La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, va negar que el Ministeri d'Exteriors hagi espiat les comunicacions privades de membres del Govern i de les delegacions de la Generalitat a l'exterior, tal com es despren de la documentació que el Ministeri ha enviat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) per reclamar com a mesura cautelar el tancament de les delegacions de Londres, Ginebra i Berlín. Tal com va fer aquest dijous el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, Celaá ha afirmat que la Generalitat no té «ambaixades» i ha insistit que «no hi ha hagut espionatge».
Exteriors, competència exclusiva
En aquest marc va voler «recordar» que «exteriors és competència exclusiva de l'Estat». Per tant, segons Celaá, «no hi ha hagut absolutament res fet pel govern que sigui censurable». «Tot el contrari», va dir, «el govern ha assumit la seva competència que li atribueix la Constitució a l'article 149».
Dimecres el president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, van avisar per carta els màxims responsables polítics d'Alemanya, el Regne Unit i Suïssa que «la vigilància» del govern espanyol a l'entorn de l'activitat de les delegacions catalanes a l'exterior «pot haver afectat» els ciutadans i els representants oficials d'aquests països.
La missiva -que també es va enviar als màxims dirigents d'Irlanda- forma part d'una acció del Govern per informar els electes europeus del que anomenen «Borrellgate», i té en compte els països on s'hauria dut a terme el presumpte espionatge.
Més a Catalunya
-
12-M: la campanya arriba a l'equador marcada per la reflexió de Sánchez i amb Illa liderant els sondejos
-
L'abril ha estat el primer mes que ha trencat la tendència de sequera extrema en gairebé dos anys
-
L'eòlica marina i el 12-M: això pensen els partits del parc que es projecta a Roses
-
VÍDEO | Roda de premsa de Carles Puigdemont amb motiu de les eleccions del 12-M