A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
L'artista Phil Usher en una de les sales de la seva casa-taller.
Eduard Martí
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
La vella butaca on Usher ha escrit el lema que marca la seva manera de veure l'art.
Cristina Vilà
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
Una de les peces creades per Phil Usher.
Cristina Vilà
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
Una de les peces creades per Phil Usher.
Cristina Vilà
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
Una de les peces creades per Phil Usher.
Cristina Vilà
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
Una de les peces creades per Phil Usher.
Cristina Vilà
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
Una de les peces creades per Phil Usher.
Cristina Vilà
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
Una de les peces creades per Phil Usher.
Cristina Vilà
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
Una de les peces creades per Phil Usher.
Cristina Vilà
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
Una de les peces creades per Phil Usher.
Cristina Vilà
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
La mà que dona accés al taller de Phil Usher.
Cristina Vilà
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
Una de les peces creades per Phil Usher.
Cristina Vilà
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
L'artista fotografiat a la piscina de la seva casa-taller.
Eduard Martí
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.
A la porta de la casa-taller de Phil Usher (Essex, 1963), a l’Escala, oscil·la una mà vermella de maniquí connectada amb una cadena a una campana. Serveix per alertar als de dins que algú espera a la porta, però també és el primer senyal de la singularitat de l’espai i de la ment creativa que l’habita des del 2020. En poc temps, Phil Usher ha sabut transformar, tant l’interior com l’exterior d’aquesta casa dels anys seixanta, creant peces úniques a partir d’objectes que ha trobat abandonats o que ha adquirit en mercats de segona mà o d’antiguitats i que ha transmutat, de forma joiosa, sota una mirada artística no exempta de crítica social.