Centenars de persones visiten cada setembre i octubre el territori dels Pallars, ja sigui cap a les Valls d’Àneu o a la Vall de Cardós, per escoltar i veure, si hi ha sort, la brama del cérvol, aquell so gutural que fan els mascles en època de zel i que esgarrifa a qui el sent. A voltes cal caminar molta estona i mig amagar-se per no espantar aquests animals. En alguns racons de l’Alt Empordà, com és el cas d’Albanyà, els veïns també comparteixen aquest privilegi d’escoltar-la quasi des de qualsevol punt de la carretera o des de la terrassa estant. Sense voler-ho, s’han convertit en privilegiats oïdors gràcies a la proximitat que tenen amb la muntanya. I quan la brama conclou, ara a mitjans d’octubre, pren el relleu la ronca de la daina, animal que, al nucli de Lliurona, inclòs dins el terme d’Albanyà, té una alta presència amb quasi mig miler d’exemplars distribuïts en més d’un miler d’hectàrees.
