Cada vespre, a les 8, Javi Moreno de la Rosa s'acomodava com podia en una rampa que hi ha a l'entrada de la Casa del Mar de Roses, i es llevava a les 6 del matí, quan arribaven les dones del servei de neteja, «per no molestar-les». Així, durant un any i set mesos. Diu que poca gent sabia que estava allà, perquè intentava passar desapercebut. Ara ja no viu al carrer, sinó en un local provisional i confia que mai més tornarà a ser un sense sostre. Repeteix sovint que el carrer és molt dur.
