Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Així és el trastorn molt estrany que "treu de polleguera" milers de catalans cada dia

Un soroll tan insignificant com el clic d’un teclat pot desencadenar reaccions intenses i difícils de gestionar

Així és el trastorn molt estrany que "treu de polleguera" milers de catalans cada dia

Així és el trastorn molt estrany que "treu de polleguera" milers de catalans cada dia / Freepik

Figueres

Hi ha persones que no poden suportar sentir algú mastegant, respirant o clicant el bolígraf. No és irritació puntual ni mania: es tracta de la misofonia, també coneguda com a síndrome de sensibilitat selectiva al so. És un trastorn neurològic poc conegut però sorprenentment comú.

Segons els especialistes, prop d’un 20 % de la població catalana pot experimentar misofonia en diversos graus, i fins a un 6 % la pateix de manera significativa en el seu dia a dia.

A diferència de la hiperacúsia (una percepció exageradament alta dels sons) o de la fonofòbia (por a certs sons), la misofonia provoca reaccions emocionals intenses —com irritabilitat, ràbia o angoixa— davant de sorolls molt concrets, aparentment insignificants.

Un origen encara desconegut

Encara no se sap amb exactitud què la causa. Tot apunta a una alteració en el sistema auditiu central del cervell, especialment a les àrees que gestionen les emocions i les respostes automàtiques. Alguns estudis apunten a una predisposició genètica, d’altres a un aprenentatge emocional (relacionar un soroll neutre amb una experiència negativa).

També s’ha observat que sovint es dona associada a altres trastorns com el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), el síndrome de Tourette o alguns casos dins l’espectre autista.

No hi ha proves ni tractament definitiu

La misofonia sol aparèixer a finals de la infància, a partir d’un soroll concret, i progressivament es generalitza a altres estímuls. Diagnosticar-la no és fàcil, ja que no hi ha cap prova mèdica específica: el diagnòstic és clínic, basat en els símptomes i les reaccions de la persona.

Tampoc existeix un tractament curatiu, però algunes teràpies poden ajudar. La més habitual és la teràpia cognitivoconductual, que treballa la reeducació auditiva i la habituació als sons desencadenants. Altres estratègies inclouen l’ús de tapons especialsmúsica com a element protector o tècniques per reduir l’estrès.

Segons els especialistes, el problema més gran de la misofonia és que no es pot evitar. I això fa que moltes persones optin per aïllar-se socialment, amb el conseqüent impacte en la seva qualitat de vida.

Tracking Pixel Contents