Així és el trastorn molt estrany que "treu de polleguera" milers de catalans cada dia

Hi ha persones que no poden suportar sentir algú mastegant, respirant o clicant el bolígraf. No és irritació puntual ni mania: es tracta de la misofonia, també coneguda com a síndrome de sensibilitat selectiva al so. És un trastorn neurològic poc conegut però sorprenentment comú.

Segons els especialistes, prop d’un 20 % de la població catalana pot experimentar misofonia en diversos graus, i fins a un 6 % la pateix de manera significativa en el seu dia a dia.

A diferència de la hiperacúsia (una percepció exageradament alta dels sons) o de la fonofòbia (por a certs sons), la misofonia provoca reaccions emocionals intenses —com irritabilitat, ràbia o angoixa— davant de sorolls molt concrets, aparentment insignificants.

Un origen encara desconegut

Encara no se sap amb exactitud què la causa. Tot apunta a una alteració en el sistema auditiu central del cervell, especialment a les àrees que gestionen les emocions i les respostes automàtiques. Alguns estudis apunten a una predisposició genètica, d’altres a un aprenentatge emocional (relacionar un soroll neutre amb una experiència negativa).

També s’ha observat que sovint es dona associada a altres trastorns com el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), el síndrome de Tourette o alguns casos dins l’espectre autista.

No hi ha proves ni tractament definitiu

La misofonia sol aparèixer a finals de la infància, a partir d’un soroll concret, i progressivament es generalitza a altres estímuls. Diagnosticar-la no és fàcil, ja que no hi ha cap prova mèdica específica: el diagnòstic és clínic, basat en els símptomes i les reaccions de la persona.

Tampoc existeix un tractament curatiu, però algunes teràpies poden ajudar. La més habitual és la teràpia cognitivoconductual, que treballa la reeducació auditiva i la habituació als sons desencadenants. Altres estratègies inclouen l’ús de tapons especials, música com a element protector o tècniques per reduir l’estrès.

Segons els especialistes, el problema més gran de la misofonia és que no es pot evitar. I això fa que moltes persones optin per aïllar-se socialment, amb el conseqüent impacte en la seva qualitat de vida.