Com millorar la convivència familiar a l'estiu: per què no convé negociar-ho tot amb els fills

"De vegades, som massa democràtics", assegura la psicòloga Elisa López en referència a la tendència familiar de negociar absolutament tot amb els fills: des de què esmorzen fins a l'hora d'anar a dormir. Una conseqüència -una més- de l'anomenada erròniament criança positiva. Quina roba es posen o si mengen pasta o arròs són debats sense importància, però l'experta afegeix que hi ha aspectes de la vida quotidiana i familiar que no són negociables. Per exemple, menjar fruita en lloc de dolços o apagar les pantalles a una hora determinada. L'estiu multiplica els moments de convivència en família i també les situacions en què sorgeixen desacords. Com es pot millorar la convivència durant les vacances? Els especialistes ho deixen molt clar: amb normes. Però no sota la cantarella de "perquè ho dic jo", sinó amb límits ben explicats. I això no només serveix per als nens més petits, sinó també per als adolescents.

"Les normes no són càstigs i tampoc serveixen per demostrar autoritat, sinó que són, senzillament, una eina bàsica de convivència"

Fad Juventud i BBVA han llançat un nou videotutorial, Parleu a casa de qui posa les normes i per a què serveixen?, dins del projecte Educación Conectada, una iniciativa que busca acompanyar famílies i agents educatius en els reptes que planteja l'entorn digital i social dels adolescents i els joves. La campanya recorda la inutilitat del mantra "perquè ho dic jo", seguit d'un cop de porta, una pràctica habitual als anys 80 i 90 del segle passat. "Les normes no són càstigs i tampoc serveixen per demostrar autoritat. Són, senzillament, una eina bàsica de convivència, igual que passa en el món laboral, l'esportiu o a l'escola. Una casa sense normes no és una casa més lliure, sinó una casa amb caos on augmenten les discussions i les injustícies", destaca el videotutorial.

"Moltes vegades posem el focus en el fet que els fills i les filles compleixin una norma, quan el veritable aprenentatge és comprendre per què existeix. Les normes són una de les primeres formes d'aprendre a conviure, assumir responsabilitats i entendre que les nostres decisions també afecten els qui ens envolten", assenyala Beatriz Martín Padura, directora general de Fad Juventud.

L'ús de pantalles, ajudar en les tasques domèstiques o parlar sense cridar són tres assumptes familiars que han d'anar acompanyats de límits clars. L'objectiu, recorden els especialistes, no és molestar els fills. No obstant això, el més probable és que s'enfadin. En aquest cas, cal explicar-los que entenem la seva emoció, però mantenir-nos ferms en la decisió. "Ens resulta incòmode sostenir l'enuig dels fills i fugim del conflicte. Però no ho hauríem de fer", assegurava en una entrevista recent amb El Periódico, del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ, l'educadora Diana Al Azem, autora de Madres quemadas, cómo cuidar sin arder en silencio.

Igual que els nens més petits, els adolescents tampoc són persones madures, de manera que també necessiten límits. L'explicació es troba en el seu cervell, en l'escorça prefrontal. "Cal esperar fins als 20 o 25 anys per tenir capacitat per desenvolupar l'autocontrol, regular la impulsivitat i prendre decisions més madures", explica Mercedes Bermejo, psicòloga experta en teràpia familiar amb infants i joves.

Via: El Periódico