Nutrició

¿Què són els polialcohols? Així afecta la teva salut consumir edulcorant

El Periódico

Els polialcohols o poliols, com el xilitol, el maltitol o l’eritritol, són derivats de sucres com la glucosa o la manosa, que tenen un poder dolç una mica inferior al sucre, però amb menys contingut calòric. És per això que s’utilitzen molt, tant en productes industrials com en productes més artesans sense sucres afegits. Són substàncies que es troben de manera natural a molts aliments, però habitualment s’utilitzen polialcohols d’origen sintètic. Tenen les seves virtuts i també els seus defectes, així que convé conèixer-los bé per saber si són la manera d’edulcorar que més ens convé, avisen des de bioecoactual.com.

En concret, hi ha dos tipus d’edulcorants:

  • Sense calories. Són, per exemple, la sacarina, l’aspartam o l’estèvia. No tenen cap efecte sobre el nostre organisme sempre que siguin ingerits en quantitats moderades.
  • Polialcohols. En aquest cas són edulcorants bioquímics que s’utilitzen en productes com les melmelades, ja que aporten més consistència. Els polialcohols, com el xilitol, sorbitol o maltitol, tenen 2,4 quilocalories per cada gram, mentre que l’eritritol té un valor calòric zero.

Aquests són els polialcohols més coneguts:

  • Xilitol: el més dolç i refrescant de tots, i per això s’utilitza molt en productes com caramels i xiclets. A més, està reconegut que l’ús de xiclets edulcorats al 100% amb xilitol ajuda a reduir la placa dental, que és un factor de risc per desenvolupar càries.
  • Eritritol: no és el més dolç, però, sí, el més lleuger, ja que aporta zero calories per cada gram. Això fa que sigui el favorit per a productes que volen evitar l’ús de sucres i, a més, reduir al màxim el nivell d’aportació energètica.
  • Sorbitol: té un poder edulcorant del 60% respecte al sucre i és present a moltes fruites, per exemple, la poma i la pera.
  • Maltitol: té un poder dolç una mica superior, que arriba al 70-80% del de la sacarosa, i s’utilitza bastant sovint per a postres, ja que aporta certa textura cremosa.

Els polialcohols o poliols estan permesos a Europa com a edulcorants per endolcir multitud de productes de diferents categories. Les empreses els obtenen de diferents fonts, per exemple, per extracció o síntesi a partir de productes com el midó de blat de moro o de blat o els sucres del bedoll. Estan molt regulats i això vol dir que està molt definit el que han de complir quant a característiques fisicoquímiques, de seguretat alimentària i d’usos adequats.

Tanmateix, aquest tipus d’edulcorants poden produir un efecte laxant. I això és perquè no s’absorbeixen a l’intestí, sinó que passen a través seu de manera intacta, i s’hi acumula més aigua del que és habitual.

Així, les persones amb problemes gastrointestinals (còlon irritable o sobrecreixement bacterià) han d’evitar el consum de productes 0% sucres afegits amb polialcohols, per no empitjorar les seves malalties.

No obstant, no són un producte prohibit si se segueix una alimentació equilibrada.