Problemes de la massificació

El soroll dels veïns no només fa perdre el son: també et pot matar

Vecinos ruido

Vecinos ruido / Getty

Alexandra Costa

Quan et canvies de casa no només t’haurien de donar les característiques de la vivenda, sinó un informe exhaustiu dels nous veïns. Perquè et poden amargar l’existència per molt que hagis anat a viure a la casa dels teus somnis. Els sorolls i sons dels veïns són molt molestos i porten fins i tot disgustos, com no poder agafar el son. Ara, d’aquí a causar problemes cardiovasculars hi ha un pas... ¿O no?

Ja sigui sentir constantment com trepitgen els peus dels veïns de dalt. Si a sobre porten talons, ni t’ho explico. Una rentadora amb vida pròpia. Els gustos musicals de cada un dona per un capítol a banda. Cops per tot arreu... La llista de sorolls és igual d’interminable que tot el que li diries al veí si el tinguessis davant. En aquesta línia, el 22% dels espanyols reconeixen que conviuen amb sorolls a casa, segons l’‘Enquesta de Condicions de Vida’ del 2021 publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El percentatge un any abans era del 14,1%.

Efectes negatius sobre la salut

L’expert Markus Mueller-Trapet, membre del Consell Nacional d’Investigació del Canadà, ha descrit una sèrie d’experiments dissenyats per simular i mesurar la molèstia experimentada al tenir un veí sorollós. Ha obtingut dos resultats que demostren que els sorolls poden afectar negativament la salut. D’una banda, el que ja se sabia: que l’exposició a llarg termini als sorolls i sons provoquen trastorns de l’amo. Que els ho diguin als veïns de Barcelona, que pateixen molèsties constants. Per l’altra, i aquests símptomes no estaven encara descrits, que poden portar problemes cardiovasculars.

Amb l’augment de la densitat de població de les àrees urbanes les últimes dècades i l’augment de treballar des de casa a principis del 2020 per la pandèmia de la covid, aquest investigador expert en sorolls creu que el tema s’ha tornat encara més rellevant. Per això, Mueller-Trapet i un equip internacional d’investigadors es van proposar trobar la connexió entre els mesuraments de laboratori estandarditzats i la molèstia percebuda d’un so (o alguns) a les llars. Concretament, a més, per part dels veïns dels pisos de dalt.

Enquesta mundial per obtenir informació

En l’estudi, publicat a l’octubre a la revista ‘The Journal of the Acoustical Society of America’, van proporcionar una situació similar a la d’una sala d’estar i van gravar sons d’impacte d’objectes caient i persones caminant. Utilitzant diferents tècniques de reproducció i realitat virtual, van presentar les gravacions als participants de l’estudi. A més dels experiments de laboratori, el grup ha creat una enquesta ‘online’ per ampliar la mostra, que ja està disponible per tothom fins al 31 de març del 2023.

«Els sons d’impacte són impulsius, cosa que significa que consisteixen en un o més sons gairebé diferents de curta durada. És probable que això faci que els sons d’impacte siguin més molestos en general que els sons continus, com la música o la parla», explica Mueller-Trapet.

Els resultats suggereixen que els sorolls sords creats per les persones que caminen descalces no són capturats per les mètriques de rendiment estandarditzades actuals que s’utilitzen en els codis de construcció. El desafiament a què s’enfronta l’equip d’investigadors és integrar aquesta nova informació amb les mètriques existents.