Els ratolins categoritzen la informació sensorial com els éssers humans i la representen com a abstracció en la mateixa regió cerebral que usem els humans per al pensament complex. Fins i tot poden equivocar-se, com nosaltres.
Científics de l'Institut Max Planck de Neurobiologia han descobert que els ratolins dominen el pensament complex i observat com representen la informació abstracta a nivell neuronal.
El cervell humà està perfectament organitzat per a processar la informació que procedeix dels nostres sentits: estructura la nostra percepció a través d'esquemes i categories.
D'aquesta manera, gestiona la informació que rebem i ens presenta representacions o interpretacions de la realitat, com per exemple una cadira.
Quan som petits i veiem per primera vegada una cadira, el nostre cervell emmagatzema l'experiència, abstreu les seves propietats i crea la categoria «cadira»: ens permetrà reconèixer aquest moble amb suport en qualsevol circumstància.
Simplificant el món
D'aquesta manera, el nostre cervell organitza el nostre món d'una forma simple perquè puguem desembolicar-nos amb naturalitat en qualsevol entorn.
La categorització que realitza el cervell de cada objecte de la nostra experiència és essencial per a la vida quotidiana, però no coneixem bé els processos neuronals que fan possible aquesta proesa cognitiva.
No els coneixem perquè és complicat observar com categoritza el cervell humà, per la qual cosa els científics han intentat veure com funciona en ratolins.
Llavors van descobrir que els seus cervells també categoritzen la informació que reben de l'entorn i a més van identificar els processos neuronals implicats, una pista sobre com el nostre cervell ens simplifica el món.
Patrons de ratlles
El primer que van fer va ser mostrar als ratolins diferents imatges de patrons de ratlles i els van proporcionar una regla perquè poguessin classificar-les.
Van observar que els ratolins, dividits en dos grups diferents, classificaven les imatges, uns pel gruix, uns altres segons la seva orientació.
Va ser la primera sorpresa: els ratolins van aprendre la regla humana d'aprenentatge i a més van ser capaços d'aplicar-la a les imatges per a classificar-les.
Segona sorpresa: els investigadors van canviar les regles de classificació i els ratolins la van aprendre de seguida i van reordenar les imatges segons la nova norma.
La recerca demostra per primera vegada que els ratolins categoritzen la informació de l'entorn de la mateixa forma que nosaltres, no sols amb una precisió similar, sinó també canviant les normes de classificació, tal com fa el cervell humà constantment.
Dins del cervell
Una vegada sabut això, el següent, ara sí, era descobrir els processos cerebrals implicats en la categorització de la informació que arriba al cervell.
Tercera sorpresa: els ratolins classifiquen la informació amb l'escorça prefrontal, la mateixa regió del cervell que usem nosaltres per a desenvolupar processos complexos de pensament.
Els investigadors van observar que algunes neurones de l'escorça s'activen quan els ratolins classifiquen els patrons de ratlles per a organitzar les imatges percebudes.
És més, diferents grups de neurones reaccionen segons la categoria triada. Això significa que les neurones no adquireixen la seva selectivitat immediatament, sinó que la desenvolupen gradualment durant un procés d'aprenentatge, tal com explica un dels investigadors, Tobias Bonhoeffer, en un comunicat.
Memòria semàntica
Quarta sorpresa: els ratolins ens revelen que l'arxiu de la informació que usem per a categoritzar la informació dels sentits no sempre és fiable.
Els investigadors van descobrir que, abans d'arribar a l'escorça, la informació perceptiva sofreix una transformació: el cervell converteix la memòria a curt termini de l'experiència, en memòria a llarg termini, en record de llarga durada.
No obstant això, quan l'escorça intervé per a classificar aquesta informació, l'emmagatzema com a memòria semàntica, és a dir, com a informació general de tot el percebut.
Això significa que la informació que gestiona el cervell per a crear categories és massa genèrica: pot ser que no sempre reflecteixi la realitat. Per això a vegades dubtem sobre el que és en realitat un objecte o un animal: l'arxiu de referència no té molta resolució gràfica.
I cinquena sorpresa: els ratolins no sols ens han revelat les bases neuronals del pensament abstracte, sinó que ens han posat de manifest també que els pensaments complexos no són exclusius de la nostra espècie.
