Envoltat pel Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, Espolla predomina com un territori únic on perdre's pel seu entorn muntanyós i boscós. Els pocs més de 43 quilòmetres quadrats del terme municipal parlen per si sols sobre la història del municipi. L'extensa ruta de construccions megalítiques ens mostren com Espolla va ser habitada ja en el tercer mil·lenni abans de Crist. Així podem trobar el dolmen de la Font del Roure, un dels més antics de la zona; el dolmen de la Cabana Arqueta, datat el 1110 aC; o el dolmen de les Morelles, localitzat l'any 1970. És tan destacat el megalitisme del municipi que fins i tot se'n va construir un d'artificial a la plaça del Marquès de Camps, que amb els anys s'ha convertit en un símbol característic del poble.
Una altra de les construccions que es poden trobar pel terme municipal d'Espolla i que ens dona una lliçó històrica són les de pedra seca, vinculades a l'agricultura. Aquestes són el testimoni viu de la tradició vinícola del municipi d'Espolla. Un poble on la major part de la seva superfície agrícola s'ha dedicat a la vinya des de l'expansió agrícola del segle XVIII (no hi ha dades concretes d'abans).
És per això que les vinyes són un element clau en la configuració del paisatge espollenc i, el vi, un producte notori de la seva gastronomia. Com a agrícola, el poble sempre ha basat la major part de la seva economia en la producció i venda del vi i l'oli. Així, a principis del segle passat, es constituí el Sindicat Agrícola d'Espolla. Una agrupació per combatre, en comú, les malalties de la vinya d'aquella època i que posà els fonaments del futur Celler Cooperatiu d'Espolla, una de les cooperatives més antigues de Catalunya. L'objectiu d'aquesta comunitat era abaratir els costos de producció i evitar els fraus i l'abús de compradors.
Espolla, als peus de l'Albera, envoltada de vinyes i oliveres. SANTI COLL
Amb el temps s'ha pogut definir com l'obra col·lectiva del poble amb més transcendència econòmica i social i que encara actualment elabora els vins i olis més coneguts de la comarca. La importància de la producció oleícola i la bona qualitat dels seus olis van potenciar la creació de la Fira de l'Oli i l'Olivera, l'any 1997, i avui s'ha convertit en un referent comarcal.
Seguint la ruta gastronòmica, una de les parades obligades és la Societat La Fraternal. Un lloc típic on es pot menjar cuina tradicional elaborada amb estima, com si fossis a casa.
La història més recent ens ensenya com Espolla ha sigut una terra de pas, com a connexió amb França durant la Guerra Civil i el franquisme. Tant és així que fins i tot l'etimologia del seu nom descriuria aquesta característica. Segons la teoria de l'historiador Pere Ponsich, el nom d'Espolla provindria d'una torre que servia per vigilar el pas pel coll d'Espill (l'actual coll de Banyuls). La condició de lloc de pas ha configurat l'essència d'aquest poble des de temps immemorables però, sens dubte, Espolla ha de ser una parada obligatòria a l'Alt Empordà.
Per saber-ne més
Ajuntament d'Espolla
