El municipi de Sant Miquel de Fluvià es va crear amb la fundació del monestir de Sant Miquel, que en principi va dependre del de Sant Miquel de Cuixà, sota el mandat de l'abat Oliba, ja que els terrenys on fou aixecat eren propietat dels monjos de Cuixà, molt abans de l'any 1011. Així consta a la butlla del papa Sergi IV de l'any citat, que confirma les seves possessions. En aquestes dates, diu que ja existia un petit poblat amb la seva esglesiola.

El 26 de juliol de 1045, en aquest indret, a uns 2.000 metres del Fluvià, en una petita vall que se'n deia Vallgarriga, del comtat d'Empúries i prop d'una font, es va marcar, i es va afitar amb creus, el lloc destinat a la construcció del cenobi i dependències monacals, en senyals d'immunitat eclesiàstica. La construcció va ser lenta, ja que no es consagrà fins passats més de 20 anys després de la cerimònia de l'emplaçament. Sembla que hi va haver malentesos entre els propietaris i el noble local Guillem de Fonolleres, el qual reclamava, per a ell, la propietat del terreny adduint que el comte Gaufred d'Empúries l'havia cedit al seu pare.

Ara, aquest estiu del 2020, es pot conèixer millor el passat i el present d'aquest poble, amb les visites guiades a Sant Miquel de Fluvià, que es faran fins al 23 d'agost, dirigides per l'empresa Terramar, natura i cultura, tots els divendres, dissabtes i diumenges. Les visites guiades Un passeig pel temps són una manera d'acostar als visitants els atractius de què disposa aquest poble, pròxim al riu. Cada dia, n'hi haurà dues, de visites: una a les 2/4 de 6 de la tarda i, l'altra, a 1/4 de 8 del vespre. Podeu anar-hi a la que més us convingui, no cal cita prèvia. «La gent pot venir pagant 2 euros i sense reservar», explica el responsable de l'empresa i guia turístic de Sant Miquel, Xavi Camps. Si necessiteu més informació, podeu trucar al telèfon 666 561 796. Aquestes visites transcorren pel monestir benedictí, que consta de l'església romànica del segle XI, la torre campanar i el seu claustre recentment recuperat. Aquest monestir depenia de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, al vessant del Canigó.

A causa dels diferents conflictes bèl·lics que va patir l'Empordà (tant interns com externs) es va construir un fossat, la qual cosa va suposar la destrucció d'una part d'aquest edifici durant la baixa edat mitjana. És per això que l'església té un aspecte de fortalesa pel coronament amb merlets que recorre gran part del seu perímetre i del mateix campanar.

També s'inclou, en el recorregut, el Forn Romà, datat al segle I o II dC, que servia per coure l'argila de teules, maons i rajoles. Aquest forn és excepcional, perquè és l'únic completament visitable de tot Catalunya, que consta de praefurniumi furnium, situat entre el poble i la via del tren, una de les darreres restauracions del Dr. Miquel Oliva i Prat, era de ceràmica i és «el més ben conservat de Catalunya». També es veu la Font d'aigua, paratge ombrejat on sobresurt la font d'aigua, que va ser clau per l'emplaçament del monestir. La font de Sant Miquel, segurament, és el motiu perquè aquest poble concentri tant de patrimoni. Independentment del riu Fluvià, aquesta font va propiciar la instal·lació del monestir i el poble al seu voltant. Brolla l'aigua d'una veta de la muntanya al capdamunt d'unes escales. Més avall, l'aigua va a parar a un abeurador i a un rentador. Si bé molta de la roca d'aquesta zona és calcària, la gruta d'on brolla l'aigua és una excepció, ja que és de roca conglomerada.

Més de deu anys

L'alcalde de Sant Miquel de Fluvià, Àngel Posas, destaca el fet que l'Ajuntament ja fa més de deu anys que ve promovent aquestes visites guiades durant l'estiu per diversos indrets del municipi, tot atenent les sol·licituds dels forasters. «L'interessant és el monestir i el forn romà, que és únic», remarca Posas.

Sant Miquel de Fluvià té un terme municipal amb una extensió de 3,62 quilòmetres quadrats i 28 metres d'altitud. Els seus límits són, al nord, amb Torroella de Fluvià; a l'est, amb Ventalló; al sud, amb Sant Mori i, a l'oest, amb Palau de Santa Eulàlia. Presenta una configuració peculiar, entre el pla i la muntanya, ja que es troba en el límit occidental on fineix la plana al·luvial de l'Alt Empordà, i els inicis dels aspres o terraprims. Són terrenys lleugerament ondulats amb turons, pujols i minses serres que possiblement, en el transcurs dels anys, el riu anà estructurant.

El poble de Sant Miquel de Fluvià té el benefici que es troba dins de la ruta ferroviària del tren convencional que va de Portbou fins a Barcelona i que, d'aquesta manera, permet a les famílies poder aprofitar aquest servei per anar a descobrir aquest municipi amb les joies del seu passat.