26 de juliol de 2020
26.07.2020
L'Empordà
Escapades

La Garrotxa d'Empordà s'expressa a Lladó amb tota la seva vitalitat històrica

El conjunt de la canònica agustiniana és una de les joies arquitectòniques del nostre país

26.07.2020 | 09:02
Façana de Santa Maria de Lladó.

Ho va deixar dit l'escriptora Montserrat Vayreda i Trullol, filla del poble: «Si les pedres de Lladó parlessin, ens costaria molt fer-les callar». Ho explicava amb tot l'amor cap al poble que l'havia vist néixer i on va acabar reposant per sempre. El seu tarannà culte, i amb un repunt feréstec, lligava molt bé en com és Lladó, terra de la Garrotxa d'Empordà.

Situat a la falda de Falgars, sota la Mare de Déu del Mont és, juntament amb Cabanelles, un municipi de transició llargament conegut per diverses civilitzacions. Travessat pel riu Manol, el seu nucli urbà està marcat pel rec de la Tria. El poble té una configuració dispersa i atractiva alhora, amb diversos nuclis que reforcen el seu fort caràcter rural. Llavanera, Manol, Pujol, Roura són topònims lladonencs de llarga coneixença.


Vista aèria de Lladó a la falda de la Mare de Déu del Mont. BORJA BALSERA

Encara que el punt més distintiu del poble sigui el campanar de Sant Feliu, temple acabat de construir l'any 1761, la seva joia arquitectònica més singular és el conjunt de la canònica agustiniana de Santa Maria. L'acta fundacional de l'església, datada del 4 d'abril de 1089, ja ens indica la força que tenia el poder eclesial en aquests rodals.


La canònica agustiana recull molta història en els seus murs. BORJA BALSERA

Lladó convida a perdre's pels seus car­rers per contemplar cases, finestres i finestrals que, fent volar la imaginació, ens poden transportar al seu passat agrícola, ramader i industrial. Diverses llindes antigues ens ajudaran a situar l'origen de les cases pairals, com la de Can Pascual del segle XVII o la del Ferrer Barthomeu Armadà, decorada amb un martell i una ferradura, de 1758.

Lladó ha estat un poble inspirador per a escriptors, homes de ciència i pintors, autòctons o captivats pels seus encants. Només cal recordar la nissaga dels Vayreda o el ric llegat artístic deixat per Marià Llavanera, Faustí Gironella o Moisès Sidrach.


L'escalinata i la façana de l'església de Sant Feliu. BORJA BALSERA

Lladó és acollidor i gaudeix d'una bona oferta gastronòmica i d'allotjament. Resulta un bon indret per a fer-hi estada de dies o per a unes llargues vacances, com a punt de referència per a fer sortides de senderisme i ciclisme al conjunt del territori. La plaça Major, que cada any acull una Fira del Formatge única a Catalunya, és avui el centre neuràlgic de la seva vida social. Però el municipi també té un entorn natural fantàstic, voltat de camps, olivars, rieres i boscos, on no falten indrets emblemàtics com el paratge de la Timba.

Des de l'observatori de l'ermita de Sant Jaume i Sant Feliu, és fàcil copsar aquesta realitat d'un poble amable i festiu, agermanat amb el municipi basc de Zizurkil.

Trobareu més informació a www.llado.cat

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook