Plataformes digitals

Els conductors d’Uber, Cabify i Bolt no saben si cobren o no les propines dels clients

Una auditoria en què participen taxistes, ‘riders’ i organitzacions d’autònoms denuncia l’opacitat amb què operen les VTC a Espanya i suggereix un possible càrtel per pactar preus

Uber pierde 9.141 millones en 2022, pese a disparar sus ingresos

Uber pierde 9.141 millones en 2022, pese a disparar sus ingresos

Carles Planas Bou

L’opacitat dels algoritmes que utilitzen Uber, Cabify i Bolt dificulten saber si aquestes empreses podrien estar violant la legislació espanyola. Així ho denuncia una auditoria externa realitzada per una aliança entre una consultoria algorítmica, taxistes, ‘riders’ i organitzacions en defensa dels treballadors autònoms que ha sigut presentada aquest dimecres. Els resultats d’aquest informe «suggereixen» –tot i que no ho demostren– una possible triple infracció de les lleis de treball, competència i protecció del consumidor. Per exemple, un conductor d’alguna d’aquestes plataformes no pot saber de manera detallada que part del seu sou el formen les propines que rep dels seus clients. I, en conseqüència, tenir la certesa que les cobra totes. Als Estats Units, per exemple, la justícia va provar que el 40% de les propines se les quedava la multinacional.

L’auditoria ha sigut realitzada per Eticas, consultora d’investigació algorítmica liderada per Gemma Galdón-Clavell, una de les expertes de capçalera del Ministeri de Treball quant a algoritmes, al costat del ‘lobby’ del taxi Taxi Project 2.0 i l’Observatori de Treball, Algoritmes i Societat (OTAS), una aliança entre taxistes, ‘riders’ i organitzacions d’autònoms. Aquests dos últims projectes estan encapçalats per l’activista del taxi Tito Álvarez.

L’estudi apunta més a ser un toc d’atenció a les autoritats perquè investiguin les plataformes VTC que no evidències per presentar davant un tribunal. «Hem utilitzat una mostra petita de dades que ens han enviat els ciutadans, per això [l’auditoria] està agafada amb pinces. Les dades analitzades presenten indicis de biaixos, però no podem afirmar-les amb rotunditat», explica a EL PERIÓDICO Miguel Azores, investigador júnior en tecnologia i ètica a Eticas.

Algoritmes que decideixen salaris

L’informe publicat aquest dimecres denuncia que Uber, Cabify i Bolt se serveixen d’algoritmes opacs per crear perfils dels treballadors. I, a través d’aquests, decideixen el seu salari i això «pot donar lloc a discriminació d’empleats en cas de baixa per motius legalment protegits», cosa que suposaria una il·legalitat. És per això que, segons ha avançat Álvarez en roda de premsa, a l’abril presentaran una denúncia davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) perquè prengui les mesures oportunes.

Una demanda col·lectiva presentada l’any 2014 a San Francisco (Estats Units) va denunciar que Uber es quedava aproximadament amb el 40% de les propines dels conductors. A Espanya es desconeix de quin percentatge es tractaria. «No sabem de què depèn el salari», apunta Azores. «Volíem posar en el punt de mira que hi ha serveis no transparents al remunerar els treballadors i això ja genera desigualtat al competir amb el taxi».

Impacte sobre la competència

El primer punt «suggereix» que aquestes plataformes de transport col·lectiu podrien estar actuant com un càrtel, és a dir, fixant preus de forma indirecta mitjançant l’ús dels seus algoritmes. L’auditoria troba indicis especialment en algunes de les rutes més importants de Madrid i Sevilla. Això, apunten, permetria a aquestes companyies influir en el preu dels viatges «de manera que perjudiqui l’elecció del consumidor fins i tot en absència d’un càrtel establert per fixar els preus».

A diferència dels taxis, Uber, Cabify i Bolt estableixen la tarifa d’un trajecte mitjançant un algoritme que té en compte l’oferta i la demanda. Aquest ‘preu dinàmic’ ha portat a situacions controvertides en les quals els usuaris denuncien preus desorbitats. La llei de defensa de la competència prohibeix la fixació directa o indirecta de preus, amb la qual cosa aquesta influència algorítmica en el cost final del viatge, sospiten els autors de l’informe, podria suposar una il·legalitat.

«Amb els algoritmes, les empreses ja no han d’asseure’s al voltant d’una taula per acordar preus o repartir-se el mercat», afirma l’economista Sergi Cutillas, autor de l’informe. Tot i que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va desestimar dues denúncies similars el 2018 i el 2019, els responsables de l’auditoria creuen que és necessària una «més gran investigació».

En tercera instància, l’auditoria també apunta a una altra «possible discriminació», en aquest cas geogràfica i socioeconòmica, que perjudicaria els barris més pobres de les localitats on operen Uber, Cabify i Bolt. De nou, es tracta més d’una sospita que d’un fet constatat. «La naturalesa opaca dels algoritmes de fixació de preus utilitzats per Uber, Cabify i Bolt fa difícil determinar si es basen en criteris objectius per a les diferències en les condicions d’accés, però la nostra anàlisi preliminar suggereix que aquesta qüestió mereix una investigació més gran des d’una perspectiva tant jurídica com social», diu l’informe.

Malgrat encapçalar aquesta auditoria, són els taxistes els que actualment són en el punt de mira de l’Autoritat Catalana de Competència, que té obert un expedient sancionador contra Taxi Project i <strong>Élite Taxi</strong> per un suposat boicot a Uber quan aquesta va voler tornar a Barcelona com a empresa d’intermediació de taxis. Aquest expedient s’hauria de resoldre abans de mitjans de juny i podria acabar amb una sanció de 122.000 euros, segons informa Carlos Márquez Daniel.