La històrica nau, situada en aquest moment en l'espai interestel·lar a més de 23.335 milions de quilòmetres de la Terra, estaria una mica perduda sobre la seva ubicació: les dades del sistema de control a bord no coincideixen amb els seus moviments i orientació. 

La nau Voyager 1, que va ser llançada fa 45 anys i va abandonar el nostre Sistema Solar per a entrar en l'espai interestel·lar en 2012, està emetent estranyes dades que desconcerten als científics. Segons els especialistes de la NASA, un instrument de la nau està enviant dades generades aleatòriament que "no reflecteixen el que realment està succeint a bord".

D'acord amb una nota de premsa del Laboratori de Propulsió a raig de la NASA, la situació és normal en aquesta etapa de la missió Voyager. A més, els científics i enginyers estatunidencs van recordar que les naus espacials tenen gairebé 45 anys d'activitat, un temps molt major a l'anticipat inicialment pels planificadors de la missió.

L'objecte més distant

La Voyager 1 es troba actualment a més de 23.335 milions de quilòmetres de la Terra, per la qual cosa en aquest moment és l'objecte més distant al nostre planeta creat per l'ésser humà. En aquest context, la llum triga 20 hores i 33 minuts a recórrer la distància entre la nau i la Terra: d'aquesta manera, enviar un missatge i rebre una resposta triga aproximadament dos dies.

Per als científics, és probable que aquesta condició pugui influir en la recepció de la informació. No obstant això, crida l'atenció que les lectures del sistema de control i articulació de la Voyager 1, denominat AACS segons les sigles en anglès, no semblen coincidir amb els moviments i l'orientació de la nau espacial. Pel que sembla, això suggereix que la nau pionera estaria confosa sobre la seva ubicació en el cosmos.

Un bon estat del sistema de control AACS és essencial perquè la Voyager 1 enviï dades a la NASA sobre l'entorn interestel·lar que la circumda, ja que manté l'antena de la nau apuntant directament al nostre planeta. Malgrat les dades contradictòries, l'antena de la nau espacial sembla estar correctament alineada: rep i executa comandos de la NASA i envia dades a la Terra.

Possible solució a la vista

En conseqüència, fins ara el problema del sistema no ha provocat que la nau entri en "manera segura", durant el qual duu a terme només operacions essencials per a protegir la seva pròpia infraestructura tècnica. Els tècnics de la NASA confien en el maquinari i el programari de “suport” que posseeix la missió, que ja ha permès superar altres inconvenients, resolgui també aquest problema: en 2017, els propulsors principals de la Voyager 1 van mostrar signes de degradació, per la qual cosa els enginyers van canviar a un altre conjunt de propulsors alternatius, que van respondre amb solvència malgrat estar inactius durant 37 anys.

Llançada en 1977 al costat de la seva “bessona”, la Voyager 2, amb l'objectiu d'explorar els planetes exteriors del nostre Sistema Solar, la nau ha permès avançar en una comprensió més profunda de l'heliosfera, la barrera difusa que el Sol crea al voltant dels planetes que l'orbiten. Les dues naus són les úniques que actualment recopilen dades en l'espai interestel·lar: la Voyager 2, en tant, es posiciona en aquest moment a 19.500 milions de quilòmetres de la Terra i continua operant normalment.