He impartit recentment unes xerrades a alumnes de 4t ESO i 1r de Batxillerat (entre 15 i 17 anys). L'objectiu de la meva intervenció era convidar-los a reflexionar sobre la importància de la conversa.

Prèviament, els havia enviat un qüestionari en el qual, entre altres preguntes, els demanava que em diguessin les millors i pitjors converses de la seva vida. Les seves respostes em van emocionar. Reflectien la importància de les converses en les nostres vides. Entre les bones, es trobaven moments inoblidables amb els avis que havien suposat un punt d'inflexió en la seva vida. O converses amb una amiga, un amic que els van fer veure l'existència d'una manera de pensar diferent. Entre les dolentes, també apareixien amics que havien dit alguna cosa que els havien separat definitivament, o pares que els havien fet sentir molt mal i no podien oblidar-ho.

La primera part de la xerrada va consistir a demostrar la importància de la conversa (entre altres: la conversa és el millor negoci possible, és el criteri més savi per a mesurar l'èxit de les nostres vides, ens ajuda a evitar el fracàs, ens permet ser lliures, ser partícips d'una millor societat, viure millor i ser més felices).

La segona part va consistir a parlar de nou habilitats per a mantenir bones converses (entre altres: aparquem el nostre ego, no etiquetem, fem que les persones se sentin bé dient coses agradables, l'important no és tenir la raó, sinó raonar i és millor acabar amb una conversa abans que amb una amistat).

Entre aquestes habilitats que suggeria per a ser un bon conversador es trobava la de fer que les persones se sentin rellevants parlant del que els interessa. I en la diapositiva que projectava en aquest moment apareixia la foto d'Ibai Llanos, potser el més conegut streamer espanyol. Ibai s'ha fet més conegut entre la gent gran per haver estat la persona escollida per Messi per a ser entrevistat quan se'n va anar al PSG i també perquè ha retransmès les campanades d'Any Nou de 2020 i 2021 a través de la plataforma Twitch que van veure una mica més de dos milions de persones en algun moment de la nit.

Poso la diapositiva amb la fotografia d'Ibai Llanos per a explicar que ell va escriure un tuit (el seu compte de Twitter compta amb més de set milions i mig de seguidors) en el qual es dirigia de manera explícita a les mares i pares convidant-los a veure les "seves" campanades– "encara que sigui una estona"- i així podrien saber el que veuen els seus fills i entendre'ls millor.

Molts pares ens queixem amargament que "el meu fill no parla, és impossible mantenir una conversa amb ell/ella", "es creu que ho sap tot", "només va al que li interessa". Escric aquest article per a proposar-nos que convertim en realitat aquesta habilitat, la de fer que les persones (els nostres fills) se sentin importants. Parlem del que els interessa i seguim el consell d'Ibai intentant veure, saber sobre el que a ells els agrada, els motiva, encara que no coincideixi amb les nostres preferències.

Una setmana després de la meva intervenció vaig enviar un segon qüestionari als alumnes. Una de les preguntes va ser: "Frases molestes. Ajuda'ns a identificar frases que et molesten quan te les diuen". Llegint les seves respostes un descobreix que, efectivament, diem coses que no tenen sentit, que desmotiven i que no conviden a la conversa. Entre les moltes respostes trobem: "jo a la teva edat", "t'ho vaig dir", "només has de fer això, no és tan complicat", "fes el que vulguis", "deixa-ho", "en la nostra època no érem tan...", "no m'ho puc creure", "com vols que t'entengui", "no ho sabies?".

Llegint i escoltant a Ibai Llanos s'aprèn molt. S'expressa d'una forma diferent de la nostra, com nosaltres ens expressàvem d'una forma diferent de la dels nostres pares. La nostra missió és, com diu la psicòloga María Esclápez: "deixar anar la canya per a pescar converses amb els nostres fills". De nosaltres depèn que siguin bones.