El telescopi espacial Webb ha estat llançat amb èxit aquest 25 de desembre des del port espacial europeu de Kourou, a Guaiana Francesa, a bord d'un coet Ariane 5.

Una missió conjunta de la NASA, l'Agència Espacial Europea i l'Agència Espacial Canadenca, Webb s'ha enlairat a les 12.20 UTC, després de set dies de successius retards per incidències amb els preparatius i el mal temps. La NASA ha publicat un vídeo on es pot veure com s'enlairava en el seu perfil de Twitter.

És l'observatori de fora de la Terra més gran que s'ha construït mai. Té una massa de llançament de 6,2 tones. El desplegament del seu mirall i el seu protector solar no es completarà fins tretze dies després del llançament, i la seva inserció orbital final arribarà en 29 dies.

Veure les primeres galàxies

Del Webb s'espera que resolgui misteris sobre el sistema solar, que permeti veure de prop mons distants i que explori els orígens de l'univers, entre altres. Observarà la llum infraroja amb una sensibilitat sense precedents, la qual cosa li permetrà mirar enrere en el temps uns 13.500 milions d'anys per a veure les primeres galàxies després del Big bang.

Entre les seves principals característiques tècniques cal destacar el mirall primari, format per 18 segments hexagonals que combinats creen un mirall amb un diàmetre de 6,5 metres, enfront dels 2,4 metres del Hubble, el para-sol i quatre instruments científics entre cambres i espectrògrafs.

El telescopi es desplegarà a prop del punt lagrangià Terra-Sol L2, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. El seu destí és aquest perquè, equilibrat entre les forces gravitacionals del Sol i la Terra mantindrà la mateixa orientació respecte a ambdues.

25 anys de treball al darrere

En desenvolupament des de 1996, inicialment va ser anomenat Next Generation Space Telescope o NGST, fins que el 2002 se'l va rebatejar James E. Webb, en honor a l'administrador de la NASA entre 1961 i 1968. El projecte, la finalitat del qual és donar relleu als telescopis espacials Hubble i Spitzer, va amb cinc anys de retard en el llançament i el seu cost final ronda els 10.000 milions de dòlars.