A tots ens ha passat. Acabes la reunió i, després d'acomiadar-te del teu companys, baixes la pantalla del portàtil i et lleves les ulleres cansat. Et fan mal els ulls, les cervicals i l'esquena i et sents com si haguessin espremut la teva energia. És normal. És alguna cosa que un estudi psicològic de la Universitat de Stanford ha descrit com la 'fatiga de Zoom'. I dona eines per a evitar que et deixin tan exhaust.
En tan sols un any les videoconferències han passat a formar part de la nostra vida diària. Les restriccions imposades per la pandèmia de la Covid han impulsat el teletreball amb reunions per videotrucada i les aplicacions que resolen aquesta necessitat. És el cas del nordamericà Zoom, que en 12 mesos ha disparat un 369% els seus beneficis anuals fins als 2.560 milions de dòlars. El 2020 va acumular 477 milions de descàrregues, sent la cinquena app més popular del món. I espera que aquest 2021 els seus ingressos tornin a créixer un 43%.
En la nostra vida, aquestes dades s'han transformat en reunions gairebé diàries i en un fastig digital accentuat. Com ens estressen les videoconferències? El doctor en psicologia cognitiva i director del laboratori d'interacció humana de la Universitat de Stanford, Jeremy Bailenson, ha realitzat un dels primers estudis teòrics sobre el cas que permeten començar a resoldre alguns dubtes.
Mirada directa i exposició constant
L'anàlisi, publicat el 23 de febrer, apunta a quatre factors que expliquen aquesta fatiga. El primer es deu a un contacte visual "excessiu i intens", a l'obligació de mirar als nostres interlocutors. Diversos estudis assenyalen que en moments de proximitat física amb estranys, com en un ascensor, tendim a apartar la mirada. "A 'Zoom' el comportament reservat per a relacions pròximes com a llargs períodes de mirada directa als ulls s'ha convertit en la forma que interactuem", assenyala Bailenson. Així, assenyala que mentre en les reunions físiques podem no mirar fixament a la persona que parla en les digitals ens sentim forçats a fer-ho.
El segon factor apunta al fet que les videotrucades també exposen constantment la nostra pròpia imatge tant a l'escrutini dels altres com a la nostra autoavaluació, alguna cosa que altres estudis ja han provat que ens genera estrès. "Imagini's que durant una jornada laboral de 8 hores un assistent li segueix amb un mirall de mà que reflecteixi la teva cara. Això sona ridícul, però és en essència el que succeeix en les crides de Zoom", explica.
Esforç mental
El tercer factor és que, en aquest entorn digital, els humans gastem més energia a identificar senyals socials sobre el comportament dels nostres interlocutors que de manera presencial captem de manera intuïtiva. Això es deu majoritàriament al llenguatge no verbal, més difícil de captar després de la pantalla. A més, en les videotrucades parlem un 15% més alt que en les converses normals i tendim a gesticular de forma més exagerada perquè els altres captin els nostres senyals.
El quart i últim factor és la limitada mobilitat dels participants en la videoconferència, que queden 'atrapats' en els seus escriptoris de manera que el seu rostre encaixi en la crida. El moviment en reunions agilita la creativitat, la qual cosa fa que la seva restricció pugui ser perjudicial.
