Nascuda a Berga el 1976, Gemma Puig és llicenciada en Física. Des de fa uns anys és la dona del temps de TV3 i Catalunya Ràdio.

Es va llicenciar en Física. A partir d'aquí, què li va fer dirigir la seva activitat professional cap a la meteorologia? Era vocació?

La meva vocació no era ser meteoròloga, m'agradava la Física i la Meteorologia és una branca de la Física. Al darrer any de carrera, podies escollir assignatures optatives i jo vaig triar Astrononomia i Meteorologia; la veritat es que m'hagués agradat ser astronauta, però el destí em va portar a apuntar-me a unes pràctiques de meteorologia que es feien a TV3 i em van agafar, i fins ara. Treballo a la CCMA des del 2001, actualment al torn matinal: El matí de Catalunya Ràdio, TN Matí, Els Matins, TN Comarques i canal 324.

Com ha de ser un bon meteoròleg que informa del temps als mitjans de comunicació?

Als mitjans de comunicació, els meteoròlegs no només han de saber quin temps farà sinó han de ser explicar i transmetre aquesta informació perquè arribi a l'espectador i oient. Cal trobar la manera d'explicar què passa i per què de la forma més entenedora i divulgativa possible.

Quantes dones són al seu departament?

Només jo! Durant un temps va ser dues dones, la Mònica Usart i jo, i anterior a nosaltres hi va haver la Mònica López i abans l'Anna Rius. Poques dones en el departament i a més no hem coincidit en el temps. Hi ha poques dones del temps? És un món d'homes? Cada cop hi ha més dones del temps, potser no es veu tant en els mitjans de comunicació però sí en el món de la meteorologia fora dels mitjans. Tot i que n'hi ha més que abans, la proporció de noies encara és menor que la de nois perquè la majoria de meteoròlegs han estudiat Física o Geografia i són dues carreres on predominen els homes.

Com creu que es podrien incentivar les vocacions STEM entre les joves estudiants?

A les carreres científiques, entre les quals Física, la presència femenina és minoritària però menys que abans. Cada cop més les noies opten també per carreres científiques i tecnològiques. No hauria d'anar lligat el gènere sinó que cadascú ha d'estudiar el que més li agrada.

La meteorologia és una bona eina per fomentar l'interès per la ciència i la recerca?

La meteorologia té la part científica i té la part més propera del temps que fa, que és una afectació directe sobre les persones. El temps ens condiciona moltes vegades la nostra vida, i si més no, només mirant el cel, veient els diferents tipus de núvols, observant una tempesta, un temporal de mar... pot despertar l'interès dels més curiosos per saber el perquè de la formació de cada fenomen meteorològic, i per tant és una bona eina per fomentar la ciència. I ara més que mai, amb les evidències de l'emergència climàtica que estem vivint, la recerca és clau per saber cap on anem i què podem fer per mitigar els seus efectes.

Els meteoròlegs desperten interès perquè donen informació de servei, respostes sobre quin temps farà. Com fan el pronòstic del temps?

Jo fa 20 anys que m'hi dedico i tot ha canviat força ràpid, sobretot en l'accés a la informació que tenim ara. Hi ha una gran xarxa d'observatoris que fan un foto real dels valors actuals, imatges de satèl·lit, imatges de radar i diferents models meteorològics a diferents resolució cada cop més afinats. Per tant, una tasca diferent respecte fa un anys és que cal estudiar tota la informació i extreure'n el millor pronòstic. Tot i que tenim molta més informació, moltes vegades hi ha divergència entre els nombrosos models meteorològics, i aquí és quan l'experiència, el tipus de situació meteorològica i el coneixement del territori ajuda molt a poder acotar el pronòstic.

Quins són els mètodes més fiables per fer les previsions del temps?

No sé si existeix el mètode més fiable, però crec que cada meteoròleg fa servir una mètode de treball, amb moltes similituds. La primera pauta és que per saber el temps que farà demà o aquesta tarda hem de saber quin temps fa ara. Tenim eines per poder tenir una fotografia del cel en temps real a tot el territori: les imatges del Meteosat, les dades dels observatoris i observadors, el radar... Després consultem i estudiem els diferents models meteorològics que tenim, molts dels quals a una resolució cada cop més petita, més fiable. I també, malgrat les situacions meteorològiques rarament són iguals unes de les altres, si que l'analogia en situacions passades ens pot ajudar sobretot en pronòstic de temps sever, que cada cop son més freqüents.

Les prediccions diàries que ens fan arribar a través dels mitjans de comunicació fan que els meteoròlegs siguin propers. Aquesta proximitat és bona o dolenta?

Aquesta proximitat és bona, l'espai del temps és un espai proper a l'espectador i a l'oient, perquè el temps ens afecta més o menys a tots: si hem d'agafar el paraigua, si cal abrigar més els nens per anar a l'escola, si puc agafar la moto o em mullaré... A més, la gran afició a la meteorologia fa que els espais del temps siguin la combinació entre el pronòstic i l'elevada col·laboració dels molts amants de la meteorologia: fotògrafs, observadors... és una relació de proximitat i col·laboració.