Nascuda a Barcelona el 1974 i mare de dues nenes. Va estudiar Enginyeria Tècnica en Sistemes de Telecomunicació a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i va completar la seva formació amb un màster en Telemàtica a la mateixa universitat i un màster en e-Business a La Salle-Universitat Ramon Llull. Avui, amb 20 anys d'experiència ocupant càrrecs de direcció en operadores de telecomunicacions, és directora d'operacions de client a l'operadora de telecomunicacions Parlem Telecom, que ofereix serveis integrals de telecomunicacions per a particulars i empreses, des de Catalunya en català, i que ha aparegut en la posició 200 del top del Financial Times de les 1.000 empreses que més creixen d'Europa.

El seu servei d'atenció al client, de reconeguda qualitat, ha sigut i està dirigit per una dona, que li ha donat una sensibilitat diferent. Alicia és una dona tranquil·la que reivindica la igualtat de gènere en l'àmbit familiar i afirma que, en l'àmbit laboral, és imprescindible el 50% de la perspectiva femenina en el sector de la tecnologia.

¿Com resumiries les perspectives de les carreres tecnològiques dins del món laboral?

Crec que les carreres tecnològiques tenen molt bones perspectives de futur. La IA, el 5G, el blockchain, la ciberseguretat, la IOT... són termes que no són estranys i això és perquè estan escrivint el nostre futur, tot va molt ràpid i és sabut que existeix falta de professionals en aquests camps per no quedar-nos enrere en aquesta carrera. I aquest futur no pot construir-se prescindint del 50% de la visió, la de les dones, que aporten habitualment enfocaments diferents i, per tant, contribueixen a dibuixar un ecosistema de solucions més ampli.

¿Per què creus que hi ha un percentatge tan baix de dones? ¿Quina és la causa?

No crec que hi hagi una sola causa: els estereotips, la falta de referents, la falta de suport familiar o de l'entorn en alguns casos€ Això últim se'm fa estrany perquè no ha sigut així en el meu cas, però ho és en el d'algunes noies. Per tradició familiar, per pors o per desconeixement s'intenta dirigir-les a estudis en els quals tradicionalment hi ha més presència femenina.

Hem de treure del cap a les nenes que existeixen estudis que són més per a homes que per a dones. ¿No és igual de bo un mestre que una mestra, un infermer que una infermera?, on és habitual més presència femenina. ¿Per què no pot ser igual de bona una enginyera que un enginyer, una científica que un científic?

¿Com es podria anar millorant aquesta situació?

És necessari visibilitzar referents perquè quan una nena esculli els estudis ni li passi pel cap que pugui ser un problema el fet de ser dona; acostar a les aules en edat primerenca la ciència i la tecnologia de la mà de dones i homes de la mateixa manera.

És necessari anar desmuntant mites, mostrant-los que la ciència i la tecnologia influeixen en una millora per a les persones i la societat, mostrar-ne el costat més humà.

¿Quines mesures hi ha a Parlem Telecom per millorar?

Participem i financem activament iniciatives de divulgació per animar les noies a estudiar carreres TIC. Recentment hem participat en l'última edició de l'STEM Women Congress i aquesta setmana ho fem en el projecte #100tifiques. Estem construint sinergies amb diverses universitats catalanes per fomentar la incorporació de talent femení STEM a Parlem.

¿En quin moment creus que s'equilibrarà la presència de dones en STEM?

En el moment que aconseguim que el 50% de les candidatures per ocupar una posició siguin de dones. Si no arriba un percentatge de CV equiparable és més difícil que la posició la pugui acabar ocupant una dona. Per això hem de realitzar un esforç per aconseguir motivar les nenes perquè apostin per aquest tipus d'estudis, però també que les polítiques d'igualtat de gènere estiguin plenament assumides.

¿Quin consell donaries a altres dones que estan dubtant sobre quina carrera estudiar?

He de dir que en el moment d'escollir els estudis mai vaig posar a la balança si hi havia més homes o dones cursant-los. Segurament perquè en la meva família mai se'm va plantejar aquesta pregunta. Mai hi va haver un però ni un ¿n'estàs segura? Al contrari, van ser ells els que em van animar. Jo no havia sentit a parlar de l'Enginyeria de Telecomunicacions fins que vaig haver d'escollir carrera, mai havia engegat un ordinador, perquè no en tenia. M'agradaven les ciències, però també les lletres. Tenia clar el que no volia fer, però m'agradaven moltes coses. Sobretot m'agradava descobrir i conèixer coses noves, crear, imaginar, organitzar... I volia ser part activa del futur de la societat, així que em vaig deixar portar i ho vaig provar. Han sigut els meus caps els que m'han donat la mà per avançar en aquest camí, els que han cregut en mi i per això no m'he sentit discriminada.

A les que dubten els diria que cursar aquestes carreres no és un tema de gènere, que la tecnologia és el motor de la innovació, del canvi i pot contribuir moltíssim al benestar social i per això és molt necessària la presència de dones en aquest sector. Que no s'ho pensin i que endavant, que les estem esperant.