Nascuda a Maó (Menorca) es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, ciutat on va iniciar la seva trajectòria fins que el 1990 va aterrar a l'hospital Doctor Josep Trueta de Girona on ha assumit diferents responsabilitats en el servei d'anestesiologia fins a ser-ne cap de servei des de fa cinc anys. És autora de diferents publicacions i comunicacions científiques i tutora dels residents en formació, entre d'altres.

- Hi ha moltes dones anestesiòlegs en el món sanitari actualment?

- El món sanitari en general i el mèdic en particular s'està feminitzant. Al nostre servei actualment som 42 facultatius i un 60 % som dones.

- Què la va animar a vostè a fer el pas i escollir aquesta especialitat?

- La vaig conèixer a cinquè de carrera i em va agradar molt per la relació que té amb la farmacologia i la fisiologia. És una especialitat molt completa: tens cura del pacient abans, durant i després de la cirurgia, té cura del malalt crític quirúrgic (Reanimació) i també és responsable del tractament del dolor (Clínica del Dolor).

- Ha notat mai una mirada o un comentari de desaprovació pel fet de ser dona exercint la seva feina?

- El món sanitari és un reflex de la societat i per tant a nivell personal he sofert comentaris i actituds inapropiades però a nivell professional no he patit cap discriminació.

- Què li diria a una noia que està a punt de fer el pas a la universitat i vol escollir una carrera científica?. Com l'animaria?

- Si el que li agrada és la ciència aplicada a la cura de les persones, probablement la medicina és la carrera a escollir. A més a més té com al·licients entre d'altres el treball en equip, la formació continua, la millora de la vida de les persones i la societat en general i a nivell pràctic té moltes sortides professionals.

- Els anestesiòlegs estan a la primera línia en la lluita contra la pandèmia. Com ho estan vivint?

- Amb molta implicació i professionalitat. Com he comentat, els professionals de l'Anestesiologia tenim molta experiència en el malalt crític quirúrgic, la qual cosa fa que estem col·laborant en primera línia també en aquesta tercera onada. Aquest fet a ningú se li escapa que és molt estressant, donada la gravetat dels casos i el patiment de les famílies. També ho vivim amb molta preocupació per poder emmalaltir, portar la infecció a casa nostra, les repercussions que pot tenir en la salut de la població i la incertesa de quan s'acabarà. Malgrat tot, el nostre compromís amb els pacients i la societat continuarà fins que entre tots i la vacuna puguem tornar a certa normalitat.