L'arribada de l'smartphone a les nostres vides ens l'ha canviada, sens dubte. Tenim a les nostres mans un microordinador que ens permet en tot moment comunicar-nos, informar-nos, realitzar processos i gestions que abans ens portaven hores en qüestió de segons i, fins i tot, treballar.

Fins a tal punt arriba l'adoració per les funcions que ens ofereix que alguns estarien fins i tot disposats a implantar-se un xip en el seu cos per a disposar, de manera encara més ràpida i natural, de moltes d'aquestes funcions. L'estudi 'I després dels smartphones, què? Ciutadà Cyborg ', dut a terme per Línea Directa, revela que fins al 20% dels espanyols estaria disposat a fer el que alguns titllar d'autèntica barbaritat.

Un xip al cos, per què?

Entre les principals funcions de l'smartphone que supliria el xip, els enquestats destaquen les d'emmagatzemar milers de dades, tenir una càmera de visió integrada o comptar amb un GPS. Ara bé, també hi ha importants reticències, a causa dels possibles problemes de salut derivats de portar un cos estrany en el propi organisme, el fet d'haver de cedir dades de la seva vida personal a tercers o la possibilitat de no poder desconnectar digitalment. D'altra banda, el fet d'estar sempre localitzables i no haver de portar dispositius físics són els avantatges preferides pels participants en l'estudi.

Una altre de les principals conclusions apunta que el 32% dels espanyols estaria disposat a que les companyies monitoritzin els seus hàbits, si això li reporta beneficis en forma de descomptes en els productes i serveis d'aquesta companyia.

Però, sens dubte, el més preocupant dels resultats de l'estudi és la dependència que tenim de l'smartphone. Així, el 21% afirma sentir ansietat si no ho porta a sobre i el 30% no aconsegueix fer res durant més d'una hora sense mirar el telèfon. El més greu és que gairebé la meitat dels enquestats (46%) reconeix haver perdut capacitat cognitiva des que té mòbil i 2 de cada 3 sostenen que la seva addicció afecta les seves relacions personals.

És sana la nostra relació amb la tecnologia?

Totes aquestes dades porten a molts a preguntar-se si no se'ns n'estarà anant de les mans la nostra relació amb la tecnologia. Hem xerrat amb Mariano Urraco, sociòleg i professor de la UDIMA, coautor de 'D'esclaus i robots i esclaves: paisatges transmediàtics' (Catarata, 2019), qui rebaixa l'alarmisme apuntant que "cada moment històric té la seva tecnologia, que és desenvolupada i utilitzada per les persones per aconseguir solucionar els diferents problemes que es van trobant ".

És cert que l'ésser humà tendeix a creure's únic i que l'època que està vivint és realment particular en la línia històrica, però Urraco adverteix que "no ens hem de deixar portar per totes les visions de la tecnologia contemporània com si fossin una cosa radicalment diferent a l'anterior, quan no són més que evolucions progressives", és a dir, una seqüència més en el desenvolupament de la humanitat. Així, a la pregunta que ens plantejàvem, la resposta del sociòleg és contundent: "No caldria parlar sobre el fet que la tecnologia se'ns estigui anant de les mans. Potser, siguem nosaltres els que ens estiguem deixant anar de certs agafadors (morals, majorment) en la nostra relació amb la tecnologia ".

¿Més funcions és sinònim de major control?

Cada pas que dóna la tecnologia, augmenten les sospites sobre si el fons de la qüestió rau o no a obtenir un major control de la informació i les dades. I alguns casos de renom, com el de Cambridge Analytica, no ajuden a que sigui d'una altra manera. No obstant això, Urraco afegeix que si bé és cert que existeix aquesta tendència "a tenir una visió negativa, associant l'evolució tecnològica a nivells més elevats de control o de pèrdua de llibertats individuals", no té una relació directa, sinó que més aviat "únicament dependrà de l'ús que els propis éssers humans facin dels dispositius tecnològics que es vagin desenvolupant ".

En aquest sentit, el sociòleg ressalta que no podem oblidar que el poder el tenim nosaltres, els éssers humans, perquè la tecnologia "no és un agent amb voluntat pròpia". En altres paraules, "són les decisions de les persones les que configuren els usos tecnològics, i no hauríem de partir de la premissa que la gent és estúpida, sinó que convindria que analitzéssim les seves accions des de l'òptica de la racionalitat", argumenta.

No sabem si arribarem a viure realment com 'ciutadans cyborg', però el que és inqüestionable és que el desenvolupament tecnològic no pararà, i haurem de seguir fent "el càlcul de costos-beneficis", ja que no tots prevalem de la mateixa manera "l'omnipresent connectivitat o la necessitat d'estar permanentment localitzables; son càlculs individuals que, com a tals, no poden ser sotmeses a un judici sumaríssim que englobi al conjunt, tant divers, de la humanitat", conclou Urraco.