Parlar d'un producte electrònic durant una conversa privada amb un amic o familiar. Entrar posteriorment a una aplicació mòbil i veure'l anunciat a la cronologia. Aquest cas, que s'ha produït en diverses ocasions, ha fet saltar totes les alarmes sobre el fet que algunes aplicacions mòbils ens escolten pel micròfon del telèfon amb l'objectiu de mostrar-nos publicitat segmentada. Tot i que no hi ha estudis que verifiquin aquesta pràctica, alguns usuaris ja han començat a fer experiments que ho demostren.

El professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC Carles Garrigues assegura que «els mòbils poden escoltar-nos pel micròfon, poden enregistrar vídeos, fer captures de pantalla o utilitzar el GPS per a saber coses de nosaltres».

Si una aplicació mòbil volgués escoltar les converses privades dels seus usuaris per tal d'oferir-los publicitat personalitzada, seria necessari executar un algorisme de reconeixement de veu. «Pel micròfon s'enregistraria tota la conversa, que posteriorment podria ser enviada als servidors de l'empresa, i després, gràcies a un reconeixement de veu, podrien identificar-se paraules clau i aquestes ser associades a productes o anunciants concrets».

Ara bé, Garrigues assegura que es tracta d'un procediment «complex», ja que encara que aquesta pràctica sigui «tècnicament possible», és «molt arriscada». «No és difícil veure si una aplicació fa un ús poc normal de la xarxa o el processador, i això podria delatar l'empresa que hi ha al darrere», explica.

No obstant això, Garrigues constata que aquest fenomen només pot tenir lloc si «l'usuari prèviament ha concedit permisos a l'aplicació per a utilitzar el micròfon».

El mateix defensa el professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC Miquel Peguera, que assegura que «l'escolta de converses privades per a la creació de perfils i per a la presentació de publicitat personalitzada requereix en tot cas el consentiment de la persona interessada, que hauria de tenir prèviament una informació clara i completa sobre aquest tipus de tractament de les seves dades». Tot i això, Peguera alerta que sempre seria «un tractament de dades personals molt problemàtic, ja que les escoltes també captarien la veu de tercers que ni haurien estat informats ni haurien pogut atorgar el seu consentiment».

El que és més fàcil que passi, afegeix Garrigues, és que després de fer cerques a internet com a usuaris d'un compte de Google, «apareguin anuncis relacionats amb els productes que hem cercat a l'ordinador o a qualsevol altre dispositiu en què estiguem identificats amb el mateix usuari».

Els anuncis, cada vegada més personalitzats

La publicitat en línia està basada, cada vegada més, en la segmentació del públic mitjançant perfils creats a partir del nostre comportament, que tenen en compte tant l'activitat d'un usuari a internet, que es pot rastrejar de diverses maneres, com la seva conducta fora de línia. «L'elaboració de perfils d'aquest tipus implica un tractament de dades personals, de manera que aquest procés ha de complir tots els requisits en relació amb a la protecció de dades», assegura Peguera.

La professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Neus Soler apunta que es tracta d'una estratègia de màrqueting «molt imprudent», ja que s'utilitza en un moment en què «la gent està prenent molta consciència respecte a la protecció de dades». «Oferir publicitat en funció d'una conversa que s'entén com a privada, i no en funció del comportament de l'usuari a la xarxa —que seria una manifestació explícita—, pot minvar la confiança que l'usuari diposita en una aplicació i crear rebuig en qui s'hi anunciï», assegura la professora, que també és experta en màrqueting digital.

Soler assegura que ens trobem davant de l'extensió d'un concepte que es va començar a practicar a les pàgines web i que ara arriba a les aplicacions mòbils: la publicitat segmentada a partir de sistemes intel—ligents de recomanació. Aquest tipus de publicitat té molts aspectes negatius per als usuaris, ja que «perden la privacitat de les seves dades, que es converteixen així en un producte per a les marques, les quals passen a tenir més poder d'influència sobre ells», explica aquesta professora.

Segons un informe de Ditrendia, durant el 2017 el 58% de la inversió en màrqueting en línia del món ja anava destinat als dispositius mòbils, i s'espera que aquest any arribi a créixer fins a un 62%, cosa que representarà el 26% del total de la inversió publicitària. L'experta en màrqueting digital assegura que cada vegada veurem més publicitat d'aquest tipus als nostres dispositius. «L'objectiu és incloure publicitat en qualsevol espai on pugui fer efecte. Aquests espais són els llocs on es concentra la gent i als quals dedica més temps, com les xarxes socials i les aplicacions mòbils, com recentment ha fet WhatsApp», assegura Soler.

Quines mesures poden prendre els usuaris?

Garrigues assegura que «les aplicacions no poden accedir al micròfon dels usuaris ni utilitzar-lo si aquests no ho han acceptat prèviament». Una vegada l'aplicació té el permís per a utilitzar el micròfon, «és molt difícil saber si aquest és utilitzat en un moment determinat», assegura el professor.

Davant d'això, els experts recomanen a l'usuari informar-se de si ha donat permís a l'aplicació perquè aquesta tingui accés al micròfon. «El més important és que els usuaris estiguin atents als permisos que concedeixen a les aplicacions que tenen instal·lades als seus mòbils», conclou Garrigues.