Facebook té un equip de moderadors que s'encarrega de dirigir el debat a la xarxa social a nivell global per evitar la difusió del discurs de l'odi o l'apologia de la violència, i per això, compta amb unes directrius a les quals ha tingut accés The New York Times, que ha titllat de parcials, desactualitzades i fins i tot errònies.

Els moderadors tenen pocs segons -entre vuit i deu, segons els documents- per decidir si un contingut publicat pot seguir a la xarxa social o s'elimina, de la ingent quantitat de publicacions que comparteixen diàriament els més de 2.200 milions d'usuaris que té a nivell global Facebook i que s'expressen en més de cent idiomes diferents.

El document filtrat, facilitat per un empleat de la companyia i verificat per Facebook, segons el mitjà citat, consta de 1.400 pàgines que han descrit com a "dotzenes de presentacions de PowerPoint i fulls de càlcul d'Excel sense organització".

Aquestes presentacions intenten oferir als més de 7.500 moderadors repartits per tot el món unes directrius amb les quals poder fer front a qüestions molt determinades i intentar entendre cada comentari segons el seu context.

Els documents tracten, per exemple, la definició de 'màrtir' o gihad i el context en el qual es poden entendre com a terrorisme. També ofereixen una relació d'emojis i els seus possibles significats i usos, ja sigui per deshumanitzar, atacar o assetjar, o per donar suport, condemnar o mostrar l'orientació sexual d'una persona.

Així mateix, presenta imatges, noms i descripcions de personatges i grups clau d'una regió, com el general Ratko Mladic, a qui, en aquest cas, posa com a fugitiu quan va ser capturat el 2011. O l'Associació Patriòtica de Myanmar (Ma Ba Tha), les publicacions de la qual Facebook ha ordenat validar, si bé activistes del país han acusat la xarxa social de ser còmplice en la difusió d'una campanya d'odi contra els rohingya.

Moderadors que treballen amb Facebook, com l'expert en antiterrorisme Brian Fishman, consultat pel The New York Times, expliquen que "a vegades, les notícies exploten molt ràpid i hem de desxifrar quina serà la nostra reacció, i no tenim temps per les Nacions Unides".

En aquests casos, la companyia proveeix els moderadors de noves directrius per afrontar determinats moments i esdeveniments. Va passar així amb les eleccions al Pakistan al juliol, quan la companyia va facilitar un document de 40 pàgines amb les que s'instava a analitzar amb cura el partit Jamiat Ulema-i-Islam, mentre que Jamaat-e-Islami, també religiós, era descrit com a "benigne".

The New York Times, després d'analitzar el document, considera que en conjunt les directrius revelen "nombroses llacunes, prejudicis i errors oberts" i que, en alguns casos, la informació està desactualitzada.

Si bé Facebook també consulta amb organitzacions expertes externes, les directrius són establertes en la seva major part per enginyers i advocats de la companyia, que, com assenyala el medi esmentat, no tenen coneixement ni experiència en algunes regions del món sobre les que han de prendre decisions.

Estan, a més, redactades en anglès i dirigides a treballadors que han de consultar el traductor de Google per entendre els comentaris que moderen, fet que pot donar a entendre la falta de moderadors locals, que podrien entendre millor determinats contextos.