La crisi de reputació que ha experimentat Facebook arran de la filtració de dades personals a l'empresa Cambridge Analytica ha fet ressorgir un debat latent sobre el futur de la xarxa social més famosa del món. Segons un article de la Univeristat Oberta de Catalunya, la companyia de Mark Zuckerberg està revisant en aquests moments la seva política de privacitat i afrontant comissions d'investigació, com la del Senat dels Estats Units o la del Parlament britànic, i també diverses denúncies, com la que va interposar l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. De fet aquest passat dilluns ha transcendit que la companyia obrirà oficines a la Torre Agbar de Barcelona per lluitar contra les 'fake news', una mesura «d'efectivitat dubtosa», segons el professor de Comunicació de la UOC, Ferran Lalueza.

De moment la companyia continua essent la líder indiscutible de les xarxes socials al món. De fet, Facebook ha presentat novament resultats econòmics positius, amb beneficis de 4.990 milions de dòlars en el primer trimestre del 2018, un 63% més que l'any passat. Però diversos estudis sobre l'ús de la xarxa social per part dels usuaris marquen un punt d'inflexió rellevant. Segons Lalueza, professor de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, durant el darrer trimestre del 2017, el nombre d'usuaris actius d'aquesta xarxa social als Estats Units i al Canadà va disminuir de 185 a 184 milions, fet que significa «un abans i un després; mai fins ara en la història de Facebook no s'havia registrat un descens d'usuaris en aquests dos països, que constitueixen un dels principals baluards del seu mercat global».

Si ens centrem en el mercat espanyol, el nombre de perfils de Facebook també va recular de manera sobtada i va passar de 24 a 23 milions durant el 2017, d'acord amb el IV Estudio sobre los usuarios de Facebook, Twitter e Instagram en España, que la consultora The Social Media Family va divulgar. A Espanya, el descens també trenca la tendència de creixement sostingut. A més de perdre usuaris, Facebook ha vist com es reduïa el temps que li dediquen, que la mateixa companyia xifra en uns 50 milions d'hores al dia. Això significa el principi de la fi de Facebook, doncs?

La caiguda de l'hegemonia

Ferran Lalueza, expert en xarxes socials, augura que Facebook perdrà usuaris massivament en quatre anys. Per a justificar-ho, identifica set factors:

Pèrdua d'usuaris joves. En matèria de xarxes socials, els qui marquen tendència són els joves i -particularment- els adolescents. «Malauradament per a Facebook, ja fa força temps que els públics més joves han deixat d'interessar-se per aquesta xarxa i han emigrat a altres plataformes més concordes amb el seu estil i els seus valors i que, a més, els permeten allunyar-se de la comprometedora supervisió parental», apunta Lalueza. Un estudi de la consultora eMarketer xifra en 2,8 milions el nombre d'usuaris estatunidencs menors de vint-i-cinc anys que van abandonar Facebook durant el 2017, i «la previsió més conservadora per a aquest 2018 és que la sagnia continuarà amb la pèrdua de 2,1 milions més d'usuaris adolescents o joves adults als Estats Units i 700.000 al Regne Unit», afegeix.

El pes del lideratge. Lalueza explica que el control molt insuficient sobre les notícies falses -tot i l'anunci d'avui-, l'escàs respecte vers la privadesa dels usuaris i les sospites d'afavorir un ús addictiu no són mèrit exclusiu de Facebook, però com a xarxa social líder s'ha convertit en el blanc preferent de les crítiques que apunten al costat més fosc dels mitjans socials.

La disminució del temps d'ús. Actualment la penetració de WhatsApp a Espanya (73%) ja supera la de Facebook (69%), d'acord amb l'informe Digital in 2018, de We Are Social. «Es podria al·legar que WhatsApp no és pròpiament una xarxa social, sinó una aplicació de missatgeria instantània, però a la pràctica bona part de l'ús que se'n fa en el dia a dia es superposa considerablement amb el que es poden fer en una xarxa com Facebook», considera l'expert.

Pèrdua d'usuaris actius. La disminució d'ús de la xarxa és un problema rellevant per a la companyia, ja que, com explica Lalueza, «el negoci de Facebook és el mercadeig amb la informació que els usuaris li proporcionem. Com més actius som en aquesta xarxa social, més dades revelem sobre les nostres preferències, els nostres vincles, les nostres aficions, els nostres hàbits (incloent-hi els de consum), la nostra ubicació, etc. En el moment en què adoptem una actitud més passiva, que és precisament el que ara passa, la gallina dels ous d'or es veu seriosament amenaçada». Els canvis que s'han implantat recentment en els algorismes per a fer prevaler els continguts de particulars sobre els continguts corporatius i mediàtics apunten exactament en aquesta direcció.

L'auge del contingut audiovisual. Les xarxes socials no són alienes a les modes, i actualment els vídeos són el tipus de contingut que creix més a totes les plataformes. «Encara que Facebook ha fet un esforç notable per adaptar-se als temps que corren, les xarxes i les aplicacions que ja van néixer amb vocació visual (les que podríem denominar natives visuals) sempre li portaran cert avantatge en aquest terreny. Particularment entre els perfils més joves, que com hem vist són els que marquen tendència», explica Lalueza.

L'augment de la competència. Lalueza explica que, si fins ara l'estratègia de la companyia havia estat «comprar o copiar la competència», ara les altres empreses fan igual i copien Facebook. Com a exemples posa la duplicació del límit de caràcters de Twitter o els canvis de Snapchat per a fer prevaler el contingut audiovisual i les mencions.

El darrer factor: el tot o res

El professor de Dret i Ciència Política de la UOC Ismael Peña-López explica que Facebook segueix la lògica de les economies de xarxa. Aquestes empreses es beneficien quan augmenta la quantitat d'usuaris actius, ja que milloren l'eficiència i l'eficàcia dels seus serveis alhora que tenen cada cop més públic. «No compres un cotxe sense tenir en compte la disponibilitat de servei tècnic, de la mateixa manera que no canvies de banc si no té caixers automàtics». Al mateix temps, «com més gent ho fa servir, més caixers o més tallers; com més tallers o caixers, més clients», afirma Peña.

Facebook segueix la mateixa lògica, i per això Ferran Lalueza explica que «l'eventual caiguda de la xarxa social, doncs, no només serà estrepitosa: serà molt ràpida».