Un americà, un taiwanès i un alemany van donar vida a YouTube ara farà 12 anys. Google va tardar un any a comprar-la i avui és el segon portal més visitat del món. Es pugen 400 hores de contingut cada minut, està disponible en 78 llengües i és present en 89 països. El YouTube es consolida com la televisió de la generació digital, però la plataforma no sembla encara haver tocat els seus límits. Amb publicitat, però d'accés gratuït, entre el Gangnam Style i els vídeos de gats, el portal allotja els vídeos de Gabri Úbeda.

És un jove de 22 anys de Vilajuïga que va començar fa cinc anys a gravar-se mentre jugava a videojocs. Avui en Gabri -conegut com a Nefarius AP a la plataforma de vídeos- té més de 350.000 subscriptors escampats arreu del món i penjar vídeos al seu canal és, ni més ni menys, que la seva professió. No tothom qui penja vídeos al portal aconsegueix una remuneració a canvi, però el jove gironí va decidir intentar-ho. «Vaig començar fa cinc anys. Al principi m'ho prenia com un joc, com una cosa casual, penjava vídeos cada dues setmanes fins a l'any passat que m'ho vaig plantejar més seriosament i vaig començar a créixer i, a créixer, fins avui, que m'hi dedico», explica.

Dels EUA i el Regne Unit

«Veia els americans i els anglesos que ho feien, van per davant nostre. Jo veia que feien els seus vídeos, que jugaven a les seves coses i explicaven les seves històries a través de videojocs, va ser quan em vaig dir: si ells ho fan perquè jo no ho puc fer?», indica. En Gabri diu que el seu dia a dia no té res de particular: «Tinc una feina com qualsevol altra», assegura.

«M'aixeco a les 11 del matí, estic un parell d'hores al gimnàs. Un cop a casa menjo i ja comença la meva jornada laboral. M'estic una mitjana de 3-4 hores diàries gravant , com a mínim. He de pensar com ho gravaré, com ho faré... a vegades em preparo un petit guió. Després de gravar, si tot ha anat bé, agafo el vídeo i m'estic un parell d'hores per editar-lo». Un cop editat, només falta esperar les visites.

El youtuber de l'Empordà comenta curiositats de l'ofici, com un dia que treballava i va sentir que tocaven a la porta de casa seva. «Es volien fer una foto amb mi!», comenta. Però per a l'empordanès, precisament, aquest és un dels aspectes més negatius de la feina. «Jo sóc un youtuber amb pocs subscriptors dins del que cap en l'àmbit espanyol. Davant el fet que m'hagi passat això a mi, no puc ni imaginar-me el que els deu passar a la gent que té milions de subscriptors», reflexiona.

L'addicció als videojocs

Però no tot és negatiu. «Poder viure dels videojocs, que és allò que he fet des de petit és increïble», comenta. Tot i així, una de les millors coses que s'emporta de YouTube és tota la gent que coneix: «Tots els amics que he fet, això és fantàstic», assegura. L'empordanès també és crític amb els perills que poden anar lligats als videojocs i les noves tecnologies. «Jo no veig bé que els pares els donin al seu nen l'iPad perquè el nen es porti bé». En Gabri recorda que de petit, i fins als 17 anys, gairebé mai estava davant l'ordinador «passades les 10 de la nit». La prioritat eren els estudis, li deia la seva mare.

Futur i vídeos

El youtuber empordanès no es marca cap límit més que el de seguir fent el que li agrada. «No pots saber mai què et depara el futur, però el que més m'agradararia és poder continuar fent el que faig, que és el que més m'agrada. M'aixeco cada matí pensant en què faré. Avui en dia, poder treballar del que vols i del que t'agrada... la veritat, és que és el més important», diu Úbeda. Per això, afirma que d'aquí a cinc anys s'imagina gaudint igual com ara, penjant vídeos a la xarxa, això sí, amb molts més seguidors.