L'Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona i els impulsors del projecte Mosquito Alert han presentat aquest dijous un portal per ser més efectius en la prevenció i control del mosquit tigre a partir de la col·laboració ciutadana. Es tracta d'un mapa interactiu on es mostra informació pràctica, com ara mapes cartogràfics d'embornals i clavegueram, les zones de risc o un registre dels tractaments que s'han fet per zones, que alhora incorpora a temps real la informació que envia el ciutadà, a través d'una aplicació per a mòbils. Aquesta informació passa a mans de tècnics i administracions que poden respondre a l'usuari a través d'aquesta plataforma i modificar les estratègies de control a cada moment. Actualment tenen uns 3.500 participants actius a tot l'Estat, ja que l'àmbit va més enllà de la demarcació, i ja s'han carregat al mapa unes 8.000 fotografies. Organismes internacionals, com ara l'ONU, ja s'han interessat per aquesta eina.

Darrere el projecte Mosquito Alert hi ha dos centres d'investigació catalans, el CREAF de Cerdanyola del Vallès i el CEAB-CSIC de Blanes i un equip d'entre 5 i 7 persones liderada per l'investigador Frederic Bartumeus. L'any 2013 es va fer una proba pilot de l'app a Girona i des del 2014 fins al 2016 s'ha perfeccionat el mapa web que és públic (www.mosquitoalert.com) i que permet visualitzar tota la informació relacionada amb el mosquit tigre a nivell estatal.

Els investigadors també han incorporat la informació recollida pel programa de vigilància impulsat des del 2008 pel Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter i l'Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona (Dipsalut). Unes dades que són de gran utilitat, segons han admès els mateixos investigadors, per establir uns patrons i en un futur poder arribar a fer prediccions.

El potencial d'aquesta eina és que permet "fer ciència amb l'ajuda ciutadana" i al mateix temps aprofitar-la per fer una millor gestió d'aquest mosquit invasor. Segons explica Bartumeus, amb l'aplicació per a mòbils els ciutadans poden enviar fotografies d'exemplars, punts de cria o embornals -el lloc on es concentren la majoria de les larves- que s'afegeixen a altres informacions pràctiques, com ara mapes cartogràfics d'embornals, registres de tractaments fets o zones de risc. D'aquesta manera, es té informació actualitzada sobre els embornals amb aigua estancada o sobre els tractaments que s'han fet i si han estat prou efectius o si en canvi cal repetir-los. Per altra banda, els tècnics (gestors) també podran enviar missatges directes als usuaris, a través de la mateixa app, ja sigui per demanar-los més informació o per explicar-los si a aquell punt en concret s'ha fet alguna actuació. Els avisos també es poden fer arribar seleccionant una zona concreta, com podria ser tot un municipi.

Aquesta primavera es posarà en marxa una prova pilot del portal a les demarcacions de Girona i Barcelona i també a València, on el mosquit fa poc que ha arribat. D'aquesta manera, es treballarà amb territoris que estan en fases diferents de colonització del mosquit i es podran donar eines per poder controlar, en el cas d'indrets on ja s'ha estès, o de prevenció, allà on encara no hagi arribat de forma massiva. Actualment, s'han fet més de 32.000 descàrregues de l'aplicació i hi ha uns 3.500 participants actius que envien entre 7 i 10 informes al dia. També s'han penjat unes 8.000 fotografies.

El que es vol ara és fer un salt, i augmentar el nombre de participants any rere any. "No és una aplicació d'un estiu, sinó que cada any es pot descarregar i enviar informació actualitzada", destacada el director de Mosquito Alert.

La informació recollida a la demarcació

En el cas de comarques gironines, el mapa compta amb 120 cartografies d'embornals on s'especifica la tipologia i si té o no aigua acumulada. Per altra banda, des de l'any 2008 que hi ha identificats uns 2.000 punts on hi ha aquest insecte a municipis gironins de més de 5.000 habitants i se n'està fent un seguiment. A nivell pedagògic, un total de 51.000 nens de 10 i 11 anys han participat en un projecte on se'ls ha explicat el cicle de vida del mosquit alhora que han agafat mostres de llocs de cria. Aquesta feina s'ha fet en els últims vuit anys.

Reduir la presència del mosquit per evitar la transmissió de malalties

El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, ha subratllat que la gestió d'aquesta espècie invasora és un tema de salut pública i que la principal batalla és la de minimitzar el risc de transmissió de malalties tropicals, com el Zika, intentant reduir al màxim la presència del mosquit que podria propagar aquests virus. Fins ara, però, no hi ha hagut cap cas local de persona infectada per un mosquit tigre; només viatgers que ja han portat la malaltia de fora.

Els experts parlen de la necessitat de reduir la "densitat", el que a efectes pràctics vindria a ser la quantitat de picades en el temps. El responsable del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter, Eduard Marquès, ha apuntat que "hi ha indrets a Itàlia amb 200 picades en mitja hora; aquests nivells són impensables avui a Girona" després de tots aquests anys de control. Ara bé, avisa que de picades de mosquit n'hi haurà també aquest any i que el setembre, amb les pluges de tardor, serà el moment àlgid en quant a molèsties. Subratlla la importància de seguir els consells per evitar la propagació, com és no tenir aigua estancada a casa. "Si em fet la feina ben feta, ciutadans i administracions, no ens trobarem amb 200 picades per hora sinó que potser només 2", subratlla. I afegeix que, amb aquesta densitat, la probabilitat que hi hagi un brot epidèmic seria "baixa".

El mosquit tigre va arribar per primer cop a Catalunya el 2004 a Sant Cugat del Vallès. Des de llavors, s'ha estès ràpidament, especialment a les zones de costa. A Lleida va arribar l'any passat i es va saber gràcies a la col·laboració ciutadana. La previsió es que vagi avançar per les zones d'interior. "Ara ja no es pot eradicar però del que es tracta és de tenir-lo controlat", conclou Bartumeus, que confia que aquest portal sigui una bona eina de gestió.

Organismes internacionals com l'ONU i l'organisme europeu de control de malalties ja s'han interessat per aquest projecte.