Aquest dissabte, 30 de juliol, s'ha obert al públic la nova sala immersiva del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret. on es projecta la reconstrucció de la ciutat ibèrica en 3D, un nou espai interpretatiu on tots els visitants que s'apropin al jaciment viuran l'experiència de recórrer els carrers d'una ciutat de fa més de 2.200 anys. La visita a la sala immersiva està inclosa en el recorregut del jaciment.

La principal motivació a l'hora d'iniciar el projecte de reconstrucció virtual ha estat que aquests darrers anys la recerca arqueològica ha assolit un coneixement molt important de com devia ser la ciutat ibèrica d'Ullastret. Partint de la investigació arqueològica duta a terme els darrers 20 anys i de les darreres actuacions realitzades amb tecnologia punta, com les prospeccions geofísiques i geològiques de darrera generació i els estudis de paleobotànica, els arqueòlegs han pogut avançar decisivament en el coneixement de la forma de la ciutat, de les seves cases i carrers, i refer pràcticament tota la trama urbana de l'Illa d’en Reixac, un dels barris que formava part de la ciutat.

Altres intervencions arqueològiques, com la del sector de la muralla del Puig de Sant Andreu, també han permès identificar la forma i dimensions del gran fossat que envoltava la ciutat, una defensa afegida a les seves potents muralles.

Per a difondre aquesta nova imatge de la ciutat, i després d'analitzar les diferents possibilitats, s'ha optat per construir virtualment una restitució en 3D de tot el conjunt fent servir un motor de creació de videojocs (Unreal Engine 4), que destaca pel seu gran potencial en la creació d'entorns paisatgístics i per la qualitat gràfica fotorealista que dóna a les seves imatges. Aquest sistema permet la seva exportació de forma molt fàcil a entorns immersius, com ara vídeos 360º, ulleres de realitat virtual i projeccions multipantalla.

Per tal de fer accessible la reconstrucció en 3D, s'ha optat per habilitar una sala al museu monogràfic del jaciment d'Ullastret, on tothom podrà gaudir d’aquesta experiència audiovisual immersiva en grups reduïts.

La sala s'ha concebut com a espai de petit format, inspirat en l'innovador concepte magic box, un format que permet mostrar un projecte de noves tecnologies a tots el públics i de forma col·lectiva. Les mides de la sala, 10 m², reprodueixen aproximadament les d'una estança d'un habitatge iber comú.

Els espectadors es troben envoltats per tres pantalles, amb una superfície de projecció de més de 13 m², que s'aconsegueix amb 3 projectors Full HD d’última generació. Per aconseguir la màxima immersió possible s'ha utilitzat un sistema d'àudio 3D envolupant i un paviment de cautxú que simula el terra de la ciutat ibèrica.

L'audiovisual té una durada de 6 minuts i s'ofereix en català, castellà, anglès, francès i alemany. Durant aquest temps, els espectadors fan un viatge oníric pels carrers i cases de la ciutat ibèrica. La història l'explica un membre de l'elit ibera que recorda moments dramàtics de la seva vida a la ciutat. El personatge està interpretat en les versions catalana i castellana per l'actor Lluís Soler.

Tota la producció està marcada pel rigor històric, tant en el guió com en els elements visuals i sonors. Alguns dels animals totèmics dels ibers són també importants en el desenvolupament de la narració.

Per fer més immersiva l'experiència, s'ha dedicat una especial atenció a la banda sonora i als efectes d'àudio, fent que els efectes de so es desplacin per l'espai i envoltin l'espectador. També s'han utilitzat gravacions de so ambient original de l'entorn natural i del jaciment.

Aquest projecte s'ha desenvolupat en el marc del programa Patrimoni en Acció, que és fruit de l'acord de col·laboració entre el Departament de Cultura i l'Obra Social la Caixa, amb la voluntat de fer accessible el patrimoni cultural català a la ciutadania tot facilitant les millors eines per ajudar a la seva comprensió i gaudi. El projecte ha comptat amb una inversió de 102.000 euros.

La reconstrucció 3D de la ciutat ibèrica

El projecte d'Ullastret 3D està marcat pel rigor científic, en la part arqueològica, i pel màxim realisme en la presentació visual.

Per fer la reconstrucció virtual de la ciutat ibèrica es va triar una època concreta, entorn el 250 aC. És el moment del qual es tenen més dades i més coneixement a nivell arqueològic, i permet teoritzar i realitzar una reconstrucció més fidel. L'equip del projecte, format per arqueòlegs del MAC-Ullastret i especialistes en modelat 3D, va recollir tota la informació arqueològica disponible sobre els aspectes de la ciutat i les va interpretar per tal de dur a terme una reconstrucció volumètrica detallada.

Carrer per carrer s'han aixecat les cases i s'han encaixa't en el relleu. Totes les cases parteixen d'esquemes constructius similars, però cadascuna ha estat adaptada al seu lloc i a la informació de la qual es disposava.

El primer que es va treballar va ser l'estructura geomorfològica dels assentaments i el paisatge que envoltava la ciutat ibèrica, començant pel perímetre del llac, seguint per la vegetació present en aquell moment, els camins de terra i els camps de conreu. Després es va desenvolupar la trama urbana, incorporant els elements constructius, i finalitzant en la reconstrucció dels elements d'agençament intern d'alguns habitatges, com els objectes ceràmics que es conserven al museu del jaciment.

Pel que fa a l'arquitectura i l'urbanisme, es van fer servir les plantes que s'havien pogut dibuixar a partir de les restes existents, però també de les obtingudes per les exploracions geofísiques. La informació arqueològica també ha permès fer hipòtesis sobre l'alçada de les cases, els seus sistemes constructius, les cobertes, els usos, els objectes que conservaven i tot el que fa referència a la seva utilització.

Tant els carrers com els interiors s'han enriquit amb objectes provinents del fons arqueològic exposat al museu monogràfic del jaciment, com ara àmfores, escuts o espases. D'altres objectes, com els carros o les embarcacions, s'han modelat a partir dels exemples coneguts. S'han utilitzat fotografies de materials reals (terres, murs, pedres, muralles, etc.) i s'ha creat una il·luminació d'ambient a l'exterior molt acurada, que ha permès recrear una textura totalment versemblant. A més, la boira, les ombres o el núvols donen realisme a la imatge.