«El Facebook està mort des de fa 2 anys». Així de contundent és Ferran Dilmer, un iger de Caldes de Malavella de 32 anys. Per als qui no són gaire actius en el món 2.0, un iger és un usuari d´Instagram, una aplicació que permet penjar fotos instantàniament a Internet amb el telèfon mòbil i compartir-les amb altres usuaris, a més de facilitar una edició ràpida a través de filtres de colors. Dilmer, un apassionat de les xarxes socials, es declara seguidor d´Instagram, perquè «Facebook només són xafarderies i a Twitter la informació va massa ràpid i s´ha de llegir massa». Per a ell, el que funciona d´Instagram és que «és visual, ho tens vist ràpid i tens una comunitat».

De quina comunitat estem parlant? Instagram ha provocat un fenòmen particular: és l´única xarxa social en la qual els usuaris fan trobades simplement pel fet de ser igers. Aquestes trobades poden ser simples trobades o instawalks, per explorar un lloc, ciutat o poble, fer-ne fotos i penjar-les a la xarxa. No hi ha trobades d´usuaris de Facebook, ni de piuladors (Twitter), però sí d´igers. Robert Carmona, periodista a l´Ajuntament de l´Escala, explica que el secret està en què «a altres xarxes els interessos són diversos però a Instagram connecten perquè tenen una afició en comú».

Ferran Dilmer, que va crear el web www.instawalk.cat, assegura que Girona és una de les províncies més actives pel que fa a xarxes socials. «Totes les botigues tenen Twitter i Facebook». Però també pel que fa a Instagram. A Barcelona, les trobades d´igers no s´acaben s´assentar, però a Girona ja en porten unes quantes. «Un cop creat el web per a tot Catalunya em vaig trobar que només Girona fa trobades. La resta, res de res. Lleida, Terres de l´Ebre, Tarragona i Barcelona fan meetings, però no instawalks.»

Tenint en compte el potencial d´aquesta xarxa i amb la idea dels instawalks, el Patronat de Turisme Costa Brava-Girona va ser pioner en les trobades i va posar en marxa des del gener de 2013 uns concursos per promocionar els pobles de la província de Girona. Fins ara, s´han realitzat 18 «Instagram your City» (cadascun amb la seva etiqueta: #instalEscala, #instaCadaqués, #instaGirona...), que consisteixen en visites guiades pel poble, on el concursant fotografia tot el que li crida l´ull i ho penja a Instagram amb el hashtag (etiqueta) corresponent. Els usuaris de la xarxa poden localitzar aquestes fotos a través del hashtag fins i tot anys després.

Sorprenentment, el públic d´aquestes concursos és molt variat. I és que els igers no tenen un perfil únic: són gent gran, casats, solters, parelles joves, pares amb criatures, nens i adolescents. «Hi ha un noi de 15 anys que va a molts concursos. El deixen a la trobada i el vénen a buscar després», explica Robert Carmona. Però més interessant encara és que en aquests concursos molts igers s´han acabat fent amics. De fet, fa poc van organitzar la primera trobada extraoficial i de forma espontània d´alguns dels participants, amb concurs i premi i tot. S´anomenen «Instaenganxats» i han creat un compte de Twitter en comú. Luciano Ponzio, un professor d´italià i anglès de l´Escala, va guanyar el premi: dues visites guiades per al Museu de l´Anxova i de la Sal de l´Escala i un val per a dues persones per a una hora de lloguer de patins elèctrics.

Per a Ariadna Padilla, els concursos, instawalks i trobades han estat com una alenada d´aire fresc. «De vegades necessites un canvi fora del teu entorn habitual, estic fent una cosa que m´agrada amb gent nova i genial». Dins dels «Instaenganxats», també han format el grup de les «Instanenes», onze noies que s´han imprès fins i tot una samarreta amb els seus comptes de twitter. «La unió que hi ha amb Instagram no la trobo en cap altra xarxa social», assegura Ariadna Padilla. I Cristina Nogué, de Riudellots de la Selva, també «Instanena», assenteix: «Tenim un grupet molt maco».

Per a Luciano Ponzio, de Sicília, ha estat la manera de socialitzar-se i conèixer més els catalans. «He conegut més gent en dos mesos que porto a Instagram que en els quatre anys que portava aquí». Com que és professor d´idiomes, preguntava als seus alumnes què havien fet el cap de setmana anterior. Alguns dels estudiants, molt ficats a Instagram, no paraven de parlar de les trobades d´igers. «Tenia curiositat, em vaig comprar un Sony Xperia expressament, perquè abans tenia un mòbil dinosaure, i vaig anar a l´instawalk de Vilajuïga». Des de llavors, s´hi ha enganxat.

Molts igers valoren aquests concursos perquè els han permès fer amistats, però també perquè no és gaire difícil guanyar un premi que sol ser una nit en un hotel, en un restaurant o entrades per a concerts i museus (posant en valor l´oferta turística de la Costa Brava), i perquè permeten visitar pobles amb un guia «de franc» que n´explica una mica la història. «El que tenim a prop no ho coneixem», explica Ferran Dilmer. «I també m´agrada que m´ho expliquin per sobre, sense massa palla».

Altres valoren el potencial turístic de la xarxa. Com a bona estudiant de turisme, Ariadna Padilla comenta que utilitza Instagram per promocionar la Costa Brava i Girona, però també restaurants i altres negocis que l´interessen. «M´agrada que la gent vegi el que tenim aquí». Tot i això, evita fer mala promoció: «Si no m´agrada un restaurant, no ho penjo, simplement no hi torno, tampoc és qüestió d´arruinar-los el negoci». Instagram és on ella busca consells abans de visitar ciutats. «Quan viatjo, miro fotografies que fa la gent dels llocs». Per això, simplement escriu els hashtags de les ciutats (per exemple: #Praga) i pot veure les fotos que els igers pengen a l´instant sobre aquell lloc o ciutat. «Les fotos dels igers són més reals que en els webs turístics».

Però quin és l´atractiu de per si de la xarxa? Com hi acaben enganxats els que comencen a utilitzar-la? Per a Ariadna Padilla, veure les fotografies d´altra gent la inspira. Per a Cristina Nogué, que somiaria tenir una càmera rèflex, li agrada perquè amb el mòbil pots «captar el moment» i és també una manera de parlar d´ella mateixa: «Comparteixo la meva vida en imatges». Irene Garcia, una jove fisioterapeuta de 27 anys, assegura que mirat des de fora, potser Instagram «no tira tant», però que li encanta compartir allò que veu. «No tinc problema que la gent vegi allò que faig».

En canvi, Ferran Dilmer ho veu molt menys personal que altres xarxes socials: «No és un "estic aquí" com 4square. Simplement és una imatge i no expliques els detalls». Luciano Ponzio, que és «del 3% que no té ni Facebook ni Twitter», explica que «és diferent del xafardeig perquè el que compta és la imatge». Però sobretot, tant Robert Carmona com Ferran Dilmer, que feien fotos amb càmera, asseguren que el mòbil és més lleuger i menys molest. «Pesa molt menys i a més, ara el mòbil és la prolongació de la nostra mà», explica Ferran Dilmer. Els igers veuen un instant, una llum, un moment o un objecte que els agrada i el comparteixen en pocs segons, sense problemes ni barreres.

Els seguidors també són un incentiu. «Quan els igers busquen un hashtag que has utilitzat, et veuen i si els interessa, et comencen a seguir», explica Ariadna Padilla, encara que matisa que els seguidors no són el més important per a ella. Després d´un reportatge que va sortir al Diari de Girona sobre els concursos del Patronat, Ariadna Padilla va guanyar 50 seguidors i les «Instanenes» més de 100. «Hi ha un feedback molt més gran que quan puges fotografies al facebook», opina Robert Carmona. I a més dels seguidors, la reacció va més ellà perquè hi ha comptes d´Instagram que es dediquen exclusivament a mencionar les millors fotografies del dia si els etiquetes, com ara @fotoencantada, de Brasil.

«Jo crec que Instagram fa bo a tothom com a fotògraf i per això la gent s´hi aficiona», sostè Ferran Dilmer. Des que el té, ja no fa fotos amb la càmera. «Si veiessis l´original...», bromeja. Els filtres sens dubte ajuden a convertir una foto banal en interessant. Tot i això, no tots estan d´acord amb aquesta afirmació (compartida per molts fotògrafs): Robert Carmona assegura que Instagram és diferent i, per tant, amb unes prestacions no comparables a una càmera rèflex. «L´important és la persona que hi ha darrere el visor, sigui quin sigui l´aparell. Es nota qui té una mirada fotogràfica», insisteix. I afirma que els realment aficionats superen ben ràpid la fase del filtre. Luciano Ponzio havia treballat en una empresa de disseny gràfic retocant fotos. Per a ell, els filtres són molt bàsics i simplement serveixen per començar: «Sempre que puc, penjo l´original». «Té més valor Instagram perquè la foto amb el mòbil té limitacions i es comparteixen al moment», valora Ariadna Padilla.

I encara que Instagram va afegir la possibilitat de penjar a l´aplicació fotografies fetes amb càmera, la majoria són partidaris que Instagram continuï essent foto de mòbil. Robert Carmona, per exemple, mai ha volgut barrejar la fotografia amb càmera rèflex amb l´Instagram. «Són formes diferents. Les fotos que faig amb el mòbil van a Instagram, les que faig amb la càmera, al meu bloc personal». Mentre que alguns igers van a les trobades amb càmeres digitals, la majoria opta per l´opció lògica. «La gràcia d´aquesta xarxa és precisament aquesta: fer fotos amb el mòbil», opina també Irene Garcia.

Aquests igers acaben fent moltíssimes fotos al dia, i molts asseguren que els costaria separar-se del mòbil. «No, no! Ho he intentat i no he pogut», riu Cristina Nogué. «Abans de dormir i esmorzant miro les fotos que hi ha penjades», explica Ariadna Padilla. Ara per ara, amb el món 2.0. evolucionant cada dia més, semblaria que Instagram podria passar de moda amb la mateixa velocitat com s´hi ha posat. «Si passa de moda és perquè la gent ho haurà explotat massa», pensa Ariadna Padilla que està a favor d´un ús raonable d´Instagram, com la promoció turística. «Si desapareix, n´apareixeran de similars -afirma Robert Carmona-. Hem entrat en el segle de compartir, ja no tirarem enrere».