22 de novembre de 2020
22.11.2020
L'Empordŕ

L'imam i els llaços d'amistat, claus en la radicalització de la cčl·lula del 17-A

?Un expert de l'Institut Elcano assegura que els joves eren «molt vulnerables» a l'adoctrinament perquč «no senten pertŕnyer a la cultura dels seus pares ni a la del país» en quč es trobaven

23.11.2020 | 06:30
Els tres processats pels atemptats del 17-A a l'Audičncia Nacional.

a influència de l'imam i els llaços d'amistat i parentiu van ser factors clau en la radicalització dels membres de la cèl·lula responsable dels atemptats del 17-A, uns joves «molt vulnerables» a l'adoctrinament perquè «no senten pertànyer a la cultura dels seus pares ni a la del país». Així ho sosté el director del Programa sobre Radicalització Violenta i Terrorisme Global del Reial Institut Elcano, Fernando Reinares, en una entrevista amb motiu de la seva participació en una jornada organitzada per la Universitat Abat Oliba, coincidint amb el judici que se celebra a l'Audiència Nacional pels atemptats de Barcelona i Cambrils de 2017.

Tenint en compte l'experiència acumulada pels seus anys d'estudi del terrorisme, Reinares sosté que la radicalització dels joves de Ripoll que integraven la cèl·lula va ser producte de la «influència de l'imam», com a «agent» de l'adoctrinament, unit als llaços d'amistat, parentiu i veïnatge que mantenia el grup, integrat per tres parelles de germans, dues d'elles cosins entre ells.

Els joves de Ripoll, sosté Reinares, pertanyen a l'anomenada «segona generació», fills d'immigrants de països islàmics que són reclutats pel salafisme i adoctrinats en una religió «descontextualitzada», lluny dels corrents tolerants propis dels seus pares, com podrien ser els dominants al Marroc.

Segons la seva opinió, són un exemple clar de com s'ha dut a terme la mobilització de jihadistes a Espanya: el 60% dels islamistes condemnats a Espanya des de 2012 són de «segona generació d'espanyols».

Aquest tipus de joves, afegeix l'expert, són molt vulnerables a la radicalització perquè «no se senten membres de la cultura dels seus pares ni tampoc de la cultura del país en què viuen», encara que vagin a una escola, facin activitats o se'ls vegi adaptats i inclosos en la societat.

Els atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, explica Reinares, compleixen les característiques de la fase de radicalització jihadista a Espanya: van ser maquinats per «un grup de nois d'entre 17 i 28 anys, que havien nascut i s'havien criat a Espanya i que van acabar sent adoctrinats per l'imam Abdelbaki Es Satty». Segons l'expert, a diferència d'altres casos, els joves de Ripoll «no van fer seves les actituds pròpies del salafisme jihadista com a conseqüència de les condicions socioeconòmiques en què vivien».

El discurs al qual recorren els agents radicalitzadors és que «ells són abans de res musulmans» i que aquesta identitat és incompatible amb la de ser ciutadans d'una democràcia «a la qual han de menysprear per ser un règim polític pecaminós», diu el politòleg.

Aquest discurs ha acabat radicalitzant «alguns milers» de persones a Espanya, que segons aquest especialista en terrorisme són coneguts per les agències de policia i els serveis d'intel·ligència, tot i que «no tenen efectius ni recursos per vigilar-los tots». Molts han estat a la presó, condemnats per delictes de terrorisme, o estan i seran excarcerats, però «sense que la seva experiència penitenciària hagi permès desradicalitzar-los», lamenta Reinares. En aquest sentit, considera que els governs han de centrar-se en la desradicalització.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook